Les capses encara per ordenar que s'apilen a les noves oficines de la CUP al Parlament són l'exemple gràfic que els seus nou diputats estan massa enfeinats amb les negociacions per la investidura i el nou govern. Els anticapitalistes han fet un salt qualitatiu. Els seus antics despatxos se'ls ha quedat Cs i ells han s'han expandit, ocupant l'espai que abans tenien els socialistes. És aquí, a la nova sala de màquines del partit, on un dels seus pesos pesants, Carles Riera (1960), atén ElNacional.cat. La capacitat d'influència dels cupaires s'ha multiplicat i, de moment, ja han posat un peu a la Mesa del Parlament. Que en posin o no un altre al Govern de la Generalitat dependrà de com evolucionin les converses amb ERC i Junts en les properes hores. La disposició hi és i l'última paraula l'acabarà tenint la militància. Dimecres vinent, la CUP celebrarà una assemblea per definir la seva posició sobre la investidura de Pere Aragonès. Riera expressa preocupació per la desconfiança entre ERC i Junts que ha detectat en els contactes d'aquests dies. També avança que, en cas que d'entrada acabin quedant fora de l'executiu, podrien sumar-s'hi més endavant, quan la legislatura ja estigui en marxa.
Foto: Sergi Alcàzar
Ha sigut productiva la penúltima setmana abans de la investidura?
La penúltima setmana està sent intensa, com totes les anteriors. I suposo que la propera encara ho serà més. El marc general d’aquestes negociacions ens fa constatar que anem més de pressa amb ERC, una altra cosa és els acords als que arribarem, que ja veurem, i estem tenint moltes dificultats per poder treballar amb Junts per Catalunya. Per què? Això ho haurà d’explicar JxCat.
Aquesta setmana us heu arribat a veure amb Junts? O no heu fet més reunions des de que es va constituir el Parlament?
Durant aquesta setmana no hem pogut tenir encara cap reunió. Abans hem tingut dues reunions bilaterals amb Junts i dues trilaterals amb ERC i Junts, on no vam poder avançar gaire. Nosaltres estem insistint a Junts perquè ens tornem a veure el més aviat possible, tant a nivell bilateral com trilateral. Perquè tenim pressa, perquè el país té pressa i els problemes que té el país són urgents.
Anem més de pressa amb ERC. Estem tenint moltes dificultats per poder treballar amb Junts
Just abans de fer aquesta entrevista he pogut recuperar unes declaracions seves de 2018, durant les negociacions posteriors a la no investidura de Puigdemont, que eren pràcticament calcades a les que va pronunciar a la conferència de dimecres...
Certament, en aquests moments existeix un risc important de que tornem a un escenari polític com el dels tres anys anteriors, que és precisament l’escenari que no hem de repetir i del qual nosaltres volem sortir, per això estem tenint un paper molt proactiu i responsable per posar sobre la taula totes les propostes necessàries perquè aquest nou cicle polític sigui radicalment diferent a l’anterior. Ens hi estem deixant la pell, estem posant tota la carn sobre la brasa i treballant tot el possible perquè la nova legislatura signifiqui un gir de 180 graus tant a nivell social com en l’alliberament nacional. Nosaltres ho estem intentant i, sincerament, anem a totes. Fins on arribarem? Qui posarà els límits? Junts per Catalunya i ERC. És a dir, nosaltres tenim la clau i estem actuant amb responsabilitat, però en aquests moments qui té una gran responsabilitat per un canvi de cicle o tornar a l’escenari dels tres anys anteriors és Junts per Catalunya i ERC. I veiem indicis que ens preocupen molt en aquest sentit.
Detecta que hi ha un clima de confiança en les negociacions? Especialment entre Junts i ERC?
No hem tingut gaire ocasions per constatar aquest grau de confiança perquè tot el que hem aconseguit a nivell trilateral són dues reunions. No hem tingut gaire temps. Però en aquesta escassa experiència que hem pogut tenir, certament constatem amb molta preocupació que el nivell de desconfiança és alt i que la manca de diàleg i d’entesa entre Junts i ERC és notable i preocupant. Precisament en un moment en el que cal molta generositat i responsabilitat, i parlar en termes de país i no de partit. És el que estem fent nosaltres. Estem posant sobre la taula propostes que no són el programa de la CUP, que considerem que expressen sentits comuns molt majoritaris i hegemònics. Estem disposats a assumir totes les responsabilitats i compromisos que calgui per aplicar aquests objectius de país. En l’arquitectura i geometria del Parlament i del Govern buscarem en cada moment la posició que ens permeti avançar més de pressa. En canvi a Junts i a ERC encara veiem tics molt partidistes en aquesta lògica de repartiment del poder autonòmic. I aquest no és l’escenari. L’electorat ha dit que cal un gir cap a l’independentisme i cap a l’esquerra. Això ens obliga a un canvi de marc mental. A tots. Ens fa patir molt que encara hi ha tics d’estricte repartiment de poder autonòmic.
Existeix un risc important de tornar a un escenari polític com el dels tres anys anteriors. A Junts i ERC encara veiem tics molt partidistes
Teniu la sensació que realment us hi volen al govern?
Quan veurem si realment ens hi volen o no és quan veiem a quin grau d’acords haurem arribat des del punt de vista d’objectius de legislatura i de programa de govern. Si Junts i ERC assumeixen bona part de les nostres polítiques voldrà dir que ens volen al govern. Si no les assumeixen voldrà dir que no ens hi volen i que si públicament diuen que sí simplement és retòrica. Ho veurem en base al programa.
Sobre programa, heu avançat més amb ERC. Tant com per fer el pas d’entrar al govern?
Com us deia, amb ERC hem avançat molt més des del punt de vista de ritme de treball, de reunions i intercanvi de documents, hem activat diversos grups de treball, per temàtiques, uns grups als quals tenim l’expectativa que s’hi sumi Junts per Catalunya. De JxCat encara no coneixem la seva proposta de programa polític, no sabem quines són les seves intencions, els seus objectius per aquesta legislatura. Estem en aquesta situació tan preocupant. Amb ERC encara és d’hora per veure quin grau d’acords podem assolir. Ho podrem verificar en les properes hores. Sí que és veritat que el ritme de treball és important i això sempre és positiu. Estem treballant en diferents blocs. Per un cantó, sobre l’enfocament de la legislatura. Nosaltres hem plantejat una legislatura de confrontació democràtica, de conflicte democràtic amb l’Estat, amb un fort accent antifeixista i en que el Parlament actuï amb sobirania per defensar drets fonamentals com l’habitatge, si cal, desobeint. D’altra banda, cal aturar hemorràgies, que són emergències: aturar desnonaments, és fonamental, i també entrar en un escenari de distensió des del punt de vista de repressió política, per això hem parlat d’Interior -moratòria i posterior eliminació de les bales de foam, debatre i modificar el model d’ordre públic, fer transparents els protocols d’actuació de la policia per supervisar-los i si cal modificar-los, que hi hagi les sancions pertinents si no es compleixen, que la Generalitat retiri les acusacions particulars contra independentistes i antifeixistes i la dissolució de la Brimo i de l’Arro. Després hi ha tot un capítol que són les polítiques públiques, socials i econòmiques -pla de rescat social i pla de xoc per la crisi- i l’altre tema fonamental és l’estratègia independentista. Aquesta legislatura ha de ser de l’exercici del dret a l’autodeterminació. D’aquests temes és dels que estem parlant. En les properes hores veurem si amb ERC arribem a acord i esperem veure si amb Junts comencem a parlar.
Foto: Sergi Alcàzar
Amb el que menys s’ha avançat és en com exercir l’autodeterminació en aquesta legislatura?
Amb ERC i Junts hem parlat del tema del rol del Parlament i d’Interior. Ambdues forces han adquirit d’entrada compromisos d’abordar aquestes problemàtiques. Ara això ho hem d’aterrar a compromisos concrets. Hem començat a parlar de polítiques públiques amb ERC, portem molt treball fet, no n’hem pogut parlar amb Junts. Hem avançat en el tema antifeixista, no només amb Junts i ERC sinó també amb els comuns i el PSC. Vam tenir la iniciativa per un acord antifeixista. Tant amb ERC com amb Junts hem començat a parlar d’estratègia independentista sense arribar encara a acords. Simplement plantejant el problema.
El Consell per la República requerirà un replantejament, una reformulació, tal vegada una refundació. Perquè pugui ser una instància compartida per tot l'independentisme
Vostè parlava l’altre dia de la taula de diàleg nacional. En les negociacions s’ha parlat de la creació d’un nou òrgan de coordinació independentista. Com ha de ser aquest espai? Podria ser el Consell per la República o ha de ser de nova creació?
Nosaltres constatem que la taula de diàleg a Madrid està buida i no és viable. No es donen les condicions perquè sigui efectiva. Sabem que aquest conflicte es resoldrà dialogant i negociant, no només amb l’Estat sinó amb més actors, en un escenari internacional. I caldrà arribar a un escenari de diàleg i concertació per formalitzar un nou marc jurídico polític que ens permeti exercir l’autodeterminació i assolir l’amnistia. Ara, aquest marc cal crear-lo. Per això parlem de mobilització social, desobediència civil i sobirania del Parlament. Com que en aquests moments no hi ha possibilitat que sigui viable la taula de diàleg amb l’Estat, ens sembla que la prioritària és aquí, que hem d’acordar i pactar una estratègia compartida a nivell independentista per exercir l’autodeterminació i assolir l’amnistia. És l’espai que hem de crear. Caldrà activar un gran acord nacional per l’autodeterminació i l’amnistia i això va més enllà dels partits i el Parlament. I cal també un espai estratègic de treball compartit del conjunt independentista no només dels partits sinó dels seus principals agents socials. És imprescindible. El Consell per la República ha de ser un dels punts de l’ordre del dia d’aquest espai. Avaluar què ha estat fins ara el Consell per la República i què cal fer perquè en algun moment pugui esdevenir una instància compartida per tot l’independentisme. Això requerirà un replantejament, una reformulació, tal vegada una refundació. Tenint en compte que pot jugar un paper internacional important que ens cal reforçar. Repensar el Consell per la República perquè en algun moment pugui ser una instància compartida per tot l’independentisme i perquè totes les peces encaixin a l’interior i l’exterior perquè tot sumi, és una de les feines que haurem de fer.
Tenint en compte que afirmen que el diàleg amb l’Estat és inviable ara mateix, quin sentit té presentar una llei d’amnistia al Congrés?
L’amnistia és una condició indefugible per la resolució del conflicte. Per altra banda és un gran consens de país. Tots els escenaris són camps de batalla on hem d’anar a disputar les nostres raons. L’amnistia és una solució global imprescindible i ho hem de portar a tot arreu, a nivell internacional, al Parlament, a l’Estat espanyol. I que en tot cas siguin els partits polítics espanyols els que es retratin, també davant la comunitat internacional, en el sentit de si volen o no una resolució democràtica, política, o volen persistir en la repressió. Quina millor manera que presentar-los una llei d’amnistia perquè es pronunciïn davant del món i demostrin si avancen cap a la solució política o persisteixen en la repressió.
Preguntem a ERC si estan disposats a desobeir l'Estat per garantir el dret a l'habitatge. Ens han de contestar encara
Foto: Sergi Alcàzar
La CUP planteja la necessitat d’un nou 1-O, però ara havent fet els deures. Què cal fer diferent?
Hem d’aprendre de les lliçons del passat, de 2017. És evident que qui no va fallar va ser la gent i el moviment popular. Aquesta serà la clau. Sabem que novament la clau per l’alliberament nacional serà la mobilització social i la desobediència civil. I el que cal és que aquest cop les institucions estiguin a l’altura. No només per preparar-ho millor, sinó després per garantir-ne l’aplicació i l’èxit. Des del moment zero d’aquesta legislatura cal treballar per crear les condicions materials i objectives d’èxit. Per això la importància d’aquest espai compartit independentista.
També defenseu la necessitat de, en el mentrestant, desobeir l’Estat i avançar des de la sobirania de les institucions per defensar drets que són emergències.
És obvi que en el marc de l’Estatut i la Constitució no és possible avançar en el dret a l’habitatge, per això li preguntem a ERC: estan disposats en el programa de govern a desobeir l’Estat per tal de garantir el dret a l’habitatge? Nosaltres sí.
I què us diuen?
Ens han de contestar encara... Doncs així amb altres drets. En el nostre pla de rescat social parlem de regulació dels lloguers, aturar desnonaments, renda bàsica universal, salari mínim. Però també de desprivatització de serveis públics, del control públic dels serveis bàsics -aigua, llum, telefonia-, això és fonamental també una banca pública per finançar tot això. Tot això es pot fer en el marc de l’Estat espanyol? És evident que no. Per tant haurem de desenvolupar polítiques de desobediència. Això ens permetrà crear les condicions perquè aquest embat democràtic signifiqui un salt qualitatiu respecte a l’anterior.
I tot això que no es pot fer dins la Constitució i l’Estatut, creu que ho poden fer en un govern amb Junts per Catalunya i ERC? Nacionalització dels subministraments bàsics, garantir el dret a l’ocupació de pisos de grans tenidors... ERC ho ha d’acceptar tot perquè la CUP entri al Govern?
Òbviament en una negociació tothom ha de cedir. Nosaltres sabem que també haurem de cedir. Aquests moments s’han d’abordar amb radicalitat en la defensa dels principis però també amb generositat, amb voluntat de compromís. Nosaltres estem defensant qüestions que ens semblen de sentit comú majoritari. El que és absurd és pensar, després de l’experiència del 2008, que amb les receptes econòmiques de sempre ara sortirem d’una crisi encara més severa. Per això cal un canvi de model. L’independentisme ha de liderar la resposta social i econòmica a la crisi, sinó no tindrà legitimitat per liderar un nou embat democràtic amb l’Estat. Vol dir disputar-li ja des d’ara a l’Estat i l’Ibex 35 el poder sobre els recursos, sobre les infraestructures. Per defensar drets. Això és preparar estructures de sobirania.
Ocuparem en cada moment la posició, al Parlament i al Govern, que sigui més útil. I això pot variar al llarg de la legislatura. La posició pot canviar
Esteu d’acord en reformar el reglament del Parlament per evitar que se’ls retiri l’acta a un diputat investigat fins que no s’obri judici oral?
Aquest punt del reglament es va posar el 2015 a instàncies de la CUP i no el modificarem. Creiem que en aquest país hi ha un gran consens en la defensa de drets civils i polítics, però també en la lluita contra la corrupció o mala praxi. I en això cal la mateixa contundència. Hi ha una causa general contra l’independentisme contra la qual hem de fer pinya i també hem de fer pinya, sense concessions davant la corrupció.
En cas d’entrar al govern, quines conselleries voldríeu assumir?
Encara és molt d’hora per parlar d’això, perquè amb ERC i Junts estem parlant d’objectius i prioritats per veure si es pot formar govern. Encara és molt aviat. En funció dels acords màxims que puguem arribar amb ERC i amb Junts. Si Junts es persona, si es presenta, perquè de moment és el convidat absent. Insisteixo en la preocupació que tenim amb el tema de Junts. Espero que no es plantegin no entrar en la lògica de negociacions, ni assumir les nostres propostes ni plantejar-ne d’alternatives per esperar-se a última hora per fer una investidura de govern que reprodueixi els mateixos dèficits i tics de la legislatura anterior. Seria una enorme irresponsabilitat per part seva. Nosaltres estem parlant de les condicions d’aquesta legislatura. Encara és d’hora per decidir la nostra posició. Ocuparem en cada moment la posició, al Parlament i al Govern, que ens sembli més útil per fer avançar els objectius a nivell polític. Això inclús pot variar al llarg de la legislatura, la posició pot canviar. Seran les nostres militàncies que decidiran. Primer sobre la investidura. I després sobre el govern.
Foto: Sergi Alcàzar
La lògica apuntaria que si heu pogut investir presidents de Junts i CDC, ara us hauríeu de sentir més còmodes amb un president d’esquerres. En tot cas, si s’acaba arribant al límit sense un acord, actuaríeu igual que amb la presidència del Parlament facilitant la investidura per evitar noves eleccions?
El resultat electoral indica majoria independentista i gir a l’esquerra. I això s’ha d’expressar al Parlament i al Govern de la Generalitat. ERC és qui té la responsabilitat de formar govern. Nosaltres actuem amb responsabilitat, amb compromís, amb sentit històric i jugarem el nostre paper absolutament determinant. Serem determinants i condicionarem la legislatura per garantir aquest gir a l’esquerra i independentista. Que ens posem o no d’acord és en funció del programa.
Però arribats al límit, abans de repetir eleccions faríeu una investidura “crítica” per evitar haver de tornar a les urnes i posar en risc la majoria independentista?
Això ho decidirà la nostra militància.
Sou molt crítics amb la passada legislatura, creieu que Quim Torra va ser un bon president de la Generalitat?
La legislatura passada va ser un fracàs a tots els nivells, des del punt de vista de polítiques públiques, socials, de la relació amb l’Estat, de l’avenç en l’agenda independentista. Tots hem de fer l’autocrítica per la part que ens toca. La legislatura anterior sens dubte va ser fracassada, malgrat les bones intencions.
Estan preparats perquè arribi el pressing CUP?
En aquests moments l’única força política que ha posat una proposta política sobre la taula és la CUP. Junts no ha comparegut i ERC ens està donant resposta sobre les nostres propostes. Per tant, nosaltres estem treballant amb la màxima responsabilitat, ara qui té el compromís de mullar-se són les altres forces polítiques.