“El Tribunal Constitucional no pot prohibir el debat parlamentari i més quan hi ha un interès social.” Així ho ha declarat l’expresident de la Mesa del Parlament i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent (ERC), en el judici al TSJC, aquest divendres, en la darrera sessió que es jutja els quatre exmembres de la Mesa per desobediència al TC. Torrent ha rebutjat ser interrogat pel fiscal i per VOX apel·lant a la inviolabilitat parlamentària que ha defensat i ha contestat només pel seu advocat, Andreu Van den Eynde. L’interrogatori ha durat poc més de vint minuts. L’exsecretària quarta de la mesa del Parlament, Adriana Delgado (ERC), també ha optat per contestar a la seva advocada Olga Arderiu. Torrent i Delgado han defensat que no van desobeir al TC i que estaven protegits per la inviolabilitat parlamentària. L'exsecretari segon de la Mesa i actual secretari per l'Administració de Justícia, Eusebi Campdepadrós (Junts), també ha declarat només al seu advocat, Jordi Pina, i s'ha mostrat "enfadat" perquè no s'ha respectat la seva inviolabilitat parlamentària. Campdepadrós ha estat acompanyat al TSJC, per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
Dret a última paraula de Costa
El tribunal del TSJC que jutja els quatre exmembres de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent ha ofert a Josep Costa que torni al judici aquest divendres per fer ús del dret a l'última paraula com a acusat de desobediència al Tribunal Constitucional. Costa, exvicepresident de la Mesa i que es defensa a si mateix, va marxar ahir del judici, tot denunciant que és un "simulacre" i que s'han vulnerat els seus drets. En la vista, el president del tribunal, Carles Mir, ha informat que Josep Costa no ha volgut assistir-hi. I s'ha continuat el judici amb els informes finals.
Pluralisme polític
En el seu interrogatori, Roger Torrent ha declarat que en el seu exercici com a president de la mesa del Parlament defensava i defensa, com la resta de companys de la Mesa, que cal admetre totes les iniciatives parlamentàries “per protegir els drets fonamentals i la inviolabilitat parlamentària i dels diputats”. El republicà ha precisat que mai van prohibir cap iniciativa. També ha recordat que els lletrats del Parlament tenien “dubtes” de si la iniciativa de Junts, ERC i la CUP sobre la defensa de l’autodeterminació de Catalunya i la reprovació de la monarquia incomplia els mandats del TC. L’actual conseller d’Empresa ha recordat que el ple del Parlament ha aprovat des del 1989 resolucions sobre l’autodeterminació. Torrent ha negat que volguessin desobeir al TC i que a parer seu era el ple qui h de tenir el protagonisme, a més de recordar que les iniciatives evolucionen i canvien el seu redactat.
Per la seva part, Adriana Delgado també ha declarat que “no entenien” que la Mesa, que és un òrgan col·legiat, hagués de censurar les propostes dels grups parlamentaris, i ha negat que volgués desobeir el TC. Eusebi Campdepadrós ha manifestat que en les seves decisions van “protegir el pluralisme polític” i ha assegurat que la querella “és poc respectuosa amb els fets que realment van passar”. Campdepadrós ha assegurat que els requeriments del TC eren “genèrics” perquè els advertien que havien d’impedir accions que vulneressin les seves resolucions anteriors, i que tampoc no van desobeir les recomanacions del secretari general del Parlament i la moció de la CUP es va votar, però no es va publicar al butlletí oficial del Parlament. El membre de Junts ha recordat jurisprudència europea, com el cas Otegi sobre el respecte a la llibertat d’expressió i participació política.
