El destí ha deixat un calendari molt metafòric del moment polític que travessen Catalunya i Espanya. Aquest dimarts, el Tribunal de Comptes ha citat una quarantena de dirigents independentistes per reclamar-los una fiança multimilionària per l’acció exterior de la Generalitat. Algunes veus dins del govern espanyol admeten que es tracta de “pedres en el camí”. No debades, també aquest dimarts, el president Pedro Sánchez rebrà el president Pere Aragonès al Palau de La Moncloa en la reunió protocol·lària que vol reactivar el diàleg truncat per la pandèmia ara fa un any, quatre mesos i tres dies. Un diàleg que estarà ple d’obstacles, com demostra la persecució patrimonial. I també estarà marcat per posicions molt obstinades, que corre el risc d’esdevenir un diàleg de sords. En tot cas, almenys el calendari es va complint: primer indults, després trobada de presidents.

Com arriba Pere Aragonès a la reunió? Sense abandonar les dues principals demandes de l'independentisme: la llei d'amnistia i el referèndum d'autodeterminació. Ho ha reiterat per activa i per passiva, basant-se en els consensos de la societat catalana expressada a les urnes i a les enquestes. Per a la resta de qüestions ja existeix una comissió bilateral Estat-Generalitat. No es tracta només de nou presos. Ni tampoc d'un nou Estatut que ja no compra el catalanisme polític. Va molt més enllà, i la persecució del Tribunal de Comptes —qüestionada des de dins del mateix organisme— confirma la seva teoria.

I com hi arriba Pedro Sánchez? Amb vetos i línies vermelles. Sobre el paper, en el diàleg Catalunya-Espanya es podrà parlar de tot. Però com aquells membres que s’asseuen en una taula amb veu però sense vot. El govern espanyol deixa clar, en públic i en privat, que ni parlar-ne de l’amnistia ni de l’autodeterminació. Tampoc no hi haurà al principi cap gest cap als exiliats, malgrat la possibilitat de l’indult anticipat admesa pel mateix ministre de Justícia. I aquest dilluns el president de l’executiu central tancava files amb el Tribunal de Comptes. Malgrat els gestos que demana l’independentisme, Sánchez descartava cap mena d’instrucció a l’Advocacia de l’Estat, que està posant més pedres que traient-les. Tot plegat, amb fractures internes: Podemos ha defensat públicament el retorn lliure dels exiliats i que s'"eliminin" les causes del Tribunal de Comptes.

Tots dos presidents tenen incentius perquè el diàleg funcioni. En el cas d'Aragonès, perquè ERC ho ha fiat tot en aquesta aposta estratègica i fins i tot ha compromès un horitzó de dos anys per començar a veure si acaba donant fruits. D'aquí tots els gestos d'Oriol Junqueras, començant per la carta que va acabar d'aplanar el camí cap als indults. L'èxit del diàleg serà l'èxit dels republicans, i el fracàs serà responsabilitat seva. A La Moncloa també tenen interès perquè funcioni la interlocució. L'alternativa suposadament centrista de Ciutadans ja no és una alternativa, i l'independentisme sí que ho és per a Sánchez. També confien en una "pacificació" fins a esgotar la legislatura. Per això caldrà complir. Són conscients de la posició de Junts i la CUP i admeten preocupació perquè s'acabin imposant altres vies. Ja s'ha fet un primer pas: els indults parcials i condicionals. Però és això: un primer pas.

S’ha resolt només la situació de nou persones que estaven a la presó. Sobre la taula de diàleg planarà, sobretot, la situació dels exiliats, que no poden tornar a Catalunya sense ser detinguts, malgrat la immunitat parlamentària de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Aquí hi podria jugar un paper la reforma de la sedició, que continua sense calendaris establerts. També caldrà veure com es fica mà en el Tribunal de Comptes, que s’ha convertit en un xiringuito dels dos grans partits amb acusacions de parcialitat i nepotisme. Tot plegat, a l’espera que el Tribunal Suprem no decideixi revocar la mesura de gràcia. Des de les institucions europees observen tot el que passa. I també des de Sant Jaume. Cada front judicial obert pot fer trontollar els fonaments de la taula.

Taula al setembre?

La taula de diàleg no es reuneix des del 26 febrer de l'any passat, la primera i única reunió de constitució a La Moncloa. Encara falta per concretar els detalls de la seva reactivació –en principi, sobre el paper, tocava a Barcelona i sense presidents– però totes dues bandes ja admeten que probablement ja caldrà esperar al setembre, passades les vacances d'estiu. Serà un any i mig després. I previsiblement sense Oriol Junqueras, vetat educadament pel mateix Sánchez. Abans hi haurà una altra cita, a finals de juliol a Salamanca: una conferència de presidents autonòmics per parlar dels fons de recuperació europeus. Aquest any ja arribaran 19.000 milions d'euros de Brussel·les. Caldrà veure com actua Aragonès: si hi acudeix o no.

La dreta ho enfanga tot

Mentrestant, com era previsible per altra banda, les files conservadores es dediquen a enfangar el terreny de joc. Després del segon Colón, no es podia saber, l'extrema dreta torna a portar la batuta de l'oposició. Com a tradició ja de setembre, Santiago Abascal amenaça amb una nova moció de censura contra Pedro Sánchez i sobretot contra Pablo Casado. I el líder estatal del PP torna a anar a remolc, amb escenes dantesques contra els empresaris i els bisbes. I autoproclamant-se víctima del "terrorisme" dels CDR perquè suposadament van buscar el seu nom a Google. Ni l'Audiència Nacional l'ha considerat víctima. De tant fer viratges sobre ell mateix, la baldufa de Gènova ha acabat perdent el centre de gravetat.

 

Imatge principal: Pere Aragonès i Pedro Sánchez en l'acte d'entrega de la medalla a Javier Godó