Hi ha, persones, però, que no volen oblidar l’A por ellos, executat per policies espanyols l’1-O del 2017 en els centres de votació a Catalunya, tot i que la majoria d’agents en sortiran impunes perquè de la seixantena que han estat processats se’ls imputen delictes lleus, que han prescrit. Una d'aquestes persones crítiques és Roger Español (Tarragona, 1979), el ferit més greu de l’1-O a Barcelona: un escopeter de la policia espanyola va rebentar-li l’ull dret en disparar-li una pilota de goma, tot i que Catalunya va prohibir als Mossos a usar aquesta arma des del 2015 per la greu mutilació a Ester Quintana.ElNacional.cat ha entrevistat Español per saber el seu parer sobre l’amnistia, les seves reclamacions, i el seu estat personal i emocional. Aquest octubre farà sis anys que assimila una "nova cara" quan es mira al mirall i afirma que tothom que el vegi, “recordi què fa ver l’Estat espanyol a Catalunya”, a més d’exigir la prohibició de les bales de goma.
Roger Español, als Jardins de Clotilde Cerdà, a Barcelona, aquest dimecres. / Foto: Carlos Baglietto
Aquest estiu, el titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona ha tancat la investigació per les càrregues a l'escola Ramón Llull l'1-O, i ara la Fiscalia i les acusacions dels policies han d'informar de la pena que demanen a Roger Español per tirar un tanca al terra al pas dels agents, que és qualificat d'atemptat a l'autoritat. Per la greu lesió de Roger, seran acusats l'escopeter i quatre comandaments, a més d'un cinquè per la seva acció contra votants a l'escola, segons van aconseguir les acusacions d'Irídia, Òmnium i l'ANC.
És el ferit més greu de les carregues policials de l’1-O a Barcelona. Què opina que s’impulsi una llei d’Amnistia pels fets del procés?
La reclamació de l’amnistia per part de l’independentisme ha aparegut com quan va aparèixer el cartell Spain sit and talk a les manifestacions del Tsunami. A alguna persona se li va ocórrer que seria una bona reclamació de l’independentisme sense pensar en les conseqüències, ni el futur que tindria. Segons com s’estan plantejant els termes d’aquesta l’amnistia, sobretot per part de l’esquerra espanyola, la del 15-M, em nega la reparació personal del meu cas, i també de tots aquells casos que tenen policies investigats per l’operació policial del A por ellos. No crec que l’amnistia sigui una solució per a l’independentisme català perquè no hem comés cap acció equiparable als delictes que ha comés l’Estat espanyol contra l’independentisme. No seria equitatiu ni just. Segueixo aferrat al: ‘Ni oblit ni perdó’ del 2017.
No hem comés cap acció equiparable als delictes que ha comés l’Estat espanyol contra l’independentisme. L'aministia no seria equitativa ni justa. Segueixo aferrat al: ‘Ni oblit ni perdó’ del 2017.
L’advocat i exdiputat dels Comuns Jaume Asens defensa l’amnistia.
Em sembla sorprenent que el senyor Jaume Asens amb tota la seva carrera contra la repressió de l’Estat espanyol i com a defensor dels drets humans ara doni validesa a una amnistia per als policies de l’1-O. No ho entenc i deixa molt enrere els valors que promovia aquell 15-M que va pujar al poder.
Els sindicats de la policia espanyola tampoc volen cap amnistia.
Clar, ells s’emparen amb la legalitat espanyola, però la llei no pot vulnerar els drets humans. I no es poden emparar en la Constitució si aquesta vulnera els drets humans, seria una Constitució no democràtica.
Què reclama?
La reparació de cada procés és molt personal i cadascú la viu com pot. En el meu cas, reclamo justícia. Inicialment, la policia em demana 2 anys i mig de presó per atemptat a l’autoritat, i nosaltres demanarem fins a 12 anys de presó per a l’escopeter i als màxims responsables. Per tant, no són delictes equitatius i si l’amnistia ho anul·les tot, deixaria enrere tot el que suposa la reparació per a mi, que és un sentiment de justícia i de confrontació, evidentment.
Quin és aquest sentiment de justícia que busca?
La indemnització econòmica no és suficient, ni el perdó. Necessito un veredicte de culpabilitat al policia que em va disparar. I no només pel procés independentista, sinó també per denunciar l’ús de les bales de goma, ja que han hagut moltes víctimes a l’Estat espanyol. I no seria just que aquestes reclamacions històriques, que s’han fet des de la societat civil contra l’ús de les bales de goma, quedessin en res amb una amnistia.
Necessito un veredicte de culpabilitat al policia que em va disparar; i no només pel procés independentista, sinó també per denunciar l’ús de les bales de goma.
Roger Español, amb la samarreta amb el lema '1-O Ni oblidem, ni perdomen'. / Foto: Carlos Baglietto
Acceptaria que la reparació fos la prohibició de les bales de goma a tots els cossos policials a l’Estat espanyol?
Seria una part de la reparació. Si amb aquest procés judicial podem avançar amb la prohibició de les bales de goma, és una part de la reparació. I la reparació total només arribaria amb la independència de Catalunya, que és pel que vaig anar a votar i em van mutilar.
La reparació total només arribaria amb la independència de Catalunya, que és pel que vaig anar a votar i em van mutilar.
Creu que els policies no volen l’amnistia perquè saben que gairebé tots els casos, menys el seu, podrien estar prescrits, perquè han passat cinc anys i són delictes lleus?
Crec que en el meu cas també tenen la certesa que quedaran impunes.
Per què?
Perquè el Poder Judicial caducat sempre ha treballat a favor de la impunitat dels policies. En la majoria de casos, si no en tots, no hi hagut mai cap condemna per al policia que comet la il·legalitat. I per això no volen una amnistia perquè se saben impunes des del primer moment.
Aquest estiu, el jutge de Barcelona que ha investigat les càrregues de l’1-O als centres de la ciutat, finalment ha processat cinc agents de la policia espanyola per les seves lesions. Ara s’han de presentar els escrits d’acusació.
Sí, nosaltres demanarem 12 anys de presó per a l’escopeter que em va mutilar, i Irídia està treballant amb les penes que es demanaran a la resta, que són els seus comandaments.
Així, vol que els policies entrin a la presó?
Una sentència condemnatòria, sobretot per a l’escopeter i per la lluita que portem contra les bales de goma, seria un avenç important.
Ha explicat que la mutilació d’un ull el va obligar a fer canvis importants a la seva vida, com ara deixar els estudis de música. Ho ha pogut pair?
No ho pairé fins que es tanqui el procés judicial. Ja són sis anys! I Han canviat molt les coses, ha canviat la meva vida. Vaig haver de deixar els estudis que feia en el conservatori del Liceu, tenia la vida molt encaminada com a músic o donant classes, relacionat amb la música, i l’operació policial m’ho va tallar tot. En aquests anys, a més, primer va morir la meva mare, i després el meu pare, tinc un fill adolescent i s’ha de pagar impostos i ara soc conserge d’institut, que m’encanta, i que em dona una estabilitat econòmica, que vaig passar a necessitar.
Roger Español, abans de l'entrevista. / Foto: Carlos Baglietto
I a nivell físic? Ester Quintana, mutilada a l’ull esquerra per un projectil dels Mossos el 2014, explicava que va perdre perspectiva visual, fet que li produïa inseguretat, a més d’altres efectes personals.
Sí. Per exemple en les distàncies curtes, t’hi acabes acostumant i agafes els teus trucs, com per posar aigua. O conduir per la nit és més feixuc. Són coses que et vas acostumant, per desgracia. També hi ha la part física en quant als altres. Soc músic i la meva feina era de cara al públic, als escenaris o donant classes, i sortir davant d’un escenari amb una cara que no és la teva, canviada, amb una mutilació a l’ull, requereix un procés d’acceptar-te tu com ets, i acceptar-te que els altres et vegin així. I és difícil, em va costar bastant, sobretot pujar als escenaris. Et mires al mirall i veus que no és la teva cara. I penses: Com em veuen els altres? No vull crear el sentiment de l‘ai pobret’...I hi ha molta gent que em diu: ‘Noi perquè no t’operes i et poses un ull de vidre?’
No es vol operar?
Ara mateix no. Operar significa treure’m l’ull que em queda, és a dir treure una part de mi per posar-me’n una altra de falsa. Pels resultats que he vist en altres persones, parlant en plata: passaré de ser borni a ser tort perquè l’ull de vidre no té mobilitat. I, els beneficis no em semblen tants. A més, aquesta cara i aquest ull expliquen una història, que a mi m’interessa recordar. I sobretot ara, que amb el tema de l’amnistia sembla que hi hagi gent que vulgui passar pàgina i oblidar-ho. I jo estic tot al contrari: Vull recordar cada dia i a tothom que em vegi, que és el que va passar aquell 1 d’octubre i que és el que l’Estat espanyol va fer. Segueixo aferrat al: ‘Ni oblit ni perdó’ del 2017.
Ara no em vull operar. Aquesta cara i aquest ull expliquen una història, el que va passar l'1-O, que ara no vull oblidar
Mai el perdó? És un cas més extrem, però hi ha un grup de víctimes i familiars dels assassinats comesos per ETA i també per aparells de l’Estat que aposten per un procés de veritat, justícia i reparació.
No és comparable l’independentisme català amb el basc. Nosaltres no hem empleat mai la violència, i la resposta de l’Estat espanyol ha estat la mateixa que la del País Basc. Primer de tot, l’Estat espanyol hauria d’admetre que l’1-O del 2017 ho va fer malament a Catalunya, i això significa validar el procés d’independència. Aquell 2017, el PSOE aplaudia o girava la cara, i l’esquerra espanyola del 15-M el que va fer és dir: ‘Jo si fuera catalán no votaria.’ El que calia era dir que tothom anés a votar, i si volguessin, votar no. Però sobretot, esperàvem el seu suport quan es van enviar 6.000 policies per impedir una votació, un acte democràtic. El que va fer el govern espanyol és un acte feixista, contra una minoria nacional. És feixisme i el PSOE i Podemos s'hi van posar de costat.
El que va fer el govern espanyol l'1-O és un acte feixista, i el PSOE i Podemos es van posar de costat.
Com s’hauria de reparar a la resta de represaliats de l’1-O?
Amb l’amnistia, no. Amb justícia, però amb una justícia ben entesa, no amb un Poder Judicial amb el mandat caducat. En el meu cas, no tinc cap problema a defensar-me en un judici. I per a mi, la reparació seria l’abolició de les bales de goma, a través de la meva sentència. I una mena de càstig a la resta de policies que van participar en l’operatiu del A por ellos, i que l’Estat espanyol demanés perdó per l’operatiu policial de l’1-O. Tinc clar que això no passarà, però hauria de formar part de la reparació.
Sense amnistia, com s’ha de resoldre el conflicte polític català?
Vaig implicar-me en la política a partir de l’1 d’octubre, i només hi ha una manera d’aconseguir l’objectiu de l’1-O que és unitat i confrontació.
Què vol dir?
L’Estat espanyol mai cedirà a fer un referèndum d’independència de Catalunya i el conflicte l’hem de resoldre nosaltres des d’aquí, sense que opini l’Estat espanyol. Això significa independència i confrontació. L’1-O es va fer la pregunta: Vols que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Però també una forma diferent de fer les coses, i la forma era confrontació i desobediència si feia falta. I evidentment, ens obliguen a desobeir.
Parla de confrontació, però vostè va anar a les llistes de Junts al Congrés.
Primer vaig estar a Front republicà que tenia el discurs més realista de com aconseguir la independència de Catalunya. Després em vaig afegir a la candidatura de Junts i penso i segueixo pensant que aquella era una de les candidatures millors per representar l’1-O, i fer la confrontació. Ells en diuen confrontació intel·ligent
Cal anar a Madrid a confrontar?
Sí perquè és on es decideix tot: les polítiques d’habitatge, immigració...I en aquesta confrontació són ells qui se salten la Constitució, la democràcia i els drets humans. S’ha d’anar a Madrid a debilitar l’Estat espanyol sempre que puguem i en qualsevol moment. I aquella candidatura de Junts per Catalunya era de les millors.
Cal unitat i confrontació. I cal anar a Madrid a debilitar l'Estat espanyol. La candidatura de Junts era la millor que representava l'1-O
I ara?
Ara mateix no hi ha cap candidatura que expressi el sentiment de confrontació que desitjo...
Va anar a votar en les darreres eleccions espanyoles?
No. Em va costar no anar-hi, però no. A les municipals sí que vaig anar a votar, crec que el municipalisme és molt més important per al procés independentista.
Pot tornar a haver-hi una mobilització ciutadana com la que hi va haver l’1-O del 2017?
Si seguim amb aquest camí polític, no. La mobilització ciutadana de l’1-O va ser conseqüència d’una voluntat política, i la gent li va donar suport. Ara la política independentista no està perquè la gent surti al carrer. I si ho vols, has de donar passos perquè ho facin.
I què respon quan es critica el moviment independentista per no preocupar-se pels problemes reals de la gent, com l’habitatge i la crisi social?
Totes aquestes qüestions més de caire social, de millorar la qualitat de vida de la gent, la majoria d’aquestes decisions es prenen a Madrid, i aquí tenim molt poques competències per donar-li la volta, com ara de l’habitatge, la sanitat, i del català a l’escola, ja veus com està. Són decisions que venen de Madrid, i aquí es para el cop. És com la immigració. Ara surt l’extrema dreta catalana contra la immigració. Però no hi podem fer-hi res. És més, l’Estat espanyol usa la immigració per debilitar-nos: Catalunya és una de les autonomies amb més immigració de l’Estat espanyol. I ara el que es fa és assenyalar als més dèbils, i dir que ens volemnimposar els seus costums. Si jo vaig a viure a l’Africa també m’agradaria tenir llibres en català, una colla castellera...El meu petit reducte.
Es tornaria a embarcar en un projecte polític?
No. Els tres partits independentistes advoquen per una amnistia, i no em representen.
No està d’acord amb les negociacions actuals?
En les negociacions actuals, només fem que blanquejar l’Estat espanyol, que és el contrari al que s’havia fet fins ara. Abans de l’1-O i després, l’Estat espanyol només respon a l’independentisme amb violència, i nosaltres responem: ‘Que bons que són s’han obert al diàleg, a l’amnistia...' Es blanqueja la seva actitud. Per exemple, ara tothom aplaudeix que s’ha demanat que s’usi el català al Parlament europeu, i això Europa veu que no hi ha tan conflicte amb l’independentisme. Crec que cada cop anem rebaixant més les nostres exigències. Primer el traspàs de Rodalies, com no es pot, l’amnistia, com no, el català, i la independència quan? Quan farem la reclamació de l’autodeterminació? L’Estat espanyol mai estarà preparat per acceptar-ho.
En les negocacions actuals, només fem que blanquejar l'Estat espanyol, que respon a l'independentisme amb violencia. Anem rebaixant les exigències...I la independència quan?
Roger Español, en un moment de l'entrevista. / Foto: Carlos Baglietto
