L'ex president del Parlament, Roger Torrent, ha celebrat el document que van signar aquest divendres el Govern i el govern espanyol i assegura que ha de permetre "una negociació política amb garanties que es respectaran els drets democràtics per tal que no es repeteixin nous episodis de repressió com els que s'han viscut els últims anys contra el moviment independentista". Així ho ha dit aquest dissabte en l'inici de campanya a Sant Cugat del Vallès, que porta el nom "Prou repressió. Amnistia, justícia i reparació", durant la qual els membres d'ERC han defensat que la "millor solució" a tots els processos de repressió és assolir l'amnistia. Una desena de membres de la plataforma Antirepressiva de Barcelona han intentat boicotejar l'acte amb crits i insults, però l'acte ha continuat.

"El que vam aconseguir ahir és posar les bases metodològiques de com s'ha de desenvolupar la negociació política i, al mateix temps i per primer cop per escrit que hi hagi garanties que la negociació es farà amb uns mínims de respecte dels drets democràtics", ha afirmat Torrent durant l'acte. "I a nosaltres ens sembla que és la millor via per defensar l'amnistia i la millor solució a tots els processos de repressió" per part de l'estat espanyol, ha afegit. Segons el conseller la repressió ha demostrat tenir "múltiples cares" i no només la judicial i la presó sinó també l'espionatge massiu, arribant a nivells que un temps enrere ningú hauria imaginat. D'aquesta última qüestió, ha reclamat que cal denunciar-ho internacionalment. 

Persecució política

D'acord amb la seva experiència com a ex president del Parlament, el conseller d'Empresa ha denunciat que la persecució política ha afectat els membres de l'antiga Mesa del Parlament, i en conseqüència, també al conjunt de la institució per voler debatre sobre la independència de Catalunya. "Per allò serem jutjats a l'octubre", ha recordat, afegint que els tribunals "han coartat la capacitat de parlar d'un Parlament, un fet inaudit que no passa a cap democràcia consolidada". En l'acte també estava la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, qui ha compartit la seva experiència. El 20 de setembre del 2017 era directora de Serveis al Departament d'Economia i la policia la va detenir a casa arran del registre policial que també s'estava fent a la conselleria. Durant l'acte ha explicat la incertesa i la por d'anar a la presó que va sentir els següents anys. 

Per la seva banda, l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha afirmat que una "democràcia no pot acceptar que en un país hi hagi persones perseguides i represaliades". Ingla va rebre el passat mes de març una interlocutòria del jutjat contenciós número 10 de Barcelona on se l'avisava que hauria de pagar 500 euros setmanals del seu patrimoni si no retirava els llaços grocs i cartells independentistes de les finestres de l'Ajuntament. Feia uns mesos que ja havien retirat de la façana una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics arran d'una denúncia de Ciutadans. Sense donar detalls sobre el cas, l'alcaldessa ha fet una crida a seguir denunciant la repressió i a conscienciar a "tots els demòcrates que això no pot passar".

Boicot a l'acte

Durant l'acte, una desena de persones de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona l'han intentat boicotejar interrompent amb crits acusant-los de només representar i defensar "els seus represaliats". Al seu perfil a les xarxes socials detallaven que l'objectiu de l'acte era assenyalar els "responsables de les milers d'encausades per la Generalitat" i amenacen amb noves accions. La incursió d'aquest grup ha durat només uns minuts on ha destacat la tensió verbal, però després l'acte ha continuat sense cap incident i amb la presència d'agents de Policia Local i Mossos. La Vicesecretària General de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, que ha fet de moderadora de l'acte, ha lamentat la situació. "És molt absurd que diferents represaliats ens enfrontem entre nosaltres perquè els repressors riuen mentre fem això", ha dit.