Dos anys i mig després, Carme Forcadell ha tornat al Parlament de Catalunya en el marc d'una declaració conjunta dels presidents de la cambra per celebrar els quaranta anys del restabliment de la institució.
Rebuda per l'actual president, Roger Torrent, a l'entrada de la cambra, Forcadell ha estat aplaudida per desenes de diputats en aparèixer per l'escala principal de l'edifici. "Assumir la presidència del Parlament és un honor incomparable, però també comporta una gran responsabilitat", ha reivindicat ja al Despatx d’Audiències, acompanya dels expresidents Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, a més de Torrent.
Forcadell, acompanyada de Torrent, és rebuda entre aplaudiments. | Sergi Alcàzar
L'expresidenta, que compleix una pena d'11 anys i 6 mesos de presó per sedició, ha aprofitat el discurs per defensar llibertat d'expressió: "Un tresor immens que hem de preservar sempre".
Així mateix, ha definit el Parlament com "la institució de la paraula lliure, de la veu plural del país, del diàleg polític sense límits" i l'ha presentat com "un espai de debat on tot el que preocupa a la ciutadania ha de poder ser expressat i debatut lliurement, amb l'únic límit de l'educació i el respecte degut per la resta de representants de la ciutadania".
Forcadell també s'ha sincerat sobre els seus sentiments a l'hora d'assumir la presidència en un discurs marcadament feminista. "Sovint sents el pes de la història, d’estar a l’alçada dels que t’han precedit. Tot i les discrepàncies polítiques, som conscients que formem part d’un projecte que és el Parlament", ha afirmat.
En aquest sentit, ha apel·lat a la continuïtat de la institució perquè "sovint els grans canvis demanen persistir en el temps" i ha posat com a exemple la igualtat entre homes i dones. "El Parlament s’ha acostat a la paritat numèrica en els seus diputats, però no l'ha assolit", ha reconegut afegint que "cal fer un pas més".
Carme Forcadell durant el seu discurs en motiu del 40 aniversari del restabliment del Parlament / Foto: Sergi Alcàzar
Un Torrent més reivindicatiu
El discurs de Torrent ha estat molt més centrat en el conflicte actual entre Catalunya i l'Estat. L'actual president de la cambra ha situat els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i el conflicte amb l'Estat, el qual ha qualificat d'"anomalia democràtica", com a "reptes immediats".
Roger Torrent durant el seu discurs en motiu del 40 aniversari del restabliment del Parlament / Foto: Sergi Alcàzar
També ha volgut dedicar unes paraules de suport i afecte a Forcadell, de la qual ha dit que compleix pena de presó per haver exercit el seu càrrec "amb dignitat democràtica". "Carme, poques vegades s'ha fet evident la injustícia com en el teu cas", ha lamentat.
"S'evidencien els límits del model autonòmic i del Règim del 78. Cal avançar en la revolució pacífica i democràtica, en què la ciutadania decideixi el seu futur polític i s'aturí la repressió contra l’independentisme", ha defensat.
A més, Torrent s'ha atrevit a aventurar que "sense aquestes limitacions, el Parlament podria fer més en favor del benestar de la vida de les persones". "40 anys després del restabliment democràtic, la ciutadania ha de poder escollir si vol o no un Parlament completament lliure. En democràcia això només es pot decidir amb un referèndum", ha conclòs.
Carme Forcadell conversa amb el president Roger Torrent i els expresidents Ernest Benach, Joan Rigol i Nuria de Gispert al finalitzar la declaració conjunta / Sergi Alcàzar
Rigol, Benach i De Gispert
Per la seva banda, l’expresidenta De Gispert i l’expresident Benach han recordat les ingerències de l’Estat a la institució posant com exemple la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut o la judicialització de l’activitat parlamentària. “Comptem amb un legislatiu limitat que perjudica la capacitat de treballar per millorar la vida de la gent”, ha denunciat De Gispert. “Ens regeix un Estatut que no és el que la ciutadania va aprovar en referèndum”, ha apuntat Benach.
Per últim, l’expresident Rigol ha volgut rememorar l’origen del Parlament, “que neix com a tal el 1932”, ha recordat. Rigol, a més, ha explicat que el Parlament del 32 “es hereu de les assembles de pau i treva i de les corts generals abolides pel rei Felip V”. “Antecedents que ens recorden que la paraula, el diàleg i el pacte formen part de la cultura política de la nostra nació”, ha reivindicat.