Libe Asua té cent anys. Els mateixos que ha esperat per votar sobre la independència (o no) d'Euskadi. Aquest diumenge va poder fer-ho a Larrabetzu, on viu. És una localitat biscaïna de 2.050 habitants a 16 quilòmetres a l'est de Bilbao. Asua va ser la primera votant en la segona fase de les consultes que promou la plataforma Gure Esku Dago ("Està a les nostres mans"). Estava acompanyada pel votant més jove del poble, Iñaki Elgezabal, de 16 anys, l'edat mínima per votar.

Libe Asua vota. Al seu costat, Iñaki Elgezabal (Gure Esku Dago)

A la papereta de la consulta, una sola pregunta ("Vols que Euskal Herria sigui una república sobirana i independent?") i tenia dues versions, la del Sí i la del No.

Les consultes s'han celebrat aquest diumenge en 35 municipis d'Euskadi. La participació encaixa amb les expectatives dels organitzadors: el 24,45% dels 124.062 veïns convocats ha acudit a les 101 urnes, és a dir 30.389 persones. Són xifres inferiors al 33% que es va registrar de mitjana a les consultes que es van celebrar a Catalunya entre el 2009 i el 2010. Del total de participació, un 95,8% ha votat a favor de la independència.

La participació s'ha dividit així: municipi de Larrabetzu (57,98%), comarca Oarsoaldea (19,52% amb municipis grans com Pasaia i Errenteria), comarca Tolosaldea (31,14%, de municipis petits excepte Tolosa), el municipi d'Ernani (24,76%) i el municipi d'Astigarraga (19,92%).

Les consultes, privades i legals, no tenen suport públic ni institucional. Dos mil voluntaris cuiden que tot funcioni. El portaveu de Gure Esku Dago (GED), Josu Etxaburu estava content amb les dades i ha destacat que la jornada d'aquest diumenge ha transcorregut amb "normalitat i naturalitat, sense cap contratemps."

Sense sorpreses

Els resultats no són sorprenents. Larrabetzu ha donat al país tres ciclistes de renom (Loroño, Azpuru i Artetxe) i al mariscal de camp carlí Simón de la Torre. Té onze regidors, sis d'EH Bildu i cinc del PNB. Mai en la història un partit no abertzale no ha obtingut representació. Pitjor encara, el millor resultat del PSOE i del PP sumats és el 5,17% de 1999. I cau: a les municipals de 2015 amb prou feines van sumar l'1,58% dels vots. Les consultes d'aquest diumenge s'han celebrat a les comarques d'Oarsoaldea i Tolosaldea i als municipis de Ernani i Astigarraga, políticament similars a Larrabetzu.

Només és l'escalfament. Els plans de GED, fundada tot just el 2013, són molt més ambiciosos. Ja tenen altres consultes marcades: el 2 d'abril, el 7 de maig, el 18 de juny. D'altres vindran la pròxima tardor fins a abastar a 600.000 persones en municipis majors on l'independentisme té més matisos i el PSOE, Podemos i el PP alguns bastions. El repte per a 2018 és arribar a les tres capitals basques: Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria.

"Arribar amb èxit a aquesta meta serviria per apoderar a la ciutadania i que germini definitivament en la societat el dret a decidir", explica un portaveu de la plataforma, encapçalada per Anjel Oiarbide, veí d'Idiazábal, on el formatge.

A buscar les ciutats

GED creu que aquest any i el pròxim són molt oportuns perquè no se celebraran altres eleccions, de manera que s'estalvia als ciutadans la "fatiga d'urna" i se centra el debat en el dret a decidir i no en disputes partidàries. És un moment òptim per unir els independentistes. GED no es dirigeix als partits, encara que tant el PNB com EH Bildu donen suport a la seva iniciativa.

L'onada de consultes a Euskadi va començar el 5 de juny de 2016 a 34 municipis. Van votar 36.884 de les 125.633 persones cridades a participar, el 29,3%. El 95,3% d'aquests vots van ser favorables a la independència. Eren municipis com Larrabetzu.

Aquest any avançaran en territori més hostil. Aquest diumenge, per exemple, han posat el termòmetre a Errenteria, un nucli més urbà que rural. Amb més de 38.000 habitants, és la tercera ciutat de Gipuzkoa i amb una relació de forces polítiques més diversa i dividida: EH Bildu té set regidors, el PSOE uns altres set, Podemos quatre i el PNB, tres.

Aquest any el suport català ha estat menys colorista. El juny de 2016, a Azpeitia, més d'un centenar de castellers van animar la jornada. Van omplir la plaça del poble. Aquesta vegada han hagut d'aconformar-se amb la visita de Ernest Maragall, l'exdiputat europeu, que s'ha passejat per les taules de votació d'Oiartzun.