En un cap de setmana de noves mobilitzacions contra el Govern, dissabte per reivindicar una escola pública de qualitat i diumenge per reclamar que s'abandoni la candidatura pels Jocs Olímpics d'Hivern 2030, el diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa del Parlament, Carles Riera (1960), ens atén a l'Ateneu Barcelonés, on per arribar-hi cal esquivar carrers plens de turisme com no s'havien vist des d'abans de la pandèmia. Després d'un inici de legislatura on la CUP va ser clau per la investidura de Pere Aragonès i un suposat soci prioritari pel Govern, un any després les coses són ben diferents. La formació anticapitalista ja no es vol situar com a sòcia d'ERC i Junts, sinó com l'alternativa, perquè considera que tot el que es va pactar s'ha incomplert, i més ara que els tribunals estan atacant amb més força que mai la immersió lingüística al país i no s'estan donant alternatives per combatre-ho. Riera ho té clar: Pere Aragonès ha de sotmetre's a una moció de confiança el més aviat possible, la resposta al CatalanGate està sent insuficient, la majoria del 52% no treballa per l'autodeterminació i, si no hi ha voluntat de desobeir als marcs que imposa l'estat, a la CUP no la trobaran en la governabilitat de Catalunya. En acabar l'entrevista, bromeja que és una de les més llargues que li han fet mai, i és que cal aprofitar quan algú està disposat a explicar-se amb temps i profunditat...
Un dia abans de presentar-se la reforma de la llei de Política Lingüística la CUP va presentar la seva pròpia proposta, que plantejava establir el català com a “única” llengua vehicular. És una proposta que si s’arribés a aprovar, el Tribunal Constitucional la tombaria. Per què la van proposar malgrat saber això?
Sabem que la nostra proposta ens confronta amb el TSJC i amb el TC, però no som aquí per fer que el Parlament acati la repressió sinó per defensar els drets socials, civils i polítics de la gent del nostre país. Hem d’assumir el conflicte i la confrontació que implica defensar el català a l’escola com un dret fonamental. La proposta de la CUP és que la resposta a la sentència del 25% s’ha d’acordar amb la comunitat educativa i el moviment en defensa de la llengua, i tot allò que no estigui consensuat amb la comunitat educativa i la societat civil no ho avalarem.
Un cop Junts s’ha desmarcat de la reforma de la llei de Política Lingüística, han instat a ERC, Junts i Comuns a sumar-se a la seva proposta, vetant al PSC. No volen als socialistes en el consens per la defensa de la immersió?
Hi ha un gran consens social a favor de la immersió i en tot cas la crítica que cal fer és a les polítiques educatives que s’han fet al país en els darrers anys, en què la immersió no s’ha aplicat perquè no s’hi han dedicat prou esforços polítics ni recursos educatius. El que no es pot fer és obtenir un consens majoritari al Parlament que vagi en contra del consens social majoritari. La Generalitat ha d’arribar a un acord amb la comunitat educativa i traslladar-ho al Parlament, i els partits, inclòs el PSC, hauran de decidir si estan amb els consensos socials o en contra d’aquests.
Creu que ara que Junts se n’ha desmarcat, ERC seguirà amb la reforma?
L’acord es va fer d’esquena a la comunitat educativa i a la societat civil organitzada en defensa de la llengua. És un acord mort, de passadissos, de despatxos i partits que per més que tinguin majoria al Parlament, va en contra de la majoria i el consens social. És una proposició de llei que compra la tesi principal de la sentència del TSJC: que el castellà esdevingui vehicular. Ja no és només el TSJC que es carrega la immersió, és la Generalitat que pretén acabar amb el model de la immersió acatant en contra dels consensos socials. És obvi que la proposta no podrà arribar a bon port perquè és un despropòsit polític i jurídic. Hem de fer valdre la resposta que ha fet la comunitat educativa i el moviment en defensa de la llengua, que han fet trontollar i esquerdar l’acord, fins al punt que Junts se n’ha despenjat. Confiem que ERC, PSC i Comuns donin per acabada aquesta proposta i acordin amb la comunitat educativa una resposta per blindar la immersió als centres educatius.
Per què creu que ERC i Junts van voler cuinar aquesta reforma?
És el mateix que estan fent en el conjunt de la legislatura des que es va iniciar. Les polítiques que desenvolupen són de consensos amb l’estat i les grans patronals, amb macroprojectes com els Jocs Olímpics d’Hivern, polítiques macroeconòmiques, l’afebliment progressiu dels serveis públics i cap mena d’agenda per l’autodeterminació i la independència. No estan fent cap actuació política que planti cara a l’estat i a la repressió. Ho hem vist amb l’habitatge i ara ho veiem amb la llengua, per això opten per adaptar-se a la sentència i no confrontar-la. Ens hem quedat soles defensant que el català sigui l’única llengua vehicular.
Si tinguéssim la Conselleria d’Educació, assumiríem totes les responsabilitats polítiques, jurídiques i institucionals contra l’aplicació de la sentència del 25%
Josep Gonzàlez-Cambray ja ha avisat que possiblement doni ordre als centres de complir el 25% per salvar-los de qualsevol atac repressiu, ja que el TSJC, més enllà d’anar contra la Conselleria, també ha avisat que actuarà contra els centres.
Sens dubte, el que faríem nosaltres si tinguéssim la Conselleria d’Educació és aplicar la immersió a tot el territori per tal que el català sigui un dret per a tothom. En segon lloc, donaríem instruccions a les escoles de no aplicar la sentència del 25%. Tercer, aportaríem a les escoles tots els recursos econòmics, organitzatius i educatius necessaris per poder desenvolupar de manera òptima la immersió i l’aprenentatge de les llengües. Quart, dialogaríem i negociaríem amb la comunitat educativa i el comitè de vaga per revertir les retallades i dotar les escoles i professorat dels recursos necessaris per fer la seva tasca. I, en cinquè lloc, assumiríem totes les responsabilitats polítiques, jurídiques, institucionals i judicials que això derivés, perquè és una instrucció que donaríem nosaltres. Hi ha mecanismes jurídics que permeten que en un moment donat la Conselleria assumeixi responsabilitats de les direccions dels centres, i això és el que demanem. El que no podem tolerar és que la Conselleria d’Educació acabi donant instruccions a les escoles, no només obeint la sentència, sinó aplicant la política lingüística de Ciudadanos. Tot això ha d’anar acompanyat d’una mobilització nacional.
El que es va fer a les Illes Balears amb la vaga docent és un exemple a seguir. Només des de la lluita popular i social aconseguirem bloquejar la repressió lingüística de l’estat
Fan crides a la mobilització, però a hores d’ara només s’han produït jornades concretes de vaga que no han aconseguit l’efecte desitjat. Cal una resposta més potent, com per exemple va ser la vaga indefinida de docents de les Illes contra el trilingüisme de José Ramón Bauzá?
El que es va fer a les Illes Balears és un exemple a seguir i un referent. Nosaltres estem posant tots els esforços i la capacitat política i organitzativa al servei de la comunitat educativa, les associacions de famílies i els sindicats de professorat i d’estudiants, perquè en els dies que venen comencin a aparèixer iniciatives nacionals i locals de resposta a aquesta sentència. És imprescindible que sigui tot el país el que es mobilitzi per construir unitat popular enfront de les polítiques de repressió lingüística de l’estat. Només des de la lluita popular i social aconseguirem bloquejar la repressió lingüística de l’estat, el despropòsit de l’acatament de la Generalitat i crear les condicions per desenvolupar una política de defensa del català a l’escola.
Anem del Català al CatalanGate. S’ha engegat una resposta conjunta de l’independentisme amb querelles i exigència d’assumpció de responsabilitats. N’esperen resultats?
De l’estat no n’esperem res. Tanmateix, hem de continuar assenyalant, acusant, denunciant i exigint responsabilitats.
La Generalitat està sent prou contundent en la resposta?
No. És més, observem amb molta preocupació un progressiu rebaixament del to en la Generalitat i ERC a partir del relleu al capdavant del CNI. No podem acceptar de cap manera que el Govern consideri que els drets fonamentals que han estat vulnerats siguin una moneda de canvi per les negociacions dels seus interessos polítics amb el govern de l’estat. Els drets bàsics no són negociables. El CatalanGate ja ha enterrat la taula de diàleg, però si anem més enllà, cal suspendre totes les relacions polítiques i institucionals amb l’estat espanyol. A canvi de què estan negociant els nostres drets? Si ho estan fent, que sàpiguen que no ens representen. Com a mínim, no en el nom de les persones espiades.
Un altre tema d’actualitat que esclatarà d’aquí poc al Parlament és l'obertura del judici oral a la presidenta Laura Borràs per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. La CUP encara no ha decidit si blindarà el seu escó o si farà complir el reglament de la Cambra. A què esperen per pronunciar-se?
Esperem a l’obertura del judici oral per conèixer el fons de la qüestió, la naturalesa i els elements de l’acusació i la defensa. Des dels principis del no a la repressió i el no a la corrupció, prendrem la decisió que s’escaigui.
Mai el fet de ser independentista pot donar cap mena d’aval o legitimització davant de possibles infraccions en la gestió dels recursos públics
Però llavors, quan s’obri judici oral, defensaran preservar o cancel·lar el seu escó, d’acord amb l’article 25.4 del reglament del Parlament que el seu grup va incorporar a la norma de la Cambra?
No renunciem ni renunciarem a l’existència d’aquest article, tanmateix en el cas de Borràs poden haver-hi elements de persecució política però és evident que els fets pels quals es pretén jutjar-la no són de naturalesa política, sinó que tenen a veure amb la gestió pública, i això dona complexitat al cas. Volem esperar a que s’obri el judici oral. El que tenim clar és que no podem avalar cap forma de repressió a l’independentisme, ni tampoc de corrupció o d’infracció en la gestió dels recursos públics. El fet de ser independentista mai pot donar cap mena d’aval o legitimització.
També la seva companya Eulàlia Reguant té una causa oberta per no respondre a Vox durant el judici al procés. L’intent de preservar l’escó de Pau Juvillà va acabar causant un fort malentès entre els tres partits independentistes, com s’hauria d’actuar si Reguant acaba sent inhabilitada?
El cas de Juvillà ens dona molts aprenentatges i n’hem d’aprendre les lliçons. La unitat de l’independentisme contra la repressió va ser feble a l’hora de respondre al cas de Juvillà, i ara davant qualsevol nou atac repressiu haurem de millorar aquesta unitat política, però també social. Volem portar el cas de Reguant fins a les darreres conseqüències polítiques amb la doble voluntat de denunciar el feixisme i també els dèficits democràtics de l’estat, però no ho hem de fer amb mesures individualistes o partidistes, sinó amb mesures col·lectives. En aquest cas, actuant sota l’antifeixisme, posant l’estat davant del mirall i assolint la màxima unitat i consens possible.
Quan s’arribarà a un acord per resoldre l’anomalia de les dietes del Parlament?
Som l’únic grup que ha proposat la reducció de les retribucions, ja que sempre hem defensat la reducció d’entre un 15 i 20% del salari dels diputats, que són excessius. Suggerim que a l’apartat de dietes i desplaçaments només es cobri presentant un tiquet que ho justifiqui, i que la retribució que es cobra per representació política passi a la nòmina i tributi degudament. Una tributació que hauria de pagar el diputat, no el Parlament. Estem sols a l’hora de fer la proposta, l’hem formalitzat i registrat a la Mesa i la resta de partits s’han negat a discutir-ho, perquè ens diuen que no és una proposta de consens i que n’estan treballant altres en un grup de treball que suposadament es reuneix des de fa mesos, però del qual no en sabem cap proposta.
No formen part d’aquest grup de treball?
Ningú ens ha convocat a cap de les seves reunions, no coneixem ni l’agenda de reunions ni els resultats dels treballs, malgrat ser l’únic grup que ha registrat una proposta. La veritat és que no existeix voluntat dels partits per solucionar aquesta situació.
Borràs va assegurar que havia traslladat una proposta abans de l’estiu, però que són els grups els que han d’acordar-la…
Nosaltres no coneixem cap proposta de ningú, més enllà d’opinions personals. Cap proposta. Sí que sabem que Borràs ha dit que ha renunciat a les seves dietes per desplaçament. Nosaltres hem demanat en dues ocasions als serveis jurídics del Parlament com procedir per valorar la possibilitat de renunciar a aquestes dietes, l’últim cop amb un correu electrònic enviat el 20 d’abril, però no en tenim resposta. Sigui com sigui, la solució no és que Borràs o nou diputats de la CUP hi renunciem. El que cal és una solució institucional que la majoria de partits del Parlament no vol assumir.
Aquesta és una de les batalles de la CUP a la Mesa del Parlament. Quins altres objectius es fixen ara que formen part d’aquest òrgan rector per primer cop?
Estem a la Mesa per assumir totes les conseqüències repressives que impliqui. Des d’un primer moment vam dir que anàvem a la Mesa perquè al Parlament estigui garantit que s’hi pot debatre de tot, sense restriccions. També, per facilitar la tramitació de totes les mesures de defensa de drets socials i polítics, encara que topin amb la legislació del Constitucional o amb les sentències que els tribunals espanyols vulguin fer en contra de l’exercici de drets. I finalment, per posar transparència, llum i taquígrafs, lluitant contra els privilegis dels diputats i alts càrrecs. Cal posar ètica a la cambra.
Creu que s’ha notat la presència de la CUP per primer cop a la Mesa en aquest primer any?
No deixem de picar pedra i insistir persistentment. És una pedra que costa de moure, perquè topem amb una cultura política molt contrària als nostres plantejaments i certament no és fàcil, però continuarem picant pedra per anar desfent la roca i, si podem, desplaçar-la. Els partits majoritaris del Parlament i el Govern el que estan fent és gestionar l’statu quo, l’autonomia, i mantenir els seus interessos, negocis i agendes per sobre d’allò que hauria de ser una agenda de canvi i transformació. Continuarem insistint per trencar dinàmiques com la que acabem de viure, on ERC, Junts i PSC s’han repartit més de 100 càrrecs institucionals a la vella manera del pujolisme.
La nostra força a les institucions sempre està directament relacionada i vinculada a la força i la capacitat de les lluites i dels moviments socials
Diu que topen amb una cultura política molt contrària que costa de canviar. La CUP va decidir portar la militància dels carrers a les institucions, i d’aquesta decisió segur que han d'afrontar sovint amb contradicions internes. Com les gestionen?
Afortunadament en aquests moments tenim una resposta no només majoritària, sinó força unànime dins el nostre moviment polític, i és que som a les institucions i al Parlament per generar un gran canvi que ens porti a l’autodeterminació i la independència, a polítiques d’esquerres i de justícia social, que permetin combatre el capitalisme a casa nostra i avançar cap al projecte dels Països Catalans independents, socialistes, ecologistes i feministes. Sabem, però, que la nostra força a les institucions sempre està directament vinculada a la força i la capacitat de les lluites i moviments socials. La nostra missió és portar aquests objectius i lluites al Parlament i les institucions. Sabem que quan això encaixa bé, podem tenir victòries i generar canvis. És difícil i lent, però sabem que la nostra lluita va molt lluny, i que els canvis no seran d’avui per demà. Confiem en la força de la gent. Som el cavall de Troia dins una institució que ha traït la pròpia investidura i ni avança cap a l’autodeterminació, sinó que aplica les polítiques de sempre. Nosaltres som l’alternativa, l’única força política que planteja una alternativa social.
Els Comuns estan tenint una posició molt moderada amb el CatalanGate. Sembla que per ells això no és motiu suficient per impugnar l’estat i el règim
Algunes de les lluites que planteja també caracteritzen als Comuns. Per què no col·laboren més amb ells en les institucions?
Amb els Comuns coincidim en alguns moviments i lluites socials. Sovint votem les mateixes coses en matèria de polítiques públiques, salut i educació, tant en comissions com al plenari. Però, des que estan al govern de l’estat, han acabat avalant polítiques que els aparten de qualsevol agenda veritablement d’esquerres o de canvi: l’agenda del 15-M. No és només que no defensin l’objectiu de la independència i que a la pràctica hagin renunciat al dret a l'autodeterminació, sinó que directament ja ni parlen de referèndum. En darrera instància, sempre surten a rescatar l’estat, i l’últim exemple és el CatalanGate, on estan tenint una posició molt moderada. Sembla que, per ells, això no és motiu suficient per impugnar l’estat i el règim.
Amb qui fa aigües la relació és amb el Govern. Van passar de ser socis prioritaris a estar exclosos en la reforma de la llei pel català, per exemple. A l’inici de la legislatura, fa poc més d’un any, semblava que havien de ser els socis prioritaris de l’executiu…
Nosaltres no ens hem mogut de lloc on érem, és el Govern que s’ha apartat del discurs inicial el dia del debat d’investidura. La CUP no és el principal soci del Govern perquè amb qui la Generalitat pacta la majoria de les seves polítiques és amb el PSC, i això diu molt de l’enfocament de la legislatura. La CUP tampoc és el principal soci del Govern, perquè no volem ser-ho. No som socis, som l’alternativa. Qui, si no la CUP, plantejarà aquest gir a l’esquerra en les polítiques públiques de defensa dels serveis públics, de l’educació, en la defensa del territori, en la redistribució de la riquesa? Qui, si no la CUP, defensarà l’agenda de la confrontació amb l’estat per defensar l’autodeterminació? Qui, si no la CUP, estarà defensant el moviment per l’habitatge, lluitant contra els desnonaments?
Així, no tornarem a veure bona relació aquesta legislatura entre els tres partits independentistes?
En aquests moments no existeix un 52% independentista al Parlament de Catalunya perquè el Govern de Junts i ERC no està desenvolupant cap agenda independentista ni per l’autodeterminació. Al contrari, el Govern no només no té cap agenda per exercir l’autodeterminació, sinó que ERC insisteix i persisteix malgrat el CatalanGate en el diàleg amb l’estat, mentre que Junts continua sostenint totes les seves aliances amb l’estat per tal de defensar els seus negocis a Catalunya: els Jocs Olímpics, Barcelona World, l’ampliació de l’aeroport…
Instem Pere Aragonès a presentar la moció de confiança el més aviat possible. Els dos anys que demanava ja no existeixen
Què hauria de canviar perquè la CUP no reclami una moció de confiança a Pere Aragonès com es va pactar en l’acord d’investidura?
Si Aragonès ha canviat el rumb i ha decidit no complir amb l’acord d’investidura, el que ha de fer és sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’instem a presentar-la el més aviat possible, i sap que no tindria el nostre suport en aquests moments. El Govern demanava dos anys per presentar els resultats de la taula de diàleg. Aquesta taula ja no existeix, així que els dos anys s’han acabat i és necessària la qüestió de confiança.
Donen per acabat qualsevol possible suport al Govern?
Som alternativa i són els altres partits els que han de reflexionar sobre on són. Nosaltres mantenim les posicions i amb la disposició d’assumir qualsevol responsabilitat amb totes les conseqüències repressives, sempre que es tracti de portar aquests objectius fins a les darreres conseqüències.
Amb totes les conseqüències. La CUP s’oferiria a assumir la Conselleria d’Educació per desobeir la sentència del 25%?
Ens vam oferir a assumir la presidència del Parlament per desobeir i no acatar les imposicions de l’estat que volia inhabilitar Pau Juvillà. Sempre hem dit que si del que es tracta és de ruptura democràtica amb l’estat espanyol i defensar drets, estem disposats a assumir totes les responsabilitats amb totes les conseqüències.
Durant aquesta legislatura han posat en reiterades ocasions damunt la taula la necessitat de preparar un nou referèndum. Què passa amb l’1 d’octubre?
Cal tornar a un nou cicle de mobilització social massiva, perquè va ser el cicle de mobilització previ a l’1 d’octubre el que va generar la pressió institucional suficient perquè partits i institucions s’adaptessin a l’agenda de l’autodeterminació. L’1-O ja el vam fer i el vam guanyar, com també vam guanyar el 3-O. Però no és suficient, hem de fer més, ja que l’autodeterminació no s’obté amb un sol acte, sinó per una acumulació i suma de múltiples esdeveniments, sent cada vegada més forts i potents per tombar el taulell d’escacs a favor nostre. Necessitem acumular més revoltes i resolucions democràtiques.
Tornar a un nou cicle sembla pràcticament impossible a hores d’ara.
Hem de generar un nivell de conflicte tan gran de revolta i insurrecció democràtica que faci irreversible i imprescindible que l’única solució sigui poder votar. Hem de generar un conflicte tan enorme com l’1-O o com el de la lluita contra les sentències del Suprem, que faci indefugible i inevitable que una part suficient de la comunitat internacional obligui a una solució democràtica que ha de passar perquè la gent voti. Tant en la defensa del dret a l’autodeterminació, com en la defensa de drets fonamentals, el català a l’escola o el dret a l’habitatge, hem de fer evident que ni la Constitució ni les normes espanyoles són marcs, així que hem de traspassar els límits que ens imposa el govern espanyol, el TC i el TSJC, i cal assumir les conseqüències polítiques i repressives que això comporti. Per sort, tenim relleus i som un moviment ampli: si ens tomben a una, en vindrà una altra.
Quan tindrem notícies de la cursa de la CUP a les eleccions municipals de Barcelona?
El nostre objectiu és tornar a entrar a l’Ajuntament, i la CUP de Barcelona hi treballa intensament des de fa mesos. A finals del mes de maig o començaments de juny començarem a tenir bones notícies sobre una alternativa a Barcelona.