El català, segons José Manuel Albares, és “una qüestió d’identitat nacional espanyola”. Així s’ha referit el ministre d’Exteriors a la llengua catalana aquest dimecres després d’haver-se reunit a Brussel·les amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. La trobada s’ha celebrat per insistir-li sobre la necessitat de poder utilitzar a l’Eurocambra el català, el basc i el gallec. Però la reunió ha acabat sense resultats ni calendari per fer les pròximes passes en aquest procés de normalització lingüística: “No hem parlat de terminis; es tracta d’un tema que ja està sobre la taula i portarà un tràmit normal”. Quan ha sortit de la reunió, Albares ha assegurat que li ha traslladat que farà “tots els esforços possibles a les seves mans” perquè els eurodiputats espanyols “siguin del partit que siguin” donin suport a poder utilitzar amb normalitat les llengües que són cooficials amb el castellà a l’estat espanyol.
En una declaració als mitjans de comunicació, el ministre d’Exteriors s’ha mostrat “disposat a parlar amb qui faci falta”. “Tinc la mà estesa”, ha assegurat, i ha afirmat que “sol·licitarà” reunir-se amb el Partit Popular Europeu per intentar-los convèncer. Sigui com sigui, ha insistit que el govern espanyol mantindrà els seus esforços “el temps que calgui” per aconseguir que el Consell de la Unió Europea aprovi l’oficialitat de la llengua catalana.
Oficialitat del català a la Unió Europea
Cal tenir en compte que no és el mateix l’oficialitat d’una llengua a la Unió Europea que permetre el seu ús al Parlament Europeu. Són dues coses diferents. I l’estiu del 2023 el govern espanyol es va comprometre amb Junts per Catalunya a aconseguir la primera de les dues coses a canvi de nomenar Francina Armengol presidenta del Congrés dels Diputats. L’oficialitat d’aquest idioma situaria la llengua dels catalans al mateix nivell que el castellà, el francès o l’alemany a Europa: la legislació tindria caràcter oficial en català i s’aplicaria directament en aquesta llengua, i aturaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees, en els quals el coneixement del català no dona cap punt.
L’oficialitat del català, però, s’ha de decidir al Consell de la Unió Europea, i cal la unanimitat dels 27 estats membre. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals. El govern espanyol sosté que tornarà a dur el tema en aquesta reunió quan consideri que és viable obtenir la llum verda dels altres 26 socis comunitaris. El motiu que genera més desafecció són els problemes que pot crear una futura ampliació de la Unió Europea, amb l’entrada de països dels Balcans o Ucraïna; amb la multitud d’idiomes que hi ha en aquests territoris. I hi ha un altre element a tenir en compte: PP i Vox pressionen aquells governs europeus comandats per partits de dreta i d’extrema dreta perquè s’hi oposin.
Acord administratiu per l’ús del català al Parlament Europeu
El que pretén ara Albares és assolir un acord administratiu perquè el català, el basc i el gallec es puguin parlar al Parlament Europeu. En cas d’aconseguir-ho, seria un pas, però insuficient pel que fa al compliment de l’acord PSOE-Junts per convertir Francina Armengol en la tercera autoritat de l’Estat espanyol. Ja fa temps que Albares l’hi va demanar a Metsola, i llavors la presidenta de la institució va demanar un informe sobre les conseqüències de tirar-ho endavant. A hores d’ara, el grup de treball del Parlament Europeu encarregat d’abordar l’ús del català, basc i gallec en aquesta institució encara espera l'informe dels seus serveis tècnics. No obstant això, Albares ha volgut mantenir igualment aquesta trobada per tractar personalment la qüestió.
El passat mes de setembre, el ministre d’Exteriors va enviar una carta a Metsola reclamant que aquestes tres llengües puguin utilitzar-se a l’Eurocambra. La missiva va desembocar en agendar una reunió entre tots dos que s’havia de celebrar el passat mes de novembre. Però la DANA valenciana va obligar ajornar la trobada, que s’ha celebrat finalment aquest dimecres a Brussel·les.