Se sap qui són, però no tant com són. Gabriel Rufián (ERC), Meritxell Batet (PSC), Jaume Asens (ECP), Laura Borràs (JxCat), Inés Arrimadas (Cs), Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Mireia Vehí (CUP) i Ignacio Garriga (Vox) són les cares més vistes aquests dies de campanya. Ara bé, què s'hi amaga al darrere dels seus rostres? 

ElNacional.cat recull en aquest article no només el retrat a traç gruixut dels vuit candidats que es presenten aquest 10-N per Barcelona, sinó també un concís autoretrat que aporten ells mateixos. Un repàs del més destacat de la seva trajectòria personal i política complementada amb una definició personal de cadascun d'ells, que comparteixen amb aquest diari i els seus lectors, el seu principal defecte, la seva millor virtut i la seva principal afició. Només un dels vuit candidats s'ha negat a participar de la proposta, malgrat la insistència d'aquest diari cada dia d'aquesta campanya. Es tracta de Cayetana Álvarez de Toledo qui, segons el seu equip, "costa molt que s'obri quan es tracta de temes personals". 

Rufián: sang andalusa, cor independentista

  • Un defecte: Tots. Per dir-ne un, no saber parlar sense dir res
  • Una virtut: Poques. Em mullo independentment de les conseqüències
  • Una afició: Escriure

Desperta ires i passions a parts iguals. És impossible que Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) deixi indiferent ningú. Des del minut u de la seva irrupció com a diputat al Congrés dels Diputats, l'any 2015, va convertir-se en un dels parlamentaris més populars pel to de les seves intervencions, en aquella època contra Mariano Rajoy. Durant aquella etapa, feia tàndem amb Joan Tardà i es repartien els papers. A ell li tocava el de poli dolent. Amb la renúncia de Tardà, Rufián ha assumit un nou rol, enfundant-se el vestit de la moderació i la temprança. 

Fill i net d'andalusos de Jaén i de Granada, va criar-se entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Anys després va diplomar-se en Relacions Laborals a la Pompeu Fabra. Abans d'aterrar en política va treballar durant una dècada en una empresa de recursos humans. 

Durant els primers compassos del procés va afiliar-se a Súmate i l'ANC. Poc després, el 2015, va actuar en l'acte central que l'Assemblea organitza cada any per la Diada i va participar al míting final de Junts pel Sí, la candidatura unitària de CDC i ERC que va presentar-se el 27-S amb Raül Romeva de cap de llista i Artur Mas de presidenciable. A les eleccions generals d'aquell mateix, ERC el va fitxar com a cap de llista, un títol que ja no ha deixat des de llavors.  

Batet: la reina del ball

  • Un defecte: La timidesa
  • Una virtut: La perseverança
  • Una afició: La dansa

Una lesió va frustrar la seva carrera en el món de la dansa i va fer que reenfoqués el seu futur cap al Dret. Meritxell Batet (Barcelona, 1973) va llicenciar-se a la Pompeu Fabra, universitat on ha seguit exercint com a professora.

El salt al Congrés el va fer impulsada per José Montilla, que la va animar per presentar-se a les llistes l'any 2004, el de la gran victòria de Zapatero. Els qui la coneixen i hi treballen valoren d'ella la seva rectitud i disciplina. Durant les primàries socialistes de 2014, que van batre a Pedro Sánchez amb Eduardo Madina, ella va fer costat a Madina. Quan va guanyar, Sánchez no va dubtar a incorporar-la al seu equip. 

El PSC la va triar com a successora de Carme Chacón, després de la mort prematura de l'exministra. Actualment és presidenta del Congrés i opta a revalidar el càrrec. Durant l'anterior legislatura va exercir de ministra de Política Territorial i Funció Pública. 

Asens: activista de pedra picada

  • Un defecte: La timidesa. I és, segurament, un dels reptes que la política em convida a superar.​
  • Una virtut: M'agrada escoltar, entendre, comprendre... Pot quedar presumptuós dir les virtuts d'un mateix, però si es tracta de destacar-ne una, més en els temps de diàlegs sords que corren, em considero una persona empàtica i sensible amb les inquietuds dels altres.​
  • Una afició: La lectura. La meva vida passa pels llibres i, de fet, casa meva és una biblioteca. Soc un apassionat de la filosofia, l'assaig i la lectura política i puc passar-me hores gaudint dels llibres. Entre els meus autors preferits hi ha Hanna Arent, Camus, Sartre. També m’agrada el ciclisme i em desplaço sempre que puc amb bicicleta.

Ningú no diria que a Xirinachs, el Vaquilla i Toni Comín els uneix un fil conductor. I aquest no és cap altre que Jaume Asens, (Barcelona, 1972). Abans de candidat dels comuns, Asens ha estat i és advocat. I ha col·laborat, amb major o menor intensitat, en la defensa o assessorament jurídic de tots ells. Llicenciat en Dret i Filosofia a la Pompeu Fabra, des de ben aviat va especialitzar-se en la defensa dels drets humans, els moviments socialis i la lluita contra la corrupció. Des dels okupes del Cinema Princesa, a les contracimeres del moviment antiglobalització. 

El seu perfil obertament sobiranista li brinda una popularitat important en el flanc independentista i, al mateix temps, fa que des de l'altre costat li pengin l'etiqueta d'independentista. Va acompanyar Ada Colau des dels inicis de la creació de la plataforma Guanyem Barcelona, que posteriorment s'acabaria convertint en partit polític. Quan, contra els seus propis pronòstics, els comuns van conquerir l'alcaldia de Barcelona, Asens va incorporar-se al nucli dur de Colau, com a tercer tinent d'alcalde al capdavant de l'àrea de Drets, Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència. 

El pas al costat de Xavier Domènech com a líder dels comuns el va encimbellar com a candidat d'En Comú Podem a Madrid, raó per la qual va haver de deixar l'Ajuntament. Manté una gran relació personal amb Pablo Iglesias. 

Borràs: l'amant de les lletres

  • Un defecte: Soc tossuda
  • Una virtut: Soc tossuda
  • Una afició: La lectura

No hi ha discurs de Laura Borràs (Barcelona, 1970) que no incorpori alguna cita literària i conclogui amb un somriure. És llicenciada en Filologia Catalana per la UB i doctora en Filologia Romànica. La seva destresa lingüística la dota d'un perfil absolutament característic. Els qui la valoren, lloen la seva capacitat d'alliçonar els seus rivals polítics i, en canvi, a l'altre extrem n'hi ha que perceben aquesta qualitat com un símptoma de pedanteria. Ara fa vint anys que va estar a punt de morir, per una complicació durant el part de la seva filla. 

Tot i que la seva gran passió és la llengua i la literatura, va abandonar la presidència de la Institució de les Lletres Catalanes per passar a la primera línia política de la mà de Puigdemont. Va fer el clic després de l'1-O. De fet, mesos abans va ser l'encarregada de llegir al Pati dels Tarongers el compromís del Govern de la Generalitat per convocar, organitzar i celebrar el referèndum. 

De la màxima confiança del president Torra, va ser consellera de Cultura durant els primers compassos de la legislatura, fins que Puigdemont li va demanar que accedís a anar de cap de llista al Congrés. Si bé preferiria haver-se quedat com a consellera, va assumir el repte pel seu compromís amb l'expresident i amb la situació política catalana.  

Arrimadas: l'arqueòloga frustrada

  • Un defecte: Mai no tiro la tovallola
  • Una virtut: Soc molt exigent amb mi mateixa
  • Una afició: M'interessa molt l'arqueologia

Té el mèrit d'haver estat la primera dona en guanyar unes eleccions a Catalunya, tot i que la victòria no va ser suficient per convertir-se en presidenta de la Generalitat. Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981) ha tingut una carrera política meteòrica i això que hi va arribar de casualitat. 

Llicenciada en Dret i Direcció i Adminsitració d'Empreses, confessa que una de les seves grans aficions és l'arqueologia. La lideressa de Ciutadans desenvolupava la seva carrera professional com a consultora sènior en una empresa especialitzada en estratègia quan una amiga la va animar a assistir com a oient a un acte de Cs al Teatre Romea. Allà va quedar enlluernada per Albert Rivera i es va apuntar a les joventuts del partit. Ell va caçar de seguida que Arrimadas era un diamant en brut i va decidir començar-lo a polir. Ben aviat va incorporar-la a les llistes i l'any 2012 va entrar ja com a diputada al Parlament. Tres anys després ja era la portaveu parlamentària. 

Amb el salt de Cs a la política espanyola, Arrimadas va entomar l'enorme repte de substituir Albert Rivera al capdavant d'un partit immensament personalista. I va cobrir l'expedient amb nota amb la victòria del 21-D. Com li va passar a Rivera, Catalunya li ha semblat poc i ha necessitat fer el salt al Congrés. 

Cayetana: la marquesa

  • La candidata del PP català no ha volgut contestar les preguntes d'aquest diari. 

El seu aterratge a les files del PP català ha despertat un gran malestar entre molts dels quadres del partit a Catalunya. Quan Pablo Casado va fer-se amb la presidència del partit a escala estatal, va optar per col·locar a Cayetana Álvarez de Toledo (Madrid, 1974) com la cara visible de la seva filial catalana.

L'any 2012 va heretar el títol de Marquesa de Casa Fuerte, que procedeix de la Casa d'Alba, del seu pare, de nacionalitat francesa. La seva mare, tamé aristòcrata, és argentina. Tot i haver nascut a Madrid, mai no hi va viure. Els cinc primers anys de vida els va passar a Londres i després va viure a Buenos Aires fins la majoria d'edat, que va tornar a la capital britànica. Ja a la trentena va decidir demanar la nacionalitat espanyola i des de llavors s'autodefineix com a "hispano-franco-argentina". És llicenciada en Història Moderna per la Universitat d'Oxford. 

Estreta col·laboradora de José María Aznar a la FAES, va entrar en política de la mà d'Ángel Acebes, de qui va ser cap de gabinet. Abans havia exercit de periodista sota l'auspici de Pedro Jota Ramírez a El Mundo i més endavant com a tertuliana al programa de Federico Jiménez Losantos a la Cope. 

Vehí: sociòloga ingovernable

  • Un defecte: La poca paciència davant la hipocresia i la injustícia
  • Una virtut: La honestedat
  • Una afició: La meva gent

Activista, militant de diversos moviments socials —des de l'okupa a la lluita contra el pla Bolonya—, Mireia Vehí (Vilafant, 1985) és descendent de la política municipal. La seva mare, alcaldessa socialista de Vilafant —crítica amb l'aplicació del 155— des de fa ja quatre mandats seguits, i el seu besavi, alcalde republicà. 

La cap de llista de la CUP per Barcelona va llicenciar-se en Sociologia a la Universitat de Granada i més endavant va cursar un postgrau sobre societats africanes. És portaveu de la plataforma Tanquem els CIE. Vehí va començar a militar a la CUP l'any 2015 i poc després va entrar com a diputada al Parlament, formant part de la candidatura que va assolir els millors resultats de la història dels anticapitalistes. El 27 d'octubre de 2017 alçava el puny a l'escalinata del Parlament, just al darrere de Puigdemont, celebrant la declaració d'independència. 

Acabada aquella legislatura, va tornar a la seva feina com a tècnica en matèria d'interculturalitat subcontractada per a l'Ajuntament de Barcelona. Si aconsegueix l'escó al Congrés haurà de tornar deixar la feina. 

Garriga: el benjamí d'ultradreta

  • Un defecte: El mal humor
  • Una virtut: La perseverança
  • Una afició: El tennis i la lectura

És el benjamí dels candidats, el més jove. Ignacio Garriga (Barcelona, 1987) és el petit de cinc germans. El seu pare és català i la seva mare va néixer a Guinea Equatorial, una antiga colònia espanyola.  

Com la seva mare, durant una etapa de la seva vida va militar al Partit Popular, seguint de fet els passos del líder del seu partit, Santiago Abascal. És llicenciat en Odontologia i pare de família nombrosa.