Enmig de la cruenta batalla pel vot de la dreta espanyola, la presó permanent revisable s'erigia fins fa uns dies com un dels pocs flancs on el Partit Popular sentia que Ciudadanos no l'arrabassaria. "En això estem sols" deien fonts de la direcció del PP sobre una polèmica mesura punitiva aprovada l'any 2015 pel govern de Mariano Rajoy i que aglutinava l'oposició en la seva contra. Però aviat l'oportunitat es va convertir en "oportunisme" d'Albert Rivera, per a un PP molest per un gir orientat a atraure el vot del seu electorat.
"És absolutament legítim i té una cosa molt raonable. No donarem suport a aquesta derogació" deia Rivera en una entrevista radiofònica aquest dimecres. Les paraules del dirigent de la formació taronja arribaven després que el passat 10 d'octubre el PNB presentés al Congrés una proposició de llei per suprimir-la del Codi Penal, que va comptar amb el vot a favor de tota la cambra, el no del PP i l'abstenció de Cs. Això va donar llum verda a la tramitació per a la derogació, que primer s'hauria de sotmetre a debat a la comissió de Justícia, i després, al ple de la cambra baixa.
Així les coses, la formació de Rivera disputa ara el nínxol al PP després de qüestionar a l'abril del 2016 "la utilitat i constitucionalitat de la presó permanent revisable", en paraules del diputat Marcial Gómez. El fet és que aquesta vegada Cs proposa endurir-la però usen uns altres termes –ja que la mesura està recorreguda al Tribunal Constitucional per l'oposició, a l'espera de resolució. Per això, els taronges han presentat una esmena a la iniciativa del PNB sota la idea de fer més difícil l'accés al tercer grau i als permisos penitenciaris en casos de delictes greus.
La qüestió és que el gir acusat de Cs va encendre la polèmica a les files d'un PP que té la mirada posada als comicis autonòmics i locals del 2019, i les generals del 2020. La formació va repartir un argumentari on es recordava que el 4 de març de 2016 Rivera i el PSOE van acordar derogar la presó permanent revisable, en l'acord d'investidura del secretari general Pedro Sánchez. Per això, els populars parlaven d'un "nou cas d'oportunisme" i el portaveu de Justícia socialista al Congrés, Juan Carlos Campo, els titllava "d'incoherents" i de fer "moviments en favor del vent".
El fet és que la presó permanent havia tornat a emergir al debat públic a causa de la tragèdia de l'assassinada Diana Quer. Això va empènyer el PP a reivindicar que es mantingués i visibilitzar-ne el seu suport. En primer lloc, les seus locals i provincials de la formació van encetar la recollida de firmes. El mateix Rajoy i el ministre de l'Interior Juan Ingacio Zoido assistiran el diumenge a un acte a Còrdova amb pares de víctimes. En segon terme, els populars presentaran el proper 13 de febrer una moció al Congrés on insten l'oposició a retractar-se i no derogar la mesura.
Davant d'aquest escenari, el PSOE s'hi oposa de ple i titlla la presó permanent de "cadena perpètua encoberta". El diputat Campo denunciava les accions de PP i Cs, ja que la mesura "sintonitzava" amb un sector de la població "molt majoritari" que volia "una major duresa" en les penes de presó davant de l'horror del crim. El socialista demanava que sobre tot és garantissin "uns paràmetres constitucionals de càstig al culpable però també de resocialització, encara que sigui dins de moltíssim temps", com deia havia avalat el Tribunal Europeu de Drets Humans.