Sense pèls a la llengua. Robert Manrique, víctima de l’atemptat terrorista d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que es va encarregar de buscar i fer un seguiment de les víctimes dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, ha denunciat la “desídia de l’administració estatal vers a totes les víctimes de terrorisme". Aquest dimarts, en la seva compareixença a la comissió d’investigació del 17-A del Congrés dels Diputats, Manrique ha recordat que la llei de 2011 obliga a “l’administració competent” a atendre a les víctimes, i ha exigit canvis legislatius per tal que hi hagi “un protocol real d’atenció a víctimes, empatia i recerca real de les víctimes”. A l’inici, Manrique ha demanat fer un minut de silenci, en memòria de les víctimes de l’11-M de Madrid i en motiu del Dia Europeu de les víctimes de terrorisme, que es commemora aquest dimarts.
En la seva intervenció, Robert Manrique ha denunciat obertament que el Ministeri de l’Interior, a través de la Subdirecció General de Suport a Víctimes de Terrorisme només va obrir una setmana una oficina a Barcelona per informar a les víctimes, quan llavors “estaven a l’hospital o enterrant els seus morts”. En els atemptats van ser assassinades 16 persones i va haver centenars de ferits. L’expert ha detallat que l’administració només ha contactat amb un centenar de víctimes, quan la sentència de l’Audiència Nacional “ha identificat 345 víctimes de 30 nacionalitats.
"És un tema econòmic"
“M’han convençut que la falta d’empatia de l'administració és per un tema econòmic", ha lamentat Manrique, i ha reblat: "Però el terrorista va contra tots, contra l'Estat i el poble, i nosaltres, les víctimes, també som el poble.” També ha demanat que els atemptats es diguin "d’agost de 2017" per incloure les dues explosions d’Alcanar i altres incidents. Amb la fermesa de la sentència del 17-A, Interior va informar que havia rebut 171 sol·licituds d’indemnitzacions, de les quals ja s’han resolt i se n'han abonat 160.
L’Iron Man de Julian
En la seva intervenció, la diputada Pilar Calvo (JuntsxCat) li ha preguntat pel seu estat i la doble victimització que pateixen, i pel nino de l’Iron Man que tenia al seu costat. “És l’Iron Man del Julian, el nen australià que va morir a la Rambla, i el símbol de la força de totes les víctimes”, ha explicat Manrique, que també ha recordat que porta a l'americana les ales d’un àngel, que representen en Xavier, el nen de 3 anys atropellat mortalment, i el desig del seu pare, Javier Martínez per saber la veritat sobre l'imam de Ripoll i els seus vincles amb el CNI i dels joves radicalitzats.
“A totes les víctimes, l’atemptat ens marca de per vida, i volem saber què va passar, independentment del dolor sigui qui sigui la banda terrorista”, ha declarat Manrique. També ha exposat tota la feina feta des dels anys 80 i 90 “amb l’antiga associació de víctimes de terrorisme” i ha agraït el suport donat per l’Asociación 11-M, que va defensar a les víctimes, així com la psicòloga Sara Bosch i l'advocada Montserrat Fortuny, a més d'altres professionals.
Ampliar el termini de la llei
Preguntat per Calvo i també pels diputats Francesc Marc Álvaro (ERC), Eloi Badia (Sumar), i David Serrada (grup socialista) sobre les millores que calen, Manrique ha estat ben clar. “Cal acabar amb la temporalitat de la llei. No pot ser que les víctimes només tinguin un any per ser reconeguda com a víctima de terrorisme, mentre a França és de 10 anys!”
També ha proposat el canvi de la llei de 2011 perquè la consideració de víctima no es limiti a qui va estar en l’atemptat, i hi hagi més acompanyament. I ha preguntat: “Com pot ser que Javier, després de veure el seu fill mort, marxés sol a casa seva en cotxe?” A més, ha exigit que s’expulsi “als impostors”, que diuen que són víctimes. Els diputats del PP i Vox li han cedit la paraula per explicar més casos i propostes. Cap diputat dels grups bascos hi ha assistit.
A més, Manrique ha reivindicat que Catalunya ha de tenir una llei d’atenció a les víctimes de terrorisme, així com un protocol d’atenció actualitzat i un centre de memòria. Finalment, ha reclamat que "ningú s’arrogui a parlar en nom de les víctimes de terrorisme", i que s’acostin a parlar amb elles.
Els professionals de la UAVAT van tancar el seu servei -que havia obtingut finançament de la Diputació de Barcelona i la Generalitat - el maig de 2023 en assegurar que el Govern no volia fer una oficina; amb tot, Manrique està en contacte amb molts afectats i ajuda a tothom que li ho demana.