Aquest dimarts 19 de gener del 2021 s'han complert 30 anys dels naixement del que llavors es va anomenar “la delegació a Catalunya de l'Associació de Víctimes del Terrorisme”.
En aquest espai de temps hem vist com desapareixia ETA i ens atacava el terrorisme islàmic. Hem vist associacions més preocupades en fer política partidista que en treballar per les víctimes. I hem acabat entenent que no totes les víctimes són iguals, ni tenen els mateixos interessos, ni han tingut el mateix tractament per part de l'administració.
Foto: Marc Ortín Solà
Hem volgut aprofitar l'aniversari per fer un balanç d'aquests 30 anys amb un carnisser que estava treballant a l’Hipercor el dia de l'atemptat d’ETA i que, per casualitat, es va convertir en una de les veus més valentes i més persistents a l'hora de lluitar pels drets de totes les víctimes de tots els terrorismes.
En Robert Manrique ens rep en un petit despatx situat en un hotel d'entitats situat prop de l'Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Allà hi guarda part de la detalladíssima documentació que ha anat recollint durant tot aquest temps. Documents, fitxes, noms, llocs, sentències, fotos... És la història dels últims 50 anys del nostre país a través de totes les persones que en un moment o altre han patit un acte terrorista. Persones, algunes de les quals encara avui no saben que són víctimes i que tenen uns drets.
Foto: Marc Ortín Solà
Manrique recorda els noms i cognoms de tots els casos que ha investigat. I les dates i els llocs on es van produir els fets. I en són centenars. Encara ara els truca o els va a veure personalment. Energia no n'hi falta, com queda clar quan li demanem que ens expliqui com va néixer tot...
Una de les lluites que més ha ocupat en Robert Manrique ha estat ampliar els criteris a l'hora de decidir qui era considerada víctima d'un acte terrorista i qui no.
Un cop et reconeixen com a víctima, què passa? Quins mecanismes es posen en marxa?
Un punt molt polèmic durant tots aquests anys han estat les diverses associacions de víctimes que han anat apareixent i la feina que han fet. O en algun cas, la feina que no han fet...
I, esclar, parlant de les víctimes i de les diverses associacions i fundacions existents, era impossible no fer referència a l'ús polític del col·lectiu en conjunt n'han fet alguns partits.
Molta gent es pregunta què fa actualment en Robert Manrique. Encara està en alguna associació? Continua la seva feina de sempre? En què està treballant?
I, finalment, què hi fa al judici pels atemptats del 17A a Barcelona?
Si ha arribat fins aquí, sàpiga que ara tindrà un petit premi. Un dels grans tresors d'en Robert Manrique són els seus mapes. Poques vegades s'han vist públicament. Allà hi té detallats i documentats tots els atemptats dels quals en té constància i que hi ha hagut des de finals dels anys 60 del segle passat i fins avui a la ciutat de BCN i a Catalunya. Ell mateix ens fa de cicerone per aquest concentrat de la història del nostre país.