El diputat de la CUP, Carles Riera, ha apostat per "la confrontació continuada amb l'Estat" en els pròxims mesos per tal de seguir el camí per la independència. Pel cupaire, aquesta serà ara l'única manera de "forçar una resolució democràtica: amb desobediència civil i mobilització i actuant amb sobirania des de les nostres institucions".

“Hem d’anar més enllà de la constitució espanyola i de l’Estatut per garantir drets per tothom en el context de la crisi que vivim”, ha dit en una entrevista aquest dissabte a El Suplement de Catalunya Ràdio.

Riera ha considerat que aquesta ha estat una legislatura "molt perduda" i ha criticat que JxCat i ERC hagin "fracassat en les seves opcions nacionals i socials". Al seu entendre, això ha provocat una "caiguda lliure de la força de l’independentisme”.

Sobre qui serà el candidat de la formació en els comicis, Riera ha assegurat que en aquests moments totes les opcions sobre la taula i no ha descartat que pugui ser l'exdiputat David Fernández o ell mateix. 

Els eixos de la CUP de cara al 14-F

La proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba. Això, creuen, evidenciaria que és "impossible" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació. Encara que rebutgen posar dates, asseguren que serà un procés "de mínim 2 o 3 anys" perquè que tingui "legitimitat i continuïtat". Aquesta ponència, que encara està subjecta a esmenes, es debat al llarg d'aquest cap de setmana en 52 debats telemàtics on participen uns 520 militants.

L'objectiu central de la ponència, segons expliquen, és tornar a posar a la CUP en una posició "decisiva", com creuen que ja van tenir en el context del referèndum de l'1-O. Això no implicaria necessàriament que els cupaires tinguessin responsabilitats a Govern, sinó simplement que tinguessin suficient força per incidir en les decisions polítiques al país.

Si es complissin les seves expectatives de força, els cupaires buscaran engegar diversos "embats i conflictes" amb l'Estat per garantir "unes condicions de vida dignes". Això es podria materialitzar tant amb l'aprovació i implementació de lleis com amb mobilització al carrer, tot plegat per "superar els límits de la llei" i "forçar el Govern català" com creuen que ja van fer l'octubre del 2017. En demostrar-se que és "inassumible" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'"acumular forces" i "forçar el dret a l'autodeterminació".

Per fer això, però, refusen posar dates concretes perquè caldrà preparar bé el terreny perquè pugui tenir "legitimitat i continuïtat", cosa que lamenten que no va succeir l'1-O. Assenyalen que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposten per aprofitar el procés actual per "construir el moment" i "posar les condicions" per celebrar un referèndum.

Taula de diàleg

En relació a la taula de diàleg, els cupaires lamenten que ara mateix es tracta d'un espai on es negocia sobre el dret a l'autodeterminació, mentre que ells aposten perquè sigui una negociació sobre com es pot exercir aquest dret, amb un ordre del dia clar. Per tant, consideren que ara per ara és un espai "buit i sense sentit" on es fan "equilibris entre partits" i "es negocia a canvi d'interessos".

Si en el marc d'aquesta taula no s'avança en la resolució del conflicte, la CUP aposta per activar la via unilateral.