A les portes de la campanya pel 21-D, a Albert Rivera se li girava en contra la proposició de llei per a la creació d'una agència independent que assumís les funcions de l'Alta Inspecció Educativa, mesura debatuda aquest dimarts al Congrés a petició de Ciutadans. L'objectiu era compartit amb el Partit Popular, és a dir, fiscalitzar els currículums i la qualitat educativa a tot l'Estat després dels presumptes casos d'adoctrinament registrats a Catalunya, però una majoria de grups han carregat durament contra Rivera en un tens enfrontament, on fins i tot el PP s'ha desmarcat de Cs.

"El nacionalisme tenia un objectiu: treballar per la destrucció i liquidació d'Espanya. Dècades treballant per crear més desigualtat entre espanyols", denunciava el polític català sobre la presumpta simbiosi entre els partits nacionalistes i els partits estatals, PP, PSOE. A parer seu, la necessitat que els primers fossin pinça de govern a l'Estat hauria impedit el desenvolupament de l'article 27.8 de la Constitució, que advoca perquè els poders públics "inspeccionin i homologuin" l'àmbit educatiu.

Per contra, Rivera demanava la creació d'una agència conformada per tècnics de l'Estat, sota la idea d'avaluar si la comunitat educativa "compleix la llei" per tal de "defensar drets fonamentals". Creu que aquests van ser vulnerats després que s'haguessin assenyalat fills de guàrdies civils, la presència d'estelades o altres símbols als centres educatius, deia mentre ensenyava mapes i fotografies que il·lustraven el seu argument. "Qui té por de ser avaluat per tècnics?", insistia. Per això, exigia al PSOE aixecar l'esmena a la totalitat de la seva proposició i parlar-ne.

"Mai s'havia arribat tan lluny en la instrumentalització de l'educació a Espanya", l'increpava María Luz Martínez Seijo (PSOE)

"Oportunista, sensacionalista. Mai s'havia arribat tan lluny en la instrumentalització de l'educació a Espanya. És desconeixement del sistema espanyol i de com funciona", s'hi tornava la diputada socialista María Luz Martínez Seijo. Aquesta recordava que ja existia un cos encarregat de la inspecció de l'ensenyament, competència descentralitzada a l'Estat, motiu pel qual titllava la llei de "bunyol". "No respecta les competències ni del ministeri, ni de les comunitats. Una agència externa pot oferir garanties de justícia?", l'increpava durament Seijo.

Però un dels moments àlgids l'ha protagonitzat Sergi Miquel del PDeCAT. "Això vostre és molt més greu, ve aquí a mentir", denunciava Miquel sobre el presumpte adoctrinament. Mostra d'això seria que Rivera no era nacionalista, com tampoc la ministra Dolors Montserrat. El demòcrata responia a un dels gràfics mostrats pel polític català, indignat. "Si vol, un dia li ensenyo la diferència entre els Països Catalans i els territoris de parla catalana". Finalment, Miquel l'increpava que si defensava l'Estatut, hauria de saber que l'educació era competència de la Generalitat.

 "Això vostre és molt més greu, ve aquí a mentir", denunciava Sergi Miquel (PDeCAT)

La resta del Grup Mixt també hi esclatava en contra, per la composició de partits no estatals. EH Bildu denunciava "l'ofensiva total contra l'escola catalana" de Cs, com a conseqüència de les eleccions del 21-D. Foro Asturias insistia que no calia una altra agència. Unión del Pueblo Navarro s'afegia a la voluntat de reforç del sistema educatiu, no a un nou organisme. Compromís parlava de la "immoralitat de desmantellar l'educació pública" o del fet que l'alta inspecció servís com a "agència de col·locació" per a professionals, no necessàriament funcionaris. 

Des del PNB, Joseba Andoni Agirretxea redoblava la denúncia, afirmant que a Cs estaven "obsessionats" amb el tema educatiu, en un objectiu "recentralitzador" i "uniformador" de les diverses nacions. Els nacionalistes bascos exhibien també el seu neguit perquè Cs s'hagués posicionat en reiterades ocasions en contra de la quota basca, i s'hi tornaven de forma punyent, després de conèixer que dijous la formació taronja votarà en contra d'aquesta. "A la Constitució també hi és, ja que vostè la defensa i ho deu saber", increpava Agirretxea a Rivera. 

El PNB lamentava que Cs estigués "obsessionat" amb el tema educatiu, en l'objectiu "recentralitzador" i "uniformador" de les diverses nacions

A ERC tampoc li queia bé la llei debatuda, com es desprenia del diputat Joan Olòritz. "Fins quan abusarà de la nostra paciència? És catastròfic abordar l'educació des del rancor, com fan vostès. No la convertim en un experiment, no juguem", denunciava el republicà sobre les paraules de Rivera. Olòrtiz ironitzava amb un "gran germà" que deia volia instaurar Cs per controlar "un tema tan important" com l'educació. Inclús, el d'ERC l'acusava "d'utilitzar la Constitució" per als fins ideològics, que serien la presumpta recentralització i "l'oportunisme".

Igualment dur es mostrava Joan Mena, d'En Comú Podem, qui ensenyava un guix i es burlava de Rivera afirmant que ell ho veia com "una arma d'adoctrinament". "Si està en campanya no ho pagui aquí, amb el que costa una sessió al Congrés dels Diputats", reblava el català. Per aquest motiu, emplaçava la formació taronja a deixar "d'espantar i controlar" el professorat amb les seves propostes. "Vostès i el PP són com porcs en un bassal", elevava el to Mena, sobre la rivalitat entre populars i Cs pel target del nacionalisme espanyol. 

"Volem que l'Alta Inspecció s'avaluï a la comissió", recordava Ana Isabel Alós (PP), contrària a una nova agència

La qüestió és que fins i tot el PP ha deixat Cs sol. La diputada Ana Isabel Alós ha recordat a Rivera que el ministre d'Educació Íñigo Méndez de Vigo compartia l'objectiu de reforçar l'Alta Inspecció, però això s'havia d'abordar en el si de la subcomissió al Congrés per a un pacte d'Estat. Alós insistia que no calia una nova agència, ja que crear-la seria com afirmar que els funcionaris actuals no estarien sent independents. La popular tancava, però, que el problema era de comunitats –com ara Catalunya– que no haurien actuat amb "lleialtat" al llarg del temps.