La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts dona resposta a cada una de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat espanyol Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció. El text, de 37 pàgines, contesta a les 7 preguntes que el jutge del Suprem tenia per al tribunal, de les quals n'ha admès 6, perquè la número 2 depenia de si li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat i, per tant, no procedeix. Aquí teniu les qüestions plantejades i les respostes que han rebut.

Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE

1. Pot un tribunal europeu fer cas del seu propi dret nacional i negar-se a entregar una persona a qui li han imposat una euroordre?

Resposta: No, però aquest no és el cas de Puig. La denegació d'entregar una persona a qui se li ha imposat una ordre europea de detenció és "una excepció, que ha de ser objecte d'interpretació estricta". Amb tot, recorda que les euroordres han de respectar "les exigències mínimes" per poder-les considerar "vàlides" i que es puguin executar. Els motius concrets segons els quals un tribunal "ha de o pot" denegar l'entrega es troben recollits a la Decisió Marc 2002/584 (legislació europea), però "l'existència d'un risc de vulneració dels drets fonamentals" també els permet abstenir-se d'executar l'euroordre, i això està recollit en la mateixa legislació, tot i que només s'ha d'aplicar en casos "excepcionals". Per tant, els estats membres de la UE no poden "determinar lliurement l'abast" de les euroordres, perquè "aquesta interpretació entorpiria el bon funcionament del sistema simplificat" d'entrega de criminals. En el cas de Lluís Puig, però, el TJUE entén que la justícia de Bèlgica no el va extradir per les raons recollides a la mateixa decisió europea (és a dir, pel risc que suposava per als seus drets), i no segons el dret belga. 

(2. No admesa)

3. Segons aquesta llei, pot un tribunal negar-se a entregar algú si creu que l'autoritat que ha emès l'euroordre no té competència per fer-ho?

Resposta: No. El dret de cada estat membre de la UE dictarà quina "autoritat judicial" té competència per emetre una euroordre.

4 i 5. Com pot un tribunal saber quan hi ha risc de vulneració de drets?

Resposta: Si "existeixen raons serioses i fundades per creure" que entregar a la persona contra qui han emès una euroordre implicarà posar-la en "un risc real que es violi el dret fonamental" a un judici equitatiu. El tribunal que l'hagi d'executar "haurà de comprovar, de manera concreta i precisa, si, tenint en compte la situació individual d'aquesta persona, de la naturalesa de la infracció que se li imputa i del context fàctic en el qual es va dictar l'ordre de detenció europea, existeixen raons serioses i fundades per a creure que aquesta persona correrà tal risc en cas de ser lliurada". Si bé el tribunal que ha d'efectuar l'entrega no pot decidir qui té competència per emetre una euroordre (tal com s'ha establert en la resposta número 3), sí que podrà tenir en compte si la persona serà jutjada per un tribunal que no tingui competència per fer-ho a l'hora de decidir si hi ha risc de vulneració de drets i, per tant, rebutjar entregar la persona sol·licitada. Amb tot, "el desenvolupament dels procediments" relatius a les ordres de detenció que s'hagin fet en el país que demana extradir-la "s'han de tenir en compte", i la manca de competència ha de ser "manifesta", sense discrepàncies entre l'estat emissor i el receptor de l'euroordre.

En aquest sentit, el tribunal "ha de determinar si existeixen elements objectius, fiables, precisos i degudament actualitzats que tendeixin a demostrar l'existència d'un risc real que es vulneri" el dret a un judici just "a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades o de deficiències que afectin un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l'interessat", després de "dur a terme una apreciació global del funcionament del sistema judicial de l'Estat". Per tal de donar-los per acreditats, s'haurà de despendre "que els encausats es veuen privats, amb caràcter general, en aquest estat membre d'un llit jurídic efectiu que permeti controlar la competència de l'òrgan jurisdiccional penal que ha de jutjar-los, en forma d'un examen de la seva pròpia competència per aquest òrgan jurisdiccional o d'un recurs davant un altre òrgan". A més a més, el tribunal que ha d'executar l'entrega ha de comprovar fins a quin punt "les deficiències" sistèmiques identificades "poden incidir en els procediments als quals se sotmetrà" l'encausat.

Sigui com sigui, el TJUE considera que l'informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU "no es refereix directament" al cas de Puig i, per tant, "no pot ser suficient", per si mateix, de constituir tots els elements establerts, tot i que "pot formar part dels elements que es poden tenir en compte" a l'hora de demostrar les "deficiències sistèmiques". També consideren vàlides les "resolucions judicials internacionals", informes i documents que provinguin d'òrgans com l'ONU, el TEDH o el Consell d'Europa.

 

6. Pot un tribunal rebutjar executar una ordre d'entrega perquè l'encausat no sigui jutjat en un tribunal que no tingui la competència per fer-ho, sense haver demanat abans informació complementària sobre això a l'autoritat judicial que ha emès l'ordre?

Resposta: No.

7. Pot Llarena emetre noves euroordres contra els exiliats?

Resposta: Sí.