L'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha estat una de les artífexs que ha cuinat l'entesa d'ERC, Junts, PSC i els comuns per l'acord que ahir es va signar per blindar el català a les escoles. Malgrat tot, la lletra d'aquest pacte ha generat moltes discrepàncies, un daltabaix dins l'independentisme, per refermar el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge" però afegeix que també s'empra el castellà en l'ensenyament en els termes que fixi els projectes lingüístics de cada centre.

Rigau però afirma que no és així: "Aquesta proposta que es va presentar ahir manté la immersió lingüística d'una manera total i no pot ser que estiguem dient mentides i desorientant la gent i diré el per què, ja que aquesta proposta actualitzava la llei de normalització lingüística que era una llei del 98, que era una llei pre-estatutària i la immersió, la definició d'escola catalana, d'acollida dels immigrants... Tot això està a la LEC i queda intacte", en declaracions a Aquí Cuní de Ser Catalunya.

 

"És molt difícil governar des del món dels tuits"

Rigau va començar a gestar l'acord en les jornades sobre la llengua que el PSC va fer a final de gener i ha estat especialment dura amb membres amb qui va compartir partit. Centrant-se amb Junts i el president Quim Torra ha afirmat: "Jo no soc del món dels tuits i és molt difícil governar des del món dels tuits perquè un tuit pot desestabilitzar un grup. El tuit del president Quim Torra em va sorprendre molt i em va saber greu. Perquè mentre el president Torra era president de la Generalitat s'estava negociant una llei amb un partit del seu govern a Madrid que era la LOMLOE i que preveia la garantia de rebre ensenyança en castellà però diré més, en aquest període, hi havia un recurs posat del ministeri que és le que ara ha derivat a la sentència i no es va fer retirar aquest recurs. Si en aquell moment s'hagués fet retirar, que era de l'Advocacia de l'Estat prèvia a la negociació de la llei Celaá, no estaríem aquí".

"Assenyala el govern de Torra com l'origen de la sentència"

D'aquesta manera, l'exconsellera constata que la sentència del TSJC que fixa el 25% de classes en castellà té l'origen en el mandat de Torra. Rigau es refereix al tuit de Torra escrit just després de conèixer l'acord ahir amb un simple "no en el meu nom". Es refereix a la frase explícita del pacte que estableix: "També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3". Aquest apartat 3 estableix que per assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials "ha de tenir garantida una presència adequada" en els currículums i en els projectes educatius de cada centre. 

I també ha llançat un missatge a Junts i ha recordat que totes les lleis tramitades al Parlament tenen un període per presentar esmenes i, per tant, que és en aquest procés que poden presentar propostes per millorar l'acord per canviar la llei de política lingüística. Finalment ha defensat que si el Parlament no desenvolupa les lleis actuals ho acabaran fent els tribunals. "Hem de decidir qui mana a Catalunya", ha conclòs. Ahir al vespre, Junts va fer pública una nota, en resposta a les crítiques de les entitats en defensa de la llengua i de la comunitat educativa, on assegura que ha traslladat als grups parlamentaris "la necessitat de trobar un imprescindible consens majoritari amb les entitats i la comunitat educativa". "Des d'avui mateix ens posem a treballar amb aquestes entitats per bastir aquest nou consens, indispensable per avançar en la tramitació de la proposició parlamentària", adverteix.