Roberta Metsola, que repetirà com a presidenta del Parlament Europeu en aquest nou mandat, s'ha compromès a debatre a la mesa de l'Eurocambra l'ús de la llengua catalana en aquesta insittució. Ho ha fet en una reunió amb el grup dels Verds-ALE, emmarcat en les diferents trobades amb l'Eurogrup durant els dies previs a la votació de la seva candidatura per presidir la cambra, segons ha compartit a les xarxes socials la diputada per ERC, Diana Riba, que el juny va ser elegida presidenta d'aquest grup. Riba ha compartit una imatge de la reunió en una piulada, detallant que la trobada de Metsola amb els Verds ha servit perquè la candidata a revalidar la presidència els hagi explicat quins són els seus principals objectius per a aquesta legislatura. Per la seva banda, Ana Miranda, eurodiputada del BNG que anava com a número 3 de les llistes liderades per Riba (que les últimes setmanes s'ha fet militant d'ERC en plena crisi interna del partit), també ha compartit un instant de la reunió, recordant que la seva candidatura es votarà la setmana vinent, en el primer ple de la legislatura.

A finals de març, i ja amb la presidència rotatòria de la UE en mans de Bèlgica, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va enviar una carta a Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin emprar-se en els plens de l'Eurocambra. Així ho va explicar Albares en una roda de premsa davant la Comissió Mixta per a la Unió Europea, dies després d'abordar-ho directament amb Metsola durant la trobada que van mantenir en el marc de la visita de la política maltesa a Madrid. No era la primera, ja que el setembre del 2023, setmanes més tard del pacte entre PSOE i Junts per a la mesa del Congrés, Albares ja va enviar una missiva a Metsola. En la carta del març, va demanar que es formalitzés "un acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu per a l'ús del català, el basc i el gallec".

La presidència rotatòria, en mans d'Hongria

En aquests moments, la presidència de la Unió Europea està en mans d'Hongria. En el moment en què el relleu va passar d'Espanya a Bèlgica, amb el canvi d'any, hi havia cert optimisme amb la possibilitat que el català esdevingués oficial a Europa: l'ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, va assegurar des de Barcelona que el seu país tenia la voluntat de tirar endavant aquesta carpeta, la qual no s'havia pogut resoldre sota l'anterior presidència europea, que precisament havia estat espanyola. Amb un govern nacional més 'còmode' (conformat per una àmplia coalició conformada per liberals, socialistes i ecologistes, allunyats de la influència del Partit Popular) i amb una evident diversitat lingüística que es defensa a les institucions i a la societat (el francès, el flamenc i l'alemany són llengües oficials), semblava que aquest era el millor escenari per facilitar l'entrada del català a la UE. Però la presidència belga ja s'ha esgotat sense nous avenços públics des del març. Ara, tot i que la proximitat de Viktor Orbán amb Santiago Abascal feia pensar que seria molt més complicat que mai assolir la fita, segons ha publicat El Nacional, les negociacions avancen a bon ritme. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!