Uns 24 exparlamentaris del PSOE, entre els quals hi ha tres exministres i dos expresidents del Senat (Juan José Laborda i Javier Rojo) han demanat a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que freni la iniciativa de parlar les llengües cooficials al Congrés. S'hi han afegit 37 exdirigents socialistes, UCD i UPyD. Tots ells consideren que la mesura "contradiu la Constitució, no s'adequa a la nostra realitat lingüística" i és una "caixa o faixa inacceptable".
Entre els signants del text hi ha tres exministres socialistes, José Luis Corcuera, Virgilio Zapatero i Javier Sáez de Cosculluela, a més de dos expresidents del Senat, l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Rodríguez de la Borbolla i l'exalcalde de la Corunya, Francisco Vázquez.
S'hi afegeixen, entre altres, Nicolás Redondo, que acaba de ser expulsat del PSOE per les crítiques realitzades contra el seu partit per la possible amnistia dels implicats en el procés; Joaquín Leguina, expresident de la Comunitat de Madrid i també expulsat del partit; els exeurodiputats Alejandro Cercas i Pedro Bofill; els exdiputats José María Mohedano, Ciriaco de Vicente i Jesús Cuadrado; l'exsecretari general de Madrid Tomás Gómez; l'exdiputat al Parlament basc José Antonio Maturana o l'exresponsable d'Internacional del PSOE Elena Flores.
També han firmat l'escrit 37 exdirigents del PP, UCD i UPyD, entre ells els exministres Juan Carlos Aparicio, María Dolores de Cospedal, Rafael Catalá, Miguel Arias Cañete, Federico Trillo o Isabel Tocino; els exsecretaris d'Estat Gabriel Elorriaga o Miguel Angel Cortés; l'exadvocat general de l'Estat, Arturo García Tizón; l'expresidenta d'UPyD Rosa Díez o l'exministre d'UCD Jaime Lamo de Espinosa, entre d'altres.
El català arriba al Congrés la setmana que ve
La Mesa del Congrés va desestimar aquest dimecres l'informe dels lletrats i va acordar que el català, l'aranès, el basc i el gallec es puguin començar a utilitzar de forma oral ja a partir de la setmana que ve, en el ple del 19 de setembre. Així, s'ha imposat la proposta de la presidenta de la cambra d'afanyar-se en el compliment d'un dels seus compromisos per aconseguir la presidència. Això comportarà la contractació dels mateixos traductors que actualment treballen al Senat expressament per als plens de la setmana que ve al Congrés. Els traductors hauran de traduir simultàniament a través de l'orellera dels parlamentaris les llengües que siguin cooficials en els diversos estatuts autonòmics; i els diputats també podran fer ús de llengües com l'asturià, que no són oficials, però sí que es consideren part del patrimoni de l'Estat. Però, en aquests casos, el diputat haurà de fer una "autotraducció al castellà", tal com informen fonts de la presidència de la cambra baixa.
"El castellà és la llengua oficial"
Aquesta mesura ha suscitat el rebuig d'antics parlamentaris, exministres i exdirigents del PP i del PSOE, que en un total de 61 s'han adreçat a la presidenta del Congrés i als diputats de la XV Legislatura, per expressar el seu rebuig. En el text deixen clar que el castellà és la "llengua oficial de l'Estat" amb la que s'ha debatut, dialogat i complert la missió dels parlamentaris "al llarg d'aquests 46 anys de democràcia". Assenyalen que fins ara això ha aconseguit total normalitat perquè el castellà és la llengua "comuna" de tots els espanyols, siguin "bascos, andalusos, castellans, catalans, extremenys" i amb la qual s'entenen en la vida quotidiana a tots els llocs d'Espanya. "Cap espanyol necessita intèrpret quan parla amb un altre espanyol", exclama la carta.
En ella adverteixen a més, que el canvi vol dur-se a terme "de manera escandalosament precipitada i amb el trencament d'una regla d'or del parlamentarisme demoliberal: que les modificacions del Reglament, en ser les normes que estableixen les regles de joc de la institució, han de comptar amb un ampli acord dels grups parlamentaris, com sempre ha succeït". "La pretensió que la meitat de la Cambra imposi una reforma com aquesta és una caixa o faixa inacceptable, una veritable ruptura de les regles pròpies de qualsevol sistema democràtic", adverteixen a Armengol i a la resta de diputats d'aquesta Legislatura.
Així i després de manifestar el "gran estupor" i "consternació" que els ha causat la iniciativa, han volgut expressar el seu "més ferm rebuig" d'una reforma del Reglament que, segons la seva opinió, "contradiu la Constitució, no s'adequa a la nostra realitat lingüística i no és raonable". Destaquen que la pluralitat de llengües i la "riquesa cultural" que suposa i s'ha de preservar, però consideren que la riquesa més gran és posseir una "llengua comuna" amb la qual ens entenem tots els espanyols sense excepció.
"Falta de suport constitucional"
Per això, recorden que la Constitució respon a aquesta realitat lingüística, destacant que la Carta Magna assenyala a la llengua comuna com l'única "llengua oficial de l'Estat", el qual "haver de conèixer-la i dret a utilitzar-la" proclama a l'article 3. Afegeixen que les altres llengües "seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts" però deixant clar que "en cap cas, no són 'llengües cooficials' de l'Estat.
De fet, consideren que la veritable intenció dels promotors de parlar basc, català i gallec al Congrés és "negar la condició del castellà com a llengua comuna dels espanyols". "Els diputats haurien d'utilitzar el casc o l'orellera per entendre's entre ells. Aquesta seria la nova imatge de la Cambra, allunyant la política de la vida normal dels espanyols", adverteixen els exdirigents del PSOE, PP, UCD i UPyD.
Per tot això, exhorten els diputats de la XV legislatura què, "amb sentit de la responsabilitat i pel bé de la nostra convivència, rebutgin una iniciativa, en virtut de la qual el Congrés canviaria la seva naturalesa i produiria una greu mutació constitucional, encaminada a la seva transformació cap a una 'realitat plurinacional'". I reblen afirmant que els qui firmen aquest escrit no es posarien mai una "orellera" per poder dialogar amb un compatriota, "podent fer-ho en la llengua comuna d'ambdós, que és la llengua de tots els espanyols."