Fa més de 12 anys que un president del govern espanyol no trepitja el Palau de la Generalitat. Pedro Sánchez hi va ser el 15 de març del 2016, però aleshores ho va fer com a secretari general del PSOE i líder de l'oposició. Aquell dia Sánchez es va reunir durant una hora amb el president Carles Puigdemont al seu despatx oficial i li va oferir “obrir una etapa de desglaç”.
La darrera visita d’un president espanyol al palau havia estat la de José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, durant la presidència de José Montilla. Va ser un dijous 2 d’agost, una jornada de sol intens, tot i que el més calent del moment era el malestar de la societat catalana. La setmana anterior Barcelona s’havia quedat a les fosques. Una apagada general s’havia afegit a les múltiples avaries de Renfe i al caos a l’aeroport que feien supurar els alarmants dèficits en infraestructures just quan la Generalitat encara no havia superat l’esglai després de l’esvoranc del Carmel.
Enmig una crisi que tenallava el tripartit, l'aterratge de Zapatero a Barcelona es va haver de comprimir en una visita ràpida, perquè a les cinc de la tarda havia de volar cap a les Illes, on l’esperava una reunió al Palau de Marivent amb el rei Joan Carles. Només arribar, al mateix aeroport es va reunir durant una hora amb Montilla, el ministre Joan Clos i l’alcalde Jordi Hereu. Tot seguit, les visites protocol·làries —evitant les zones afectades per les avaries— i inauguració del Sincrotron, abans de dirigir-se al Palau de la Generalitat, on va compartir un dinar de 2 hores amb el president Montilla. Va ser a la Casa dels Canonges, i allà el president català va lamentar-se al president espanyol, tots dos socialistes, dels greus dèficits de les infraestructures a Catalunya.
El president espanyol ja coneixia el Palau perquè hi havia acudit dos cops durant la presidència de Pasqual Maragall. La darrera, el 27 de juliol del 2006, dos mesos abans que Maragall abandonés el Govern enmig de fortes tensions amb el PSOE, atiades pel debat de l'Estatut i el malestar amb el tripartit català. Aquell 27 de juliol era dijous i la tensió amb Zapatero era tan evident que Maragall va citar alguns dels seus consellers a la rebuda del visitant per intentar relaxar l'ambient i evitar una entrada gèlida.
La reunió entre els dos presidents va durar una hora i mitja i es va celebrar al despatx oficial de Maragall. L’aleshores ministre d'Indústria, José Montilla, s’hi va incorporar la darrera mitja hora per evitar que les espurnes acabessin provocant un incendi. D’aquella visita en va quedar una dedicatòria de Zapatero al llibre del palau: “Per a Catalunya, amb carinyo, amb lleialtat, amb admiració, en l’any de l’Estatut, en l’any del seu autogovern ple, amb carinyo a tots els catalans i especialment a Pasqual Maragall”. Va ser tota una premonició. Dos mesos més tard, Maragall deixava de ser president, vetat pel mateix Zapatero i el PSOE; pel que fa a l'Estatut, quatre dies després d'aquella visita el PP el va recórrer al Constitucional, que al cap de quatre anys va sentenciar una retallada que marcaria una inflexió històrica a la reivindicació catalana.
Aquella era la segona entrevista dels dos presidents al Palau. Dos anys abans, el 2004, Zapatero ja havia visitat Maragall a la Generalitat amb motiu d'una anada a Barcelona. Això no obstant, la primera incursió de Zapatero al Palau de la Generalitat i la més agosarada va ser el 20 de desembre del 2003. Encara no era president del govern espanyol i en la seva condició de secretari general del PSOE va assistir a la presa de possessió del Pasqual Maragall com a president. Aquell dia, el líder del PSOE no només va assistir al saló Sant Jordi a l’acte de presa de possessió sinó que fins i tot va sortir al balcó de la Generalitat, la qual cosa va provocar els escarafalls en les files de CiU, que va interpretar amb alarma que el president rendia un espai emblemàtic al líder del PSOE.
Cap altre president espanyol ha trepitjat tants cops el Palau de la Generalitat com Zapatero. Felipe González va acudir-hi un cop, amb motiu de l’enterrament del president Josep Tarradellas, el 12 de juny del 1988. Jordi Pujol era aleshores el president de la Generalitat. González va acompanyar el fèretre de Tarradellas des del palau, on s'havia instal·lat la capella ardent, fins a la catedral. També hi era en aquella ocasió l’expresident Adolfo Suárez.
De fet, Suárez ja havia conegut el Palau. Precisament, durant la presa de possessió de Tarradellas. Suárez va quedar aquell dia encarregat de penjar-li al coll el medalló de president. No se’n va sortir, perquè la tanca es va resistir a la pressió del mandatari espanyol. Tampoc ho va aconseguir l’aleshores ministre de l’Interior, Martín Villa, que va acudir en el seu auxili. Les cròniques de l'època asseguren que Tarradellas va tallar el forcejament amb un "no importa!". Aquell dia el balcó es va mantenir tancat amb pany i forrellat, malgrat que al Palau de la Generalitat se sentien els crits a favor de l’Estatut.
També Leopoldo Calvo Sotelo va ser rebut com a president a la seu del Govern per Pujol, el maig del 1981. En canvi, cap president espanyol del PP s’ha presentat fins ara a la plaça Sant Jaume per fer una visita al president de la Generalitat.
Pel que fa al president, Quim Torra, ha celebrat dues trobades més amb Sánchez. Una a la Moncloa, el 9 de juliol del 2018, on els dos presidents es van esforçar a mostrar voluntat de diàleg, tot i que no van concretar cap resultat concret. La segona, el 20 de desembre d'aquell mateix any al Palau de Pedralbes de Barcelona. Després d'un llarg pròleg per decidir si allò que anaven a celebrar seria una reunió o una cimera de governs i en un clima de nervis del qual no es van salvar ni les ponsèties grogues que guarnien la taula, la cita a Pedralbes va acabar obrint la porta a la mesa de diàleg i a la figura del mediador. Finalment, però, no se'n va aconseguir concreció.
Amb la reunió d'aquest dijous, Torra aspira a activar la mesa de diàleg, inclosa en l'acord entre PSOE i ERC per a la investidura de Sánchez, i posar-hi calendari. Des de la Moncloa, però, es rebaixen les expectatives.