Ni el PNB ni Bildu han aconseguit que el Ministeri de Defensa rectifiqui i elimini l'exposició en homenatge a la División Azul que continua oberta al públic des de l'any passat a la caserna de la Guàrdia Civil de Loyola, al País Basc. La polèmica ja s'inicia en el moment que barregen en el contingut i la motivació de l'exposició, els republicans amb els franquistes i els engloben i igualen tots plegats com a "grup que va lluitar o participar de la Segona Guerra Mundial". La senadora del PNB, Estefanía Beltrán, va exigir al govern de Pedro Sánchez "la retirada immediata" d'aquesta exposició permanent a Donostia: “Com es pot entendre aquesta exposició en un edifici públic, un edifici de l'Estat, amb la Llei de Memòria Històrica del 2007?”. I va recordar que la mateixa exministra Carmen Calvo, havia assegurat en seu parlamentària que en les instal·lacions militars no quedava cap element que s'oposi al que preveu aquesta llei. Posteriorment, ha estat el diputat de Bildu al Congrés, Jon Iñarritu, qui també ha formulat una pregunta des del Congrés i, per al·lusions, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha contestat negant la major: "No hi ha una exposició dedicada a la División Azul". Una resposta que contradiu tot el que es pot veure en el seu interior tal com recull amb fotografies el diari Noticias de Gipuzkoa i la mateixa Beltrán des del seu escó.
Robles iguala el paper de franquistes i republicans a la Segona Guerra Mundial
Així doncs, si ens fixem en les imatges, en una de les sales hi ha un espai on s'exhibeixen diferents objectes i s'inclou armament dels components del Régimen de Infantería Tercio Viejo de Sicilia, considerat un nucli de totalitarisme, que va lluitar contra els russos. La caserna de Loyola porta anys qüestionada i els nacionalistes bascos demanen que s'enderroqui tot i que la ministra Robles ha sortit de forma reiterada per defensar la seva vigència. Aquest centre està en la diana permanent juntament amb altres casernes on també s'han generat molts dubtes pel que fa a la promoció dels valors democràtics com el Regimiento de Infantería 'América 66' de Cazadores de Montaña a Navarra; la Base Militar d'Araka a Álava; el Regimiento de Infantería 'Garellano' 45 a Biscaia; o les unitats de l'exèrcit situades a Melilla. Robles matisa que aquesta mena d'exposicions formen part de "del segle XX, on es reflecteix la influència que va tenir l'exèrcit espanyol dins la Segona Guerra Mundial i per extensió en aquesta Unitat", ometent la figura de Francisco Franco i el govern de la dictadura d'aleshores. I ho justifica com "actuacions de soldats espanyols durant el conflicte", entre les quals "també figuren les protagonitzades pels milers d'espanyols republicans que quan van creuar la frontera francesa, es van unir als diferents exèrcits aliats en la seva lluita contra el feixisme, així com les protagonitzades per integrants de la Divisió Espanyola de Voluntaris”, ometent novament la paraula División Azul.
L'aquarterament de Loyola es va inaugurar el 22 de febrer de 1926. Aquestes instal·lacions militars ocupen una extensió de 17 hectàrees en un terreny situat a la ribera del riu Urumea. La caserna està formada, principalment, per dos edificis amb un gran pati interior i diversos annexos. Amb la sortida de l'Exèrcit de Terra, les Forces Armades no tindrien presència a tota la província de Guipúscoa, ja que es tracta d'única instal·lació militar a la zona. La cessió d'aquests terrenys és un dels anhels de l'Ajuntament de Donostia motivat per l'escassetat de sòl urbanitzable. Entre les activitats principals d'aquesta unitat hi ha la participació en exercicis i maniobres, instrucció i ensinistrament en combat convencional i urbà, exercicis de tir o proporcionar als comandaments operatius forces d'infanteria organitzades.