El gran ‘pacte d'estat’ subscrit entre el PSOE i el PP per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que feia més de cinc anys que estava caducat, segueix sent el tema estrella de les portades de les grans capçaleres espanyoles. Però un cop coneguts en essència els termes de l’acord tancat dimarts, el que centra l’interès és la intrahistòria, els detalls i el que ningú explica en públic, sinó com s’ha cuinat i el que representa per a la política espanyola. La Vanguardia dona alguns detalls interessants de “com es va gestar el primer pacte d'estat amb Feijóo al PP”, i ve a dir que el líder dels populars va “imposar el seu criteri després que Ayuso s’abracés a Milei i va donar el vistiplau a l’acord” que es va gestar gràcies a la bona relació entre el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i el representant del PP en les negociacions, Esteban González Pons. Segons explica el diari dels Godó, aquesta relació va ser fonamental per ajudar a fer que, “passada la tempesta electoral i la tensió sobre l’amnistia, es reactivés l’encreuament de whatsapps” per aprofitar aquesta finestra d’oportunitat. Un intercanvi de whatsapps “frenètic”, ajudat per correus electrònics “per matisar cada paraula de l’acord”, va acabar de tancar un text que bàsicament era molt semblant al que es va negociar el 2022 i que el PP va decidir trencar.
El triomf de Feijóo
Aquest cop, amb la mediació europea, a petició dels populars, i un cop passades totes les eleccions que el podien condicionar, quedava aclarit l’horitzó del pacte i Feijóo va acabar donant “un cop sobre la taula per imposar el seu criteri” malgrat les “pressions de tota mena” que va rebre. Però, segons La Vanguardia, aquest cop ni la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso no es va atrevir “a portar-li la contraria a Feijóo, “després d’haver superat amb la visita del president d’Argentina, Javier Milei, tots els seus límits, ni tampoc l’expresident José María Aznar va posar cap objecció. La Razón dona més detalls sobre l’altre pacte, el que va subscriure internament el PP, en paral·lel a les negociacions amb el PSOE, i que va activar personalment Feijóo per assegurar-se que Ayuso no ho espatllés amb alguna de les seves habituals sortides de to. “Feijóo va armar un gran pacte en el PP per evitar fissures”, titula La Razón, cosa que va aconseguir amb aquestes explicacions personals que va donar a Ayuso i a altres barons del partit, i que es va “visualitzar de manera immediata en una acció concertada en les declaracions i en els temps”. En aquest sentit, El Mundo destaca que “Feijóo aconsegueix el major suport intern en dos anys: Ayuso, Moreno i Aznar tanquen files”, tot i que l’accent el posa en què la “peça a cobrar” pel pacte amb el PSOE és el cap del fiscal general, Álvaro García Ortiz.
El País, per la seva part, sosté que aquest acord ha estat només el principi i que significa un punt d’inflexió entre els dos grans partits de l’hemicicle del Congrés, perquè el pacte ha suposat “un canvi radical en l’ambient de tensió” que existia entre el partit majoritari del govern espanyol i el primer partit de l’oposició. El canvi, però, no és perceptible a simple vista, perquè aquesta millora de la relació es produeix en privat, perquè en públic es mantenen les aparences i el PP “segueix atacant amb molta duresa” el govern de Pedro Sánchez al Congrés. Així i tot, fonts de l’executiu socialista consultades pel rotatiu de Prisa creuen que després del pacte del CGPJ en vindran d’altres “en cadena” per renovar altres càrrecs d’òrgans com el Banc d’Espanya, les comissions dels mercats i la competència (CNMC), de l’Energia o el consell d’administració de RTVE.
Mentrestant, a la premsa catalana el que preocupa és que al Parlament el rellotge va començar a córrer des d'aquest dimecres, i el 26 d’agost serà o caixa o faixa, o el que ve a ser el mateix, o investidura (de Salvador Illa o Carles Puigdemont) o repetició electoral. I de moment, les fitxes del tauler segueixen sense moure’s, a l’espera que Esquerra Republicana, que té la clau a la mà, decideixi quina porta vol obrir.
