El reformisme català com a revulsiu respecte de l'immobilisme de l'Estat no és un invent del líder de Ciutadans, Albert Rivera. Ja l'any 1986 Miquel Roca i Junyent va presentar-se amb el Partit Reformista Democràtic (PRD) a les eleccions generals, sota la consigna "una proposta catalana per a la modernització de l’Estat". L'operació Roca va ser un fracàs que va obtenir tan sols el 0,9% de vot a l'Estat i cap escó, i és el precedent amb què compta Rivera per evitar usar fora de Catalunya el lema "un president català per governar Espanya".

A diferència de la consigna que empra en la campanya catalana, "Temps d'acord. Temps de canvi" és el lema diferencial de la formació taronja per a la campanya estatal. En un moment que la conformació de pactes serà clau després del 26-J, C's es manté fidel als seus orígens. L'objectiu del partit liberal sempre ha basculat entre la lluita contra la corrupció, la voluntat de reformar l'economia i les infraestructures a Espanya i la centralitat política. 

Tanmateix, Rivera sembla resignar-se a la seva condició de partit frontissa capaç de regenerar les institucions, més que de partit que aspira a governar amb majoria. "Si no som decisius, PP i PSOE no canviaran ni una coma", deia en el míting central de campanya a Barcelona, aquest dissabte. En aquest escenari, i en un moment que les enquestes li garanteixen els 40 diputats del passat 20-D, Rivera no vol arriscar-se a entrar en debats que poden molestar l'electorat espanyol.

Preguntats per la hipòtesi que la "catalanitat" els pogués robar vot a la resta del territori, fonts de la formació taronja ho neguen. Per la seva banda, expliquen que potencien el tret per il·lustrar molts catalans en el sentit que poden seguir tenint un paper a l'Estat, ara que a parer seu "el procés està en via morta". Alhora, afirmen que el missatge s'emmarca en la idea de projecte comú per a Espanya sense incórrer en contradiccions que podrien ser penalitzades pels electors, afirmen.

El Partit Reformista Democràtic

Corria l'any 1984 i Miquel Roca i Junyent va posar en marxa el PRD, juntament amb personalitats de la banca, la patronal i el periodisme. La formació n'integrava d'altres preexistents, com el Partit Demòcrata Liberal d'Antonio Garrigues Walker, el Partit Riojano Progressista (PRP) i Unió Mallorquina (UM), i va sorgir de la idea d'antics membres de la desapareguda Unió de Centre Democràtic (UCD) i CiU, que buscaven obrir-se un lloc entre el PSOE de l'expresident Felipe González i l'Aliança Popular de Manuel Fraga.

Creient que ambdós havien tocat sostre i hi havia nínxol suficient per a una tercera força a l'Estat, el PRD va desplegar una ofensiva orientada a maximitzar la utilitat del seu vot. A Catalunya, el PRD no s'hi va presentar, sinó que ho va fer CiU com a referent d'aquest, el mateix cas que a Galícia, on ho va fer sota el paraigua de la Coalició Gallega.

El lema que Roca va fer servir aleshores no va amagar en cap moment la seva catalanitat, és més, va potenciar-la com a actiu de la candidatura. Ja aleshores algunes veus van assenyalar que el projecte estava massa vinculat a la política catalana, motiu pel qual es podrien haver desmobilitzat els vots d'alguns centristes liberals espanyols. La desfeta electoral va ser acusada, però el fracàs a l'Estat no ho va ser per a CiU, que va obtenir un percentatge de suport molt elevat a Barcelona i Girona. El PRD es va desarticular la mateixa nit electoral, amb l'èxit de González i el manteniment de Fraga.

Així les coses, Rivera ha preferit ser cautelós a la resta de l'Estat. No sigui que el partit es desmunti i no tingui la sort de Josep Maria Àlvarez. El líder d'UGT va afirmar, el dia que va ser escollit, que el seu sindicat era l'única organització de l'Estat on no havia funcionat la catalanofòbia.