"ERC vol deixar ben clar que la seva intenció és no arribar a nous acords fins que es compleixin els que ja existeixen". Aquestes paraules les va pronunciar Oriol Junqueras en el seu breu discurs en obert durant la celebració del primer Consell Nacional del seu nou mandat, un missatge dirigit a Salvador Illa i Pedro Sánchez, que busquen aprovar els pressupostos dels seus respectius governs amb el suport imprescindible dels republicans. Junqueras ja ho havia manifestat durant la campanya per recuperar la presidència d'ERC i d'ençà del 15 de desembre, un dels missatges més clars que han volgut transmetre des de la direcció d'ERC és aquest augment de l'exigència amb el compliment dels pactes amb els socialistes: ara ho ha manifestat clarament el seu president, però també s'han pronunciat en aquesta línia la seva portaveu i secretària general, Elisenda Alamany, i la flamant portaveu del partit al Parlament, Ester Capella.
El mateix Junqueras va posar el focus sobre dos elements: el model de finançament singular signat per la investidura de Salavador Illa i el traspàs de Rodalies, que formava part de l'acord del novembre de 2023 que va permetre Pedro Sánchez tornar a la Moncloa. Aquests, però, no són els únics punts que estan pendents de ser executats.
Una convenció nacional guardada al calaix
En les primeres pàgines de l'acord signat per Marta Rovira i Lluïsa Moret a principis d'agost es tracta la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. I el text especifica que PSC i ERC es "comprometen a impulsar en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del nou Govern de la Generalitat, una Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític", presidida per un representant d'ERC i amb representants dels grups parlamentaris, amb l'objectiu de promoure un "debat a nivell polític, social i ciutadà" sobre la resolució del conflicte polític i també fer un seguiment de l'aplicació de la llei d'amnistia. L'acord apuntava que el Govern presidit per Salvador Illa crearà una "oficina" amb recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les tasques. Però, mesos després d'aquell primer ple del Parlament, aquesta Convenció Nacional continua guardada en un calaix. A l'octubre els dos partits van acordar fer-ho així per garantir la participació de més partits polítics en aquest organisme i des de llavors no hi ha hagut cap més moviment.
El calendari del finançament
Junqueras ha fet referència al finançament singular per a Catalunya que ERC, amb Marta Rovira davant, van signar a l'agost i que era vist com l'element més important del pacte d'investidura. I ho ha fet deixant clar que sense aquest nou model de finançament per Catalunya, no hi haurà ni pressupostos ni més acords de cap mena. Però, que diu exactament l'acord d'investidura? Els partits van acordar que fos la Generalitat la que "gestioni, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya i augmenti substancialment la capacitat normativa amb coordinació amb l'Estat i la Unió Europea". També que hi hauria una aportació pels costs dels serveis que l'Estat presta a Catalunya i l'aportació a la solidaritat, limitada pel principi d'ordinalitat. Quan? Respecte a la implementació d'aquest nou model, es recull que s'haurà de formalitzar l'acord "durant el primer semestre de 2025" en la comissió bilateral entre Generalitat i govern de l'Estat. A partir d'aquí, durant el 2025 "caldrà impulsar els acords" a través de les modificacions legislatives necessàries", i si cal, aprovar-les en la comissió mixta d'Afers Econòmics. Els objectius són: que l'Agència Tributaria de Catalunya assumeixi progressivament tots els impostos suportats a Catalunya, l'augment substancial per part de la Generalitat de la capacitat normativa tributaria, el desplegament calendaritzat del nou model de finançament i l'impuls de les modificacions que corresponguin de la LOFCA.
Rodalies
I Rodalies? El text d'ERC i PSC fa referència directa al traspàs de la xarxa pactat el novembre del 2023 entre els republicans i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez: "Desplegament de l'acord d'investidura, amb l'objectiu d'aconseguir la constitució de la nova operadora entre 2024-2025". Aquell text establia "culminar i ampliar el traspàs integral al llarg de la present legislatura" i, entre d'altres, "traspassar durant el 2024, els recursos econòmics necessaris associats al dèficit en el qual inquireix Renfe l'any 2023". En el Consell de Ministres del 13 de desembre del 2024, es va aprovar la transferència de 283,4 milions al Govern per compensar aquest dèficit, tal com es va acordar també el mes de juliol passat en la comissió mixta d'afers econòmics i financers.
Condonació del deute del FLA
Un dels elements que va generar més enrenou de l'acord signat el 2 de novembre del 2023, més enllà de la llei d'amnistia, va ser la condonació de 15.000 milions de deute del FLA. Davant el rebombori, el govern espanyol es va obrir a condonar part del deute a totes les autonomies. Ara, aquest gener, Salvador Illa va mostrar unitat amb els agents socials per reclamar a l'Estat aquesta condonació, en el que es va entendre com un gest cap a ERC.
Pacte Nacional per la Llengua: pendent d'aprovar
Tot i que el document de 28 pàgines està farcit de compromisos, són pocs els que porten incorporada un calendari. És el cas de l'aprovació del Pacte Nacional per la Llengua, que va quedar enllestit la passada legislatura en mans de l'exconsellera Natàlia Garriga i que els socialistes es van comprometre a aprovar en els 100 primers dies de nou Govern. A més, afegien que aquest ha d'estar dotat amb el "corresponent finançament anual per al seu desplegament", que es preveu de 200 milions d'euros. Tampoc no s'ha aprovat. En canvi, el Govern de Salvador Illa sí que va crear el Departament de Política Lingüística que havia anunciat Pere Aragonès en campanya i que van pactar els dos partits.