Donald Trump torna a ser president dels Estats Units. I això té eco també a Europa. Sense anar més lluny, tres dels principals representants de l’extrema dreta europea, Santiago Abascal, Giorgia Meloni i Viktor Orbán, van estar presents a la seva presa de possessió. Mentrestant, a Espanya, el PP encara busca ressituar-se davant del líder nord-americà. Tradicionalment, els populars han exhibit complicitat amb les administracions republicanes (el màxim exponent d’això va ser l’aliança de José María Aznar amb George Bush que va conduir a la guerra de l’Iraq), però durant aquesta setmana, després del retorn de Trump a la Casa Blanca, han mantingut un perfil ambivalent. Els dirigents que han estat preguntats per aquesta qüestió han utilitzat les seves respostes més per arremetre contra Pedro Sánchez que per desmarcar-se de Trump. Ara bé, mentre el president nord-americà exhibeix una ínfima relació amb el PP, sí que mostra interès en el món financer. “Conec el seu banc i vostè ha fet una feina fantàstica”, va dir el dijous a Ana Botín, presidenta del Banc Santander, des de Davos. Va ser el mateix dia que va amenaçar de nou les empreses amb nous aranzels si no fabriquen als Estats Units. De moment, Trump ha declarat l’emergència nacional a la frontera amb Mèxic, ha tret els Estats Units de l’OMS, ha donat via lliure per detenir immigrants en esglésies, escoles i hospitals i ha posat en marxa vols amb migrants deportats. Però el PP no es pronuncia obertament sobre això. Intenta navegar entre dues aigües.

Lluny de l’equidistància de Gènova, Vox exhibeix des de fa temps el seu alineament amb Donald Trump. “Gràcies, Santiago, encantat de conèixer-te. Han avançat molt”, va proclamar el líder republicà el febrer de l’any passat durant la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC), l’esdeveniment anual més important dels conservadors nord-americans. Va ser llavors, a Washington, quan tots dos es van reunir durant quinze minuts. Prèviament, l’octubre del 2022, Trump va participar en un acte de Vox: “M’agradaria donar-te l’enhorabona, Santiago Abascal, i agrair-te la increïble feina que estàs fent”, va dir en un breu vídeo gravat al seu avió. “Espanya és un gran país, i volem que ho continuï sent. Així que enhorabona a Vox per tots aquests extraordinaris missatges que està defensant. [...] Hem d’assegurar-nos que defensem les nostres fronteres i impulsem una bona agenda conservadora”.

Malgrat tot, de moment, el PP assegura que no està preocupat per aquest vincle: “No em preocupa la relació amb Abascal, perquè em preocupa la relació entre els governs”, afirma un destacat càrrec popular. “La política nord-americana dista tant de la política d’Espanya que no guarda cap relació”, va sostenir Miguel Tellado en una entrevista en Telecinco. I va treure ferro a la presència d’Abascal al Capitoli: “No és el president de Vox el que ha estat convidat a la presa de possessió del president Donald Trump, sinó que és el líder de Patriots”. Patriotes per Europa és una aliança de partits que agrupa a formacions de fins a onze països europeus. Sigui com sigui, és innegable que tot això descol·loca el PP, que ha abandonat la seva complicitat històrica amb els republicans dels Estats Units. “Cal felicitar qui ha guanyat, encara que no sigui qui jo desitgés”, va reconèixer al novembre l’eurodiputat del PP Esteban González Pons.

Lluny queda, doncs, l’època d’harmonia entre el PP i el Partit Republicà, il·lustrada amb l’amistat confessada entre Aznar i Bush, que es va allargar fins i tot després que el popular deixés la Moncloa. “Som amics personals des de fa temps i crec que ho continuem sent per molt temps. Vam passar una estona magnífica i entranyable”, va confessar Aznar el 2006 després de dinar amb Bush. Populars i republicans anaven de bracet. El 2008, per exemple, el Partit Popular Europeu va donar suport explícitament a John McCain (el candidat republicà a qui va batre Barack Obama) i el va presentar com el “millor candidat per presidir el país”. Però això ja és passat. Ara, a Espanya, Vox s’ha convertit en el principal interlocutor amb Trump, cosa que ha arraconat els populars. La irrupció (de nou) de Trump ha dividit la dreta espanyola i ha generat una situació anòmala en la qual és el partit de nova creació (Vox) el que surt privilegiat. Per cert, el 2017, George Bush també va marcar distàncies amb Trump: “El fanatisme sembla enfortit. La nostra política s’ha tornat més vulnerable a les teories conspiradores i els muntatges descarats”.

Cuca Gamarra: “Europa sabrà defensar els interessos d’Espanya i de tots els europeus”

“Em preocupa molt més la situació en la qual som els espanyols amb el govern que tenim”, va verbalitzar Cuca Gamarra en una roda de premsa divendres en ser preguntada per les declaracions de Trump a Davos obrint la porta a nous aranzels o dient que anirà al xoc amb Europa per la desregulació i la baixada d’impostos. “Des de la fortalesa de les institucions europees, Europa sabrà defensar els interessos d’Espanya i de tots els europeus”, va contestar la secretària general del PP. “Tenim les coses clares en el marc de les institucions europees i el lideratge europeu no el condicionarà Donald Trump”, va afegir. Res més. Lluny dels micròfons, fonts de la direcció del PP sí que mostren el seu rebuig als aranzels anunciats per Trump.

 

El que també queda clar els primers dies després de la proclamació de Trump és que el PP utilitza el nou president nord-americà per llançar dards contra la Moncloa. “Pedro Sánchez és un artista buscant enemics fora per protegir-se”, assenyalen fonts de la direcció del PP preguntades per ElNacional.cat, que acusen el president espanyol de voler aixecar un “escut amb la política internacional”. “Trump és el president legítim, a mi em preocupa Nicolás Maduro. El govern espanyol és molt condescendent amb dictadures i no amb la democràcia”, argüeix una altra veu de la direcció.

“Va vèncer amb claredat les eleccions presidencials, té un clar mandat dels ciutadans nord-americans. No s’ho ha d’oblidar, es diu democràcia”, va afirmar en una roda de premsa el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, que va demanar al govern espanyol que “respecti a la democràcia nord-americana”. “Per moltes diferències que puguin sorgir, els Estats Units són un país imprescindible per a Espanya”, va afegir. En la mateixa línia, fa quinze dies, Alberto Núñez Feijóo va demanar respectar la “decisió majoritària del poble nord-americà” i va mostrar el desig que el govern espanyol treballi per tenir una “interlocució” amb la Casa Blanca. “El cert i veritat és que seria intel·ligent i raonable intentar construir relacions fructíferes per a Espanya amb la nova Administració republicana”, va reblar. Això sí, va veure “desafortunades” i “innecessàries” les declaracions de Trump sobre l’annexió de Grenlàndia.

 

Trump diu que Espanya forma part dels BRICS i el PP carrega contra Sánchez

Un dels temes que ha aparegut repetidament aquesta setmana ha estat l’afirmació de Trump en la qual va situar Espanya entre els BRICS. Poques hores després, la Moncloa va sortir al pas: “Espanya no és un país emergent”, va contestar la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría. Tanmateix, el PP va aprofitar les paraules del president nord-americà per carregar la responsabilitat sobre Pedro Sánchez. Així doncs, per exemple, Miguel Tellado reconeixia que no s’havia de prendre l’afirmació “al peu de la lletra”, però lamentava que aquestes paraules demostraven que hi ha una “percepció internacional que Espanya no és fiable”. “Nosaltres hem de dir que el govern espanyol no és fiable, però Espanya sí que és un país en el qual es pot confiar”, va argumentar. “És evident que la imatge internacional d’Espanya s’ha danyat al llarg dels últims anys pel descrèdit de les institucions que ha generat el govern espanyol”, va afegir. Dies després, fonts del PP amb altes responsabilitats esmenaven una mica la primera consideració. “Trump no es va equivocar, sap bé el que diu”, afirmen amb les càmeres apagades. “Hi ha una alineació del govern espanyol amb determinades maneres d’entendre la política, la reputació és la que és”, reblen les mateixes veus.

Sense sorpreses, qui també va assenyalar Pedro Sánchez va ser Isabel Díaz Ayuso. “M’encarregaré personalment de demostrar davant d’aquesta administració que no tots els espanyols ni totes les administracions som part dels BRICS ni volem ser-ho, situació a la qual ens ha portat el govern espanyol per aïllament”, va esgrimir dimarts la presidenta madrilenya. “La primera administració amb la qual estem obligats a entendre’ns de manera prioritària ens veu alineats amb dictadures i països empobridors, on no es respecta ni la propietat ni la llibertat, això ens ho hem guanyat a pols al llarg d’aquest temps. El govern espanyol i l’ideari progressista no ens ha deixat als millors llocs davant del món”, va subratllar.

 

José María Aznar: “Alguna cosa passa quan qui va intentar un cop d’estat és elegit president”

Qui també ha recelat del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca és l’expresident del govern espanyol José María Aznar, un dels màxims exponents de la fructífera relació entre el PP i el Partit Republicà. Pocs dies després de les eleccions nord-americanes, va advertir que “quelcom molt seriós” passa al “fons d’un país” que ha elegit president a una “persona que ha estat president i que és responsable d’un assalt al Congrés del seu país i de l’intent d’un cop d’Estat”. Així mateix, va esgrimir que “entre la impredictibilitat i el buit” els nord-americans havien “preferit” la “impredictibilitat” i va fer una crida a estudiar “per què un partit com el Republicà, creador del país en gran manera, es converteix en un partit personal”. “No és perquè Trump no parli del Partit Republicà [...], però no diu «nosaltres i ells», diu «jo»”, va reblar.

 

Prèviament, el 2021, en una entrevista a Lo de Évole, va reconèixer que “sens dubte” hauria votat el Partit Demòcrata: Joe Biden el 2020 i Hillary Clinton el 2016. “Li diré una cosa, jo mai hauria votat Trump, mai”, va confessar. “La qual cosa no vol dir que m’agradin part o alguna de les polítiques que han fet o que no m’agradin d’altres. Hi ha altres coses per sobre d’això i aquestes han de prevaldre”, va verbalitzar.

La Fundació FAES va considerar que la victòria de Trump no era una “bona notícia” per a Espanya

Així mateix, després de conèixer-se els resultats de les eleccions el passat mes de novembre, la Fundació FAES, presidida per Aznar, es va posicionar sobre el retorn de Trump. “No és bona notícia, ni per a Espanya ni per a la Unió Europea en el seu conjunt, ni tampoc per a l’OTAN, l’èxit del discurs que Trump encarna: un populisme adobat de plantejaments proteccionistes, aïllacionistes, i d’actituds intemperants que en el seu moment van arribar a l’obert desafiament institucional encoratjant ni més ni menys que un assalt al Capitoli”, va lamentar. Així mateix, va reconèixer que era “difícil” pronosticar el curs d’acció de “demagogs impredictibles” com Trump, que “encarna una falta de decòrum molt de moda en totes les latituds”. “[Els Estats Units] compten amb institucions dissenyades per una Constitució que obliga els partits a «obrar junts» pensant diferent. Recuperar aquesta tradició política, la que va crear la primera democràcia moderna, seria, això sí, «Fer Amèrica gran de nou»”, concloïa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!