Albert Rivera ha aixecat polseguera per insinuar que demanaria al rei Felip VI ajuda per a l'abstenció de Pedro Sánchez en la investidura de Mariano Rajoy. L'abandonament de la neutralitat del monarca en cap cas està contemplat per la Constitució. Per aquest motiu, diverses forces de l'oposició s'han mostrat contràries a la paraules del president de Ciutadans. Al PSOE no li han sentat gens bé la petició. Juntament amb membres del govern en funcions del PP, li han recordat al polític català que el Rei tan sols modera el joc polític a partir d'escoltar els candidats en la ronda de consultes que començarà el dia 26 de juliol.
"Li diré al Rei que ens ajudi a convèncer al PSOE i al PP que deixin de donar-se l'esquena. Que convenci el senyor Sánchez que s'haurà d'abstenir perquè això es posi en marxa. I al senyor Rajoy, que les presidències no cauen del cel, cal anar a buscar-les ", eren les declaracions de Rivera en una entrevista al diari El País. Conscients del rebombori que s'estava originant a primera hora del matí, el vicesecretari general de la formació, José Manuel Villegas, ha comparegut al Congrés per explicar-se.
El número tres ha insistit en la línia de Rivera, però ha matisat que el seu partit no pretén "posar en dificultats" la Casa Reial, ni que el Cap de l'Estat "s'excedeixi" en les seves funcions d'àrbitre, sinó que busquen traslladar-li la necessitat de posar fi al bloqueig institucional. Les declaracions de Villegas han anat seguides d'un comunicat de C's, oferint la resposta íntegra i un breu apunt on negaven que fos literal el titular del diari "li diré al Rei que ens ajudi i convenci Sánchez que s'haurà d'abstenir".
"Ciutadans sempre ha manifestat el seu respecte pel paper institucional que la Constitució li atorga al Rei i particularment en aquest cas a les funcions que li atorga l'article 99 respecte del procés de consultes amb els partits polítics i la proposta d'un candidat a la investidura. Són els partits polítics els que han de prendre les seves decisions de manera autònoma respecte al debat de la investidura i el Rei qui ha d'escoltar als diferents partits polítics, arbitrar i proposar un candidat a la investidura. Per tant, el titular cometes que apareix a la portada del diari no es correspon amb la literalitat de la resposta donada".
Després de la tímida rectificació, els socialistes s'han pronunciat per manifestar la molèstia que els ha originat. El portaveu dels socialistes al Congrés, Antonio Hernando, ha aconsellat des d'Almeria al polític català que sigui "més prudent a l'hora de fer aquest tipus de manifestacions". Així mateix, li ha fet saber que en virtut de la Carta Magna, el Rei és neutral i així és com està convençut que actuat sempre Felip VI. "Hauríem de ser absolutament escrupolosos amb el paper de neutralitat mostrat pel Cap d'Estat tot aquest temps", ha dit.
El govern espanyol en funcions no ha volgut entrar en confrontació sobre el tema. La vicepresidenta interina, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat la qüestió de la neutralitat sense abundar més enllà en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Més pedagògic ha estat el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo. "El Rei, d'acord amb la Constitució té un mandat molt taxat" ha indicat Margallo. El ministre ha reproduït que el monarca es limita a escoltar els candidats "per constatar la seva opinió sobre quin dels candidats és el més capacitat per formar Govern" i encarregar-li la tasca perquè reuneixi més suports per aconseguir-ho.
Margallo s'ha remuntat a la història parlamentària espanyola per indicar que no és casual que el procediment sigui així. En aquest context, ha assenyalat que durant els successius canvis de govern del segle XIX es va posar moda el verb "borbonejar" i ha subratllat que la Carta Magna "prohibeix que el Rei borbonegi per mantenir intacte el prestigi de la Corona" ha tancat.