Xoc a la Fiscalia General de l’Estat. Després de la negativa del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que el Consell Fiscal analitzés la llei d’amnistia a instàncies del Senat, l’Asociación de Fiscales, la conservadora i majoritària al Consell Fiscal, ha escrit un informe de 160 pàgines molt contundent i crític contra l’amnistia. El text considera que la llei suposa una “intromissió” i un “instrument d’ingerència” en l’esfera “pròpia i exclusiva” del Poder Judicial. Així mateix, denuncia que “incideix de manera rellevant en l’àmbit funcional propi del Ministeri Fiscal” i la seva aplicació “influeix radicalment en determinats processos penals”. A més, critica que la intenció sigui “evitar la persecució penal de determinats subjectes” i emmarca l’acord per aprovar-la en una “raó de confessada necessitat conjuntural per fer realitat una investidura”. També lamenta el fet d’haver “sostret a l’opinió d’un bon nombre d’electors el canvi essencial de postura en un tema d'extraordinària rellevància política i social per a Espanya”.
A diferència del parer del fiscal general de l’Estat, que sosté que “qualsevol pronunciament” podria ser una “distorsió en el debat jurídic” i argüeix que elaborar un dictamen sobre l’amnistia no té “cap fonamentació” perquè el Consell Fiscal “no té competència per informar sobre proposicions de llei que estiguin en tramitació parlamentària”, els fiscals conservadors apel·len al “deure general de col·laboració amb les Corts Generals”. Apunten que ha de ser així “a requeriment d’aquestes i sempre que no hi hagi obstacle legal”. En aquesta línia, retreuen al fiscal general de l’estat que hagi “ignorat deliberadament” les peticions del Senat, consideren “inconcebible” que “estimi que les peticions formulades pels vocals no mereixen resposta” i titllen de “mostra de descortesia” que s’hagi limitat a replicar-los “desdenyosament” amb una còpia de les cartes que envia al Senat. La seva proposta és que s’inclogui el debat d’aquest esborrany en l’ordre del dia del ple del Consell Fiscal del 25 d’abril.
“No es pot establir una nova definició de terrorisme diferent del Codi Penal”
Entrant en la radiografia al detall de la proposició de llei d’amnistia, consideren que l’amnistia “obvia la gravetat intrínseca que comporta qualsevol forma de terrorisme”. Sobre el fet que el redactat de la llei no mencioni el Codi Penal espanyol en aquest apartat i apel·li directament a una directiva europea, sostenen que “no hi pot haver contraposició entre el Codi Penal i la directiva de la Unió Europea” i argüeixen “no es pot establir una nova definició de terrorisme diferent de la continguda al Codi Penal”. Afegeixen que tampoc es pot “eliminar l’obligació nacional i internacional d’Espanya de perseguir efectivament i dissuasòriament els delictes de terrorisme, amb independència del tipus de resultat produït, pretenent introduir així una mena de terrorisme lenitiu amnistiable”.
“No hi ha res més contrari a l’eficàcia en la lluita contra la corrupció que el seu oblit”
Així mateix, consideren que l’amnistia és “contrària” als “compromisos assumits per Espanya en la lluita contra la corrupció” perquè “no hi ha res més contrari a l’eficàcia en la lluita contra la corrupció que el seu oblit, sigui quina sigui la forma criminal en què es manifesti”. A més, avisen que “la no exigència de sanció efectiva del delicte de malversació i de la restitució dels béns desviats” contravé el dret de la Unió Europea.
“L’amnistia rebaixa els estàndards mínims de qualitat democràtica”
A més, esgrimeixen que l’amnistia suposa una “rebaixa dels estàndards mínims internacionals de qualitat democràtica, de desenvolupament humà i de bases ètiques de l’exercici de les funcions públiques” i asseveren que “no hi ha antecedents internacionals i europeus vàlids d’una amnistia de tal mena de conductes”.
Finalment, consideren que només la Constitució de manera “clara, expressa i específica” pot autoritzar una intromissió en el Poder Judicial, donat que els constituents van rebutjar les esmenes que proposaven la “inclusió expressa” de l’amnistia i “van deixar constància de no voler constitucionalitzar-la”. “Qualsevol iniciativa que vagi encaminada a la seva previsió i regulació contravé frontalment la Constitució, perquè no té suport normatiu exprés per poder aprovar-la”, apunten.