Miquel Roca al costat d’Unió, l'exprimer secretari del PSC Raimon Obiols empenyent la proposta federalista, Joan Herrera intentant reconduir les patinades de Pablo Iglesias... Les candidatures comencen a recórrer al fons d’armari –algunes remenen fins a profunditats abismals– i la campanya va adquirint uns tons vintage amb curiosos companys de viatge.
Roca, exsecretari general de CDC i rival acarnissat de Josep Antoni Duran i Lleida quan compartien coalició, ha aprofitat el Fòrum Barcelona Tribuna de La Vanguardia per expressar la seva “confiança i il·lusió” que Unió aconsegueixi els seus objectius. De música de fons podrien haver sonat les maraques d’Antonio Machín al ritme de Corazón Loco, perquè amb la mateixa contundència amb què Roca ha expressat el suport a Espadaler, també ha deixar clar que no té cap intenció de renunciar al seu carnet de CDC.
La irrupció d’Obiols en campanya no ha comptat amb l’ambient de casori que aporten al Barcelona Tribuna els salons rococó de l’Hotel Palace. La seva ha estat una intervenció al Col·legi de Periodistes davant unes ampolletes d’aigua. Cal recordar que Obiols no ha destacat mai per una alegria desbordada i amb el temps no sembla haver guanyat en efervescència. Segons el seu diagnòstic, la victòria de Junts pel Sí provocarà un “col·lapse de la governabilitat” mentre que una segona posició per a Ciutadans seria “un triomf pòstum de Lerroux”. Tot plegat, per demanar el vot per al mateix PSC que fa 20 anys el va defenestrar sense contemplacions.
Estomacar-se entre ells
Catalunya Sí que es Pot no ha hagut de capbussar-se tan profundament en el temps per buscar reforços. S’ha limitat a tirar unes setmanes enrere, i recuperar Joan Herrera, líder d’ICV al Parlament les darreres legislatures. Herrera ha sortit a defensar Pablo Iglesias després de les acusacions que ha rebut tant de Junts pel Sí com de la CUP arran les seva apel·lació als catalans d’origen extremeny i andalús. A més, l'excap de llista ecosocialista compareix en campanya just en el moment en què provoca tota mena d'ironies a les xarxes la forma com el líder podemita ha eclipsat al candidat Lluís Rabell.
En el rerefons d’aquests moviments apareix la profunda incertesa sobre el repartiments de posicions entre les formacions minoritàries. Cap enquesta dubta de la victòria de Junts pel Sí –majoria absoluta a banda. El que ja no està tan clar és com es repartirà el pastís en els següents esglaons. I la batalla s’ha desfermat sense manies.
El cap de llista del PP, Xavier García Albiol, ho expressa amb desacomplexada claredat. El candidat popular fa en les seves intervencions una crida directa i explícita a votants socialistes i nacionalistes moderats. Apel·la amb igual contundència a la gent que fa temps que no vota com als qui voten a Ciutadans i ara s’han sentit abandonats per la marxa d'Albert Rivera a Madrid.
La campanya enfila així un debat curiós en què els partits contraris a les dues formacions sobiranistes, en comptes de concentrar les seves envestides contra la proposta secessionista es dediquen a estomacar-se entre ells.