Al novembre del 2018 el Tribunal de Comptes va condemnar a pagar 4,9 milions d'euros (més impostos) els exmembres del Govern Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs, Irene Rigau i els alts càrrecs de la Generalitat Lluís Bertrán, Josefina Valls, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana, Jaume Domingo i Teresa Prohías per l'organització del 9-N. Set anys després de la consulta, els responsables encara en paguen les conseqüències, amb béns embargats i una vida aturada per les inhabilitacions.
En una entrevista aquest dimarts a TV3, l'exconsellera Irene Rigau ha relatat la duresa d'aquestes sentències per a ells i les seves famílies i ha assegurat que això forma part de l'estratègia de l'Estat per intentar "abaixar la flama de l'independentisme". "Ens hem hipotecat. Sáenz de Santamaría ja va avisar que ho pagaríem. Volen espantar les famílies perquè ningú s'impliqui en política i la gent deixi de sentir-se implicada en aquest projecte. És un avís per a navegants", ha lamentat.
La Caixa de Solidaritat ha pagat uns dos milions de la condemna i la resta s'ha aportat amb béns dels condemnats. La sentència detalla que, més enllà que Mas sigui el responsable últim pels gairebé cinc milions, cadascun dels condemnats és considerat responsable directe de determinades quantitats en funció de les atribucions i responsabilitats que van assumir amb motiu del 9-N. En aquest sentit, Rigau ha fet una crida a seguir omplint la Caixa de Solidaritat, que també ha cobert bona part de les sancions dels presos polítics de l'1-O.
"Hem d'estar molt agraïts a tots els servidors públics que trepitgen terra que no és ferm i prenen responsabilitats", ha indicat.
Imatge: Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega / Sergi Alcàzar
"Venjança"
El Tribunal de Comptes persegueix diversos casos relacionats amb responsables del procés i Rigau ha avisat que forma part de les eines de l'Estat per perseguir l'independentisme. Al seu entendre, fa servir "entitats afins" com Societat Civil Catalana o Advocats per la Constitució per atacar-los i ho seguirà fent contra els actuals polítics. "L'Estat va decidir actuar contra nostre i va activar tots els seus recursos. Organitzar un procés participatiu era competència nostra, però no els va agradar el resultat, perquè hi va anar molta gent. Jo no vaig rebre cap notificació, però l'Estat ho va activar contra tots. És la representació de l''A por ellos'", ha assegurat.
Recurs a la sentència
Els condemnats van recórrer la sentència al Constitucional en considerar que la decisió del tribunal estava "molt lluny de la imparcialitat" i pretenia ser, d'una banda, "un escarment" per a tots aquells que van dur a terme el procés participatiu del 9-N i, d'una altra, "un avís per a navegants" per a futures ocasions. De moment, només s'ha resolt el recurs de Francesc Homs, que ha estat rebutjat. D'aquesta manera s'esgota el recorregut judicial d'Homs a Espanya i obre la porta al recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), on previsiblement arribaran tots els condemnats.
Imatge principal: Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega / Sergi Alcàzar