"No és la revolució dels somriures, són explosius". Amb aquestes paraules la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha justificat la presentació de la moció de censura contra el president Quim Torra aquest dilluns al ple. Una moció que Roldán ha intentat vestir de "convivència" i de tenir com a objectiu llençar un "missatge a Europa" de què a Catalunya hi ha una "oposició responsable", però que ha servit bàsicament per desgastar el PSC i per intentar marcar perfil, davant els mals auguris que els donen les enquestes de cara al 10 de novembre.
Tot i això, la moció està condenada al fracàs, ja que Ciutadans només compta amb el suport de 40 diputats en la votación de esta tarda, menys del terç de la càmbra, ja que el PSC s'abtindrà i la resta hi votaran en contra.
Sota l'atenta mirada dels líders del partit, Albert Rivera i Inés Arrimadas, des de la bancada d'autoritats, Roldán ha venut una Catalunya on la gent "té por", on hi ha "famílies trencades" i persones "que s'han sentit estrangeres al seu propi país". Així, aprofitant les detencions de nou membres dels CDR acusats de terrorisme fa dues setmanes, Roldán ha acusat Torra d'"aplaudir" i "ovacionar" presumptes "terroristes" i ha defensat que hi ha hagut un "abans i un després" d'aquests fets.
Amb tot, Roldán ha defensat que votar a favor de la seva moció de censura és una "obligació moral de tot demòcrata", en referència al PSC, perquè, ha dit, estan "en joc els drets i les llibertats". Amb un to que buscava donar-li aires de transcendència, Roldán ha lamentat que ja no reconeix la Catalunya on va néixer i ha demanat recuperar l'"esperit del 8 d'octubre" de 2017, quan hi va haver la massiva manifestació unionista a Barcelona, per tal d'aconseguir una "Catalunya sense procés".
"No és una República, és un cop d'estat; no és el molt honorable president Puigdemont, és un pròfug de la justícia; no són presos polítics, són presumptes delinqüents; no és la revolució dels somriures, són explosius; no són màrtirs, són presumptes delinqüents", ha afirmat la diputada taronja, en un discurs que amb prou feines ha durat una hora i mitja, tot i no tenir límit de temps marcat.
Campanya electoral des de la tribuna
Roldán, que ha començat la seva intervenció assegurant que "avui és un gran dia per Catalunya" i "per la democràcia en majúscules", ha aprofitat el mecanisme de la moció de cesura –al que té dret pel fet de tenir més d'una cinquena part dels diputats de la cambra–, tot i saber que no tenia cap possibilitat de tirar endavant, per fer campanya i exposar el seu programa electoral. Així, ha presentat fins a deu eixos en els quals ha assegurat que se centraria si fos presidenta de la Generalitat.
Amb tot, ha assegurat que acabarien amb el procés, que evitarien que "ni un euro dels catalans es dediqués a tacar la imatge d'Espanya" o que garantirien la "neutralitat" de TV3 i que els catalans tinguessin "ganes de voler tornar a sintonitzar TV3". També ha defensat que farien un "pla de xoc" perquè tornin a Catalunya totes aquelles empreses que van marxar l'any 2017, tancarien les delegacions catalanes a l'estranger i el CECICAT i evitarien que els llaços grocs poguessin estar en institucions i patrimonis culturals.
Tot i això, la candidata de Ciutadans, amb la mirada posada en les eleccions general del 10-N i també en unes eventuals eleccions a la presidència de la Generalitat, ha volgut vendre's com una alternativa 'real' de govern a l'independentisme, pel que ha volgut fer propostes més enllà del procés.
Per aquest motiu, ha assegurat que la "primera llei" que duria al Parlament, si fos presidenta de la Generalitat, seria per "millorar les llistes d'espera". També ha assegurat que garantiria una educació amb "igualtat d'oportunitats", trilingüe i en la que els llibres de text fossin gratuïts per les famílies més vulnerables. Amb tot, ha parlat d'habitatge, de llistes de dependència, de lluita contra la violència masclista i igualtat de gènere...
Canvi de to i de formes
Després que en l'últim ple Roldán ensenyés des de la tribuna de la cambra una fotografia de l'atemptat de Vic perpetrat per ETA l'any 1991 i l'intentés vincular amb l'independentisme català, fet que va provocar que li ploguessin moltes crítiques, aquest dilluns ha deixat els cartells i les pancartes a casa i ha intentat mostrar un discurs més serè que la fes més presidenciable.
El Govern, per la seva banda, ha volgut donar un perfil baix a la moció de censura i, en lloc de respondre el president, ho ha fet la consellera de la presidència i portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, que ha fet un breu discurs de menys de mitja hora per no donar-li més transcendència. Això sí, ha aprofitat per acusar Cs d'atiar el conflicte i de fer un ús fraudulent del Parlament.