El tercer dels pares de la Constitució que ha desfilat pel Congrés aquest dimecres, després de Miguel Herrero de Miñón i Pedro José Pérez Llorca, ha sigut el jurista i abans diputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Miquel Roca i Junyent, qui tampoc ha avalat la reforma de la Constitució. Roca i Junyent ha considerat que es podien "escometre canvis transcendents" sense fer canvis a l'organització territorial, però que això passaria per garantir a canvi singularitats a través de la política: "gestos, sensibilitats, sentiments" –ha exposat sense més concreció.

"La diferència no genera privilegis. Només ens fa respectar el diferent. La democràcia és reconèixer la singularitat. La igualtat és democràcia, però la singularitat és un plus que s'empara amb el principi de pluralisme. No seria correcte que qui vulgui un tractament singular el rebi?", ha defensat el jurista, que va ser un dels encarregats de representar l'espai nacionalista català a la Transició espanyola. En conseqüència, s'ha mostrat a favor de la "regulació de les petites coses en temps de crisi", com seria el clima que envolta el procés.

Fins i tot s'ha permès una metàfora per il·lustrar el seu punt de vista. "Una dona diu al seu marit que és vol divorciar i ell li respon que es quedarà sense la segona residència de la família, sense la custòdia dels nens... De cop, ella es posa a plorar i ell li pregunta: per què plores? La dona respon: perquè em pensava que em diries que encara m'estimes. Doncs els gestos són això", ha ironitzat el ponent entre rialles dels diputats.

Roca i Junyent ha estat crític, però, amb la unilateralitat de l'independentisme. "A la Constitució hi cap el que hi cap. La resta pot ser interpretada, ampliada. La interpretació és molt important", ha indicat –afegint-se a les paraules d'Herrero de Miñón, partidari de les "mutacions" dels textos constitucionals. Això no li ha impedit, però, reconèixer com a error la sentència de l'Estatut de 2010. "La mostra és que ja mai més podrà haver-hi una sentència com aquesta, perquè el recurs previ d'inconstitucionalitat es va suprimir. Com que les Corts saben que això no és bo, no volen que passi més", ha reblat. 

A banda, l'advocat català ha volgut accentuar el valor de la Carta Magna vigent pel "consens modèlic" de què és fruit. Primer, ha recordat que va ser aprovada amb el 88,5% dels vots a tot l'Estat i el 91.5% a Catalunya". Segon, ha insistit que era "flexible" i havia permès governar a partits de signe polític divers. En darrer terme, ha criticat com a "ridícula acusació" que el text s'hagués redactat sota un clima de "por". “És no voler reconèixer el coratge i la valentia que alguns van aportar a aquell procés", ha lamentat.