“No hi havia hagut mai una victòria tan amarga ni una derrota tan dolça”, deia Felipe González l’endemà d’haver-se salvat d’una patacada històrica en les eleccions generals de 1996, guanyades pel PP amb 156 escons, per davant dels 141 del PSOE. José María Aznar acabaria pactant amb Convergència i Unió i el PNB la seva entrada a la Moncloa, però el llavors líder del PSOE aconseguia salvar els mobles i que les urnes no plasmessin els mals pronòstics que auguraven les enquestes. 28 anys més tard, Pedro Sánchez ha assaborit la seva pròpia ‘dolça derrota’ als comicis europeus del 9-J. Ha perdut, però s’ha quedat a només dos eurodiputats dels populars i ha aconseguit, resumidament, caure dempeus d’aquesta contesa electoral. Ara, però, al líder socialista se li multipliquen els problemes. El terrabastall europeu de Sumar ha obligat Yolanda Díaz a anunciar la seva parcial dimissió, els fiscals del Suprem han decidit plantar cara al fiscal general de l’Estat perquè volen driblar l’amnistia, el mateix Sánchez ha encetat un nou conflicte amb el CGPJ, i Esquerra Republicana ja li ha fet la primera guitza post-12-M nomenant el juntaire Josep Rull nou president del Parlament. Tot, enmig d’una legislatura espanyola absolutament depenent del que passi en un taulell polític català del tot enverinat, amb la investidura de Salvador Illa gens garantida; i amb la justícia espanyola assetjant el president del govern espanyol a través del ‘cas Begoña’ i ara el del seu germà.
Pedro Sánchez va patir una derrota el 9-J. Va quedar per darrere del partit d’Alberto Núñez Feijóo i va perdre el plebiscit contra la dreta i l’extrema dreta en què havia emmarcat aquella campanya perquè PP, Vox i ‘Se Acabó la Fiesta’ sumarien majoria absoluta en un hipotètic hemicicle només d’eurodiputats espanyols. És a dir, per molt que les eleccions europees es caracteritzin per una circumscripció única que no es troba en unes generals, no van sumar majoria les formacions que el passat mes de novembre van investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. El PP, a més, es va disparar amb nou diputats més que en les passades eleccions, Vox en va aconseguir dos més; i la formació d’Alvise Pérez va passar de la inexistència a entrar a l’Eurocambra amb tres diputats.
Però Pedro Sánchez n’ha tret petroli. Perquè s’ha quedat a només dos escons del PP i s’ha mantingut d’aquesta manera dempeus. I perquè des de fa ja uns dies el líder socialista està fent ús de la màxima ‘divide et impera’: li fa part del màrqueting a Alvise Pérez, promovent-lo aquí i allà amb l’objectiu de compartimentar la dreta en tres. El president del govern espanyol ja es refereix a PP, Vox i ‘Se Acabó la Fiesta’ com “l’Hidra de tres caps” de la política espanyola. Aquest mateix dimecres, a la sessió de control al Congrés dels Diputats i en una entrevista a TVE, Sánchez es va referir a la plataforma política del comunicador ultra en vuit moments diferents. Ho poden recuperar en el següent vídeo:
La incertesa catalana
El destí de l’actual legislatura espanyola és incert en tant que el futur de la flamant legislatura catalana també ho és; i més incert és des que Esquerra Republicana, l'endemà de les eleccions europees, va entregar els seus vots a Josep Rull perquè la presidència del Parlament estigui ara en mans de Junts per Catalunya. Hi ha preocupació a l’esfera socialista sobre com pot actuar ERC després d’haver rebutjat un primer pacte amb el PSC, que hagués aplanat el camí a un acord d’investidura de Salvador Illa. Els socialistes catalans van anar fins i tot a Ginebra a reunir-se amb Marta Rovira per oferir als republicans la presidència de la cambra catalana a canvi d’encarrilar el retorn del PSC al Palau de la Generalitat. Aquest dissabte, l'ara número 1 dels republicans després de la sortida d'Oriol Junqueras, feia un avís: "El PSC ha de saber que si Pedro Sánchez no és capaç de moure fitxa, serà molt difícil que ERC li pugui donar suport". L'advertència arriba, també, després que la divisió dins la militància republicana s'hagi posat de relleu quan s'ha hagut de debatre la decisió d'entrar al govern barceloní de Jaume Collboni.
Junts té ara en el seu poder el calendari del Parlament. La primera cosa que ha fet és desafiar Salvador Illa convidant-lo a ser qui passi abans per un debat d’investidura i que se li posi cara d’Alberto Núñez Feijóo. Davant del neguit, a Madrid els socialistes recepten prudència. Fa temps que fonts de les altes instàncies del govern espanyol apunten que no seria d’estranyar que el líder del PSC fos investit president “en fins i tot un tercer intent”. Aquests darrers dies, per tal de demanar calma, Pedro Sánchez ha insistit en més d’una ocasió que no ha estat fins aquesta setmana que PNB i PSE han signat un acord de govern gairebé dos mesos després de les eleccions basques.
A Madrid també es debat molt sobre una nova anticipació electoral a Espanya, i sobre la possibilitat que aquesta pogués coincidir amb una repetició a Catalunya. De moment, Pedro Sánchez ho nega per activa i per passiva. Aquest dijous va insistir que el seu executiu té "tres anys de legislatura al seu davant”. “Som un govern en plena forma”, va assegurar quan se li va preguntar, al costat de Recep Tayyip Erdogan, sobre la fragilitat dels seus fonaments a la Moncloa. A banda, va afirmar que ha reiterat que a hores d’ara l’aritmètica del Congrés dels Diputats fa que “no hi hagi alternativa” al govern de coalició de PSOE i Sumar.
L’espai a l’esquerra del PSOE, en risc d’atomitzar-se
El cas és que, també des de l'endemà del 9-J, aquesta coalició està en més risc de trontollar. Si Sánchez mira a la seva esquerra, veurà que l’espai es troba en risc d’abocar-se a una preocupant atomització. Sumar va fracassar amb estrèpit a les eleccions europees: va aconseguir només tres escons, va arreplegar únicament 12.000 vots més que la formació Se Acabó la Fiesta de l'ultra Alvise Pérez, va quedar frec a frec amb Podemos a tot l'Estat, i tant a Catalunya com a Barcelona (ciutat governada per Ada Colau fins fa un any) la candidatura d'Irene Montero va arribar a superar la d’Estrella Galán. Davant d’això, Yolanda Díaz ha decidit dimitir (a mitges, perquè manté el càrrec de vicepresidenta segona del govern espanyol). Amb la marca Sumar orfe i Podemos havent demostrat que continua viu, s’obre ara un combat de cops de colze per controlar l’espai. Fonts dels comuns assenyalen a ElNacional.cat que el més desitjable ara mateix és evitar una repetició electoral a Catalunya per poder descansar durant l’estiu i encarar així la tardor amb ànims d’arribar a consensos. “Ens hem de curar les ferides” de la lluita fratricida que s’arrossega des d’ara fa un any, apunten.
Hi ha nervis al cercle de confiança de Pedro Sánchez, perquè l’única manera que tenen actualment PSOE i PP per governar és tenir al seu costat un soci mitjanament fort i, sobretot, que no estigui dispersat. Malgrat tot, fonts de la màxima capitania del govern espanyol admeten que la crisi a Sumar arriba “en el moment adequat”. Els socialistes confien que les coses els acabin anant bé, que no hi hagi repetició electoral a Catalunya, que Salvador Illa sigui investit president de la Generalitat i que la política catalana no mogui les plaques tectòniques de Madrid. Si tot això fos així, esperen esgotar els tres anys restants de legislatura i, per tant, consideren que hi ha prou temps perquè l’espai situat a l’esquerra del PSOE es rearmi
Revolta fiscal i judicial
Un altre dels envits que encara Sánchez és el front judicial, que està dividit en tres capítols: la revolta dels fiscals del Suprem, la seva nova proposta per treure-li competències al CGPJ, i els casos de la seva esposa i el seu germà. Aquest divendres el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va ordenar als fiscals del Tribunal Suprem defensar davant Pablo Llarena i Manuel Marchena l’amnistia als líders del procés. Minuts més tard, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno van plantar-hi cara perquè consideren que la malversació no està inclosa dins el perímetre de l’amnistia. Sigui com sigui, els fiscals del Suprem es reuniran amb García Ortiz aquest dimarts per fixar el criteri sobre la llei, i l’última paraula la tindrà el fiscal general, que fou col·locat a dit al seu càrrec per Pedro Sánchez i que utilitza la mateixa expressió emprada pel líder socialista: cal obeir “la voluntat del legislador” i no fer interpretacions retorçades de la llei perquè és sabut que el Congrés volia amnistiar qualsevol independentista català que hagi estat perseguit per la seva participació en el procés.
Paral·lelament, i també després de les eleccions europees, Pedro Sánchez ha decidit donar un ultimàtum al PP: arribar a un acord aquest mes de juny per renovar el Consell General del Poder Judicial o, en cas contrari, presentar una reforma al Congrés dels Diputats que elimini la competència que té el CGPJ de nomenar magistrats al Tribunal Suprem i als Tribunals Superiors. Perquè aquest és, a parer del president espanyol, en principal “incentiu pervers” que té el PP per bloquejar la renovació d’un òrgan de govern dels jutges espanyols que té majoria conservadora i el mandat caducat des de fa cinc anys. El líder socialista, per proveir de legitimitat la seva proposta, assegura inspirar-se en la idea suggerida per l’actual president de l’ens, Vicente Guilarte.
Però Guilarte ja ha saltat i ha lamentat que la seva proposta ha estat malinterpretada pel líder socialista. “La reinterpretació que es fa de les meves idees és absurda i absolutament falsa”, va apuntar aquest divendres en una entrevista Onda Cero. Un dia abans ja havia sortit al xoc contra Pedro Sánchez, argumentant que els nomenaments de magistrats “han de persistir residenciats al CGPJ per imperatiu de la lògica constitucional més elemental”. Tot indica que el líder socialista mantindrà un xoc amb Guilarte, perquè no s’albira ara mateix la possibilitat que hi hagi acord amb el PP. Fonts de la setena planta de Génova 13 expliquen que els populars tenen voluntat de reunir-se amb el PSOE per seure en una taula i fer-se la fotografia amb la Comissió Europea i prou. Admeten que no hi haurà cap voluntat d’acord dels populars mentre el president espanyol mantingui el seu “xantatge”.
I això se suma a l’ofensiva judicial contra l’entorn familiar de Pedro Sánchez, que ha arribat a ser motiu pel president del govern espanyol d’amenaçar d’abandonar el càrrec en la seva famosa carta. L’últim episodi d’aquest serial de presumpta corrupció és que el jutge Juan Carlos Peinado ha cedit a la Fiscalia Europea part de la investigació a Begoña Gómez. Com que no l’ha cedit tota, la defensa de l’esposa del president espanyol li ha preguntat al magistrat què investiga exactament. Perquè el jutge ha decidit suspendre les declaracions que tenia programades amb alguns testimonis i mantenir viu l’interrogatori a Gómez. Tot això després que Peinado entrés al xoc contra Sánchez en un enfrontament epistolar.
A més, un jutjat també ha obert diligències contra el germà del president del govern espanyol, arran d’una altra denúncia provinent d’un sindicat ultradretà com Manos Limpias. Se l’investiga per un presumpte delicte continuat contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, malversació de fons públics, tràfic d'influències i prevaricació. Pedro Sánchez, que en el darrer any ha hagut de fer enginyeria discursiva per començar a parlar de ‘lawfare’, està convençut que pateix guerra judicial, però no ho pot dir. I, de moment, nega que en sigui víctima.