Carme Forcadell i Toni Comín s'han retrobat aquest diumenge a la Catalunya Nord, quan l'expresidenta del Parlament ha assistit a la 1a jornada d'Història i Debat Nacional, celebrada a Prats de Molló durant el cap de setmana. Així ho ha compartit en una piulada Comín, destacant que la trobada ha coincidit amb el dia que fa cinc anys que va "arribar a l'exili". "Era un bon dia per compartir vivència i reflexions amb ella", ha dit l'eurodiputat de Junts en referència a la dirigent d'ERC. 

Distanciament entre ERC i Junts

Carme Forcadell i Toni Comín s'han vist després que setmanes enrere la militància de Junts decidís sortir del govern de Pere Aragonès i en ple debat per l'aprovació dels pressupostos de 2023. De fet, l'eurodiputat de Junts es va mostrar partidari d'abandonar el Govern, apuntat que "la unitat té sentit si està al servei de la teva estratègica política" i remarcant que l'estratègia dels dos partits era "diferent". És més, Comín va defensar que "la independència es fa mitjançant el desbordament democràtic, i això no es fa només des del Govern i la mobilització al carrer, com la fórmula de l'1-O", mentre que ERC presentava la proposta d'un acord de claredat. 

Forcadell assisteix a la primera jornada d'Història i Debat Nacional

La dirigent d'ERC ha viatjat fins a Prats de Molló (Catalunya Nord) per participar a la primera jornada d'Història i Debat Nacional. En aquest acte, organitzat per la Casa Macià, s'han fet ponències abordant diferents àmbits temàtics, entre els quals la situació de la Catalunya Nord al primer terç del segle XX, el complot de Prats de Molló del 1926, així com la figura de Francesc Macià i l'acció d'Estat català cent anys després. Adreçat a un públic interessat en la història i les relacions transfrontereres, l'esdeveniment va començar aquest dissabte amb una visita a les termes romanes i l'historiador Joan Peytaví va ser l'encarregat de dur a terme la conferència inaugural 'La Catalunya Nord a principis del segle XX. Panoràmica política, cultural i socioeconòmica'.

Durant el segon dia de la jornada, l'historiador Lluís Duran ha fet una ponència sobre els fets de Prats de Molló de novembre de 1926 i el filòleg Josep-Lluís Card-Rovira ha abordat la figura de J. Bordas de la Cuesta, "l'oblidat de l'estat Major de Macià". El jurista Jaume Renyer ha tractat el judici a París posterior als fets de Prats de Molló i, finalment, l'historiador Fermí Rubiralta ha parlat sobre l'acció internacional de Francesc Macià. Després d'una visita per la Casa Macià, s'ha inaugurat l'exposició 'Fam i guerra a Catalunya. Memòria i estratègies de supervivència 1936-1959'.