A diferència del 2017, quan socialistes il·lustres, entre els quals l’ara ministre de Cultura i Esports en funcions, Miquel Iceta, i el líder de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa, van acudir a la crida de Societat Civil Catalana en la manifestació del 8 d’octubre, enguany, aquesta mateixa convocatòria contra l’amnistia estarà deserta de representants socialistes. Amb una excepció. Un dels encarregats dels parlaments durant la concentració és l’exsocialista gallec Francisco, Paco, Vázquez, que va ser durant 23 anys alcalde de la Corunya i president de l'Associació Espanyola de Municipis i Províncies durant la dècada dels noranta, diputat i senador a Madrid i a qui el partit va acabar jubilant com a ambaixador espanyol davant la Santa Seu durant la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero. Si acumula un llarg currículum de càrrecs, qui va ser un pes pesant del PSOE a Galícia té una hemeroteca igual de llarga a l’hora d’atacar Catalunya en general i l'independentisme en particular. Més recentment ha afegit també Pedro Sánchez, líder del partit al qual va començar a militar el 1975 fins que va estripar el carnet el 2014, entre les seves víctimes preferides. 

Vázquez serà així el representant de l’ala més dretana d’un partit socialista que en aquesta ocasió no serà als carrers de Barcelona el pròxim 8 d’octubre. No té la mateixa significació que Felipe González o Alfonso Guerra, però les crítiques que els dos històrics socialistes han propinat contra el president del govern espanyol en funcions en les últimes setmanes, d’ençà que es va posar sobre la taula la possibilitat d’una amnistia a canvi del vot a favor dels partits independentistes en una investidura, són habituals en boca de Vázquez des de fa molts més anys. Ja el 2018, en un acte de Ciutadans, va desbarrar contra Sánchez, acusant-lo de “podemitzar” el PSOE i el partit va haver-se d'afanyar a deslligar-se d’aquestes afirmacions, recordant que feia quatre anys que ja no formava part de la formació, tot i el pes que havia tingut en ella en el passat. 

"Cap diferència entre un jueu perseguit i un nen castigat per parlar en castellà"

Tot i que ara reapareixerà en públic, a banda d’algunes entrevistes que ha donat en les darreres setmanes per criticar Pedro Sánchez, en la manifestació convocada per Societat Civil Catalana, on serà un dels convidats que pujarà a l’escenari per dirigir-se als concentrats contra l’amnistia, les seves crítiques duríssimes a l’independentisme es remunten més de 10 anys enrere. El 2012, coincidint amb l’esclat del procés independentista al país, Vázquez, que llavors encara era militant socialista, va afirmar sense avergonyir-se que “no hi ha cap diferència entre un jueu perseguit pels nazis i un nen català castigat per parlar castellà”. L’autor d’aquesta desafortunada comparativa va insistir que en tots dos casos són “opressió” i mai no va modificar les seves paraules, que van provocar la indignació de socialistes tan gallecs com catalanes, que parlaven d’una “aberració” de l’exambaixador. Onze anys després, un altre històric del PSOE, en aquest cas Francisco Ibarra, ha comparat la llei d’amnistia amb “violar a 40 milions d’espanyols”. 

Vázquez, que s’ha definit públicament com a “socialdemòcrata, catòlic i espanyolista”, té la seva croada particular contra les llengües cooficials de l’Estat. Si un diputat gallec socialista va ser el primer a emprar la seva llengua al Congrés dels Diputats, l’exalcalde de la Corunya sempre es va mostrar en contra d’utilitzar el topònim A Coruña, amb la llengua pròpia de la seva autonomia. En la mateixa entrevista en què va assegurar que els jueus i els nens castellanoparlants a Catalunya estaven oprimits per igual també va posar el crit al cel perquè a Catalunya “es vulneren drets ciutadans amb la immersió lingüística”, negant que al seu territori existís una situació similar. 

Una amnistia per "legalitzar el cop d'estat del 2017"

Anys més tard, i ja des de fora del partit, el 2018 va tornar a desbarrar contra Catalunya quan Pedro Sánchez encara no s’havia instal·lat al Palau de la Moncloa. Ho va fer també renegant del seu expartit, assegurant que ja no el representava perquè unes persones “havien okupat la ideologia, la història i el pensament del PSOE autèntic que guanyava eleccions”. Respecte del país, mig any després de la celebració del referèndum d’autodeterminació, assegurava que “vam actuar amb generositat cap a Catalunya, però no comptàvem amb la seva deslleialtat, que va posar en perill la nostra convivència”. Cinc anys després, Sánchez emprava precisament la paraula “generositat” per evitar utilitzar el terme amnistia després que el rei Felip VI li encarregués la investidura. 

Dona per feta l'amnistia 

Ara, l’exsocialista serà l’encarregat de tancar aquest acte contra una amnistia que alguns ja donen per feta, però que sembla complicat que s’aprovi abans de la investidura. A l’espera del seu discurs en l’acte de Societat Civil Catalana, l’exsocialista ja ha titllat aquesta mesura de gràcia d'intent de “legalitzar el cop d’estat del 2017”. Ell, que no va votar el PSOE en les últimes eleccions —a diferència de Felipe González— i ha descrit la seva exformació com una “secta de palmers” que només obeeix Sánchez, també dona per feta l’amnistia.