La nova presidenta de la CCMA, Rosa Romà, s'ha estrenat finalment a la comissió de control parlamentari per reclamar més fons públics per als reptes "inajornables" de l'ens. Romà ha posat sobre la taula "l'infrafinançament" de la CCMA i ha parlat d'"insuficiència pressupostària" per fer front a la programació de tardor de TV3 i Catalunya Ràdio, i a la funció de la corporació com a "motor" de l'audiovisual. "El pressupost avui és pràcticament nul", ha dit, queixant-se sobre els 243 milions d'euros d'aportació pública assignats aquest any, quan la CCMA en preveia 292,5. D'altra banda, la presidenta s'ha felicitat per la posada en marxa "del primer concurs públic" per escollir els nous directors dels mitjans públics.

La presidenta ha exposat que la CCMA ha perdut des del 2010 un 25% de l'aportació pública que rebia, dels 334 als 243 d'aquest 2022. La suma de despeses i inversions ha passat en aquests anys dels 458 milions als 316 (2021), un 31% menys. Quant a la producció externa, la corporació hauria perdut fins a un 68% de la seva capacitat inversora, dels 149 milions destinats el 2010 fins als 47 milions, l'any passat. La nova presidenta, a la qual diversos grups han retret que no hagi comparegut des que va ocupar el càrrec fa gairebé dos mesos, ha plantejat que per "refundar" la corporació i entomar els reptes "inajornables" cal corregir l'infrafinançament, segons les seves paraules, aquest mateix any. De fet, Romà ha dit que amb data d'avui el pressupost disponible per al 2022 és ja "pràcticament nul".

Per sota de la mitjana europea 

Una vegada més, des de la CCMA s'ha fet notar que –segons dades del Llibre Blanc-, la mitjana dels ingressos públics anuals per habitant dels principals prestadors de serveis audiovisuals dels països de la Unió Europea és, aproximadament de 50 euros/habitant (o de 55 euros/habitant per als prestadors de territoris de població entre 5 i 10 milions d’habitants, com Catalunya), mentre que a casa nostra l'aportació actual quedaria en 31,46 euros/habitant.

Romà ha dit que la corporació de radiotelevisió té per davant un gran repte de transformació digital ("refundació") en termes de processos, tecnologia, continguts i perfils professionals, enfocada a la producció i distribució de continguts omnicanal. Lligat aquest objectiu, Romà ha posat l'accent en el públic i continguts "estratègics" infantils i juvenils. Alhora, la presidenta ha reiterat la importància que TV3 segueixi sent "un dels motors de la indústria audiovisual" i, també, garant de l'accés de la ciutadania a continguts "de qualitat" en català.

Crítiques al concurs públic

Diversos grups parlamentaris han interpel·lat Rosa Romà amb relació al concurs públic que ja s'ha convocat per escollir els nous directors de Catalunya Ràdio i TV3, i li han demanat si considera que és prou "transparent", i si garantirà la independència dels candidats. Romà, després de mostrar-se "orgullosa" per la posada en marxa del primer concurs públic que s'ha convocat mai a la CCMA per designar els directors dels mitjans, ha recordat que les bases del mateix s'han aprovat per unanimitat dins de l'ens. Tot i admetre que el calendari és "estret" ha defensat que l'organització ho necessita per no demorar l'elecció (prevista, amb tot, per la tardor). Sobre la designació de la comissió de sis experts que avaluaran les candidatures -el nom dels quals la CCMA "preservarà" fins al final del procés- la presidenta ha garantit que tindran "independència absoluta". La comissió elaborarà un informe amb entre 3 i 5 candidats finalistes d'entre els quals la corporació acabarà escollint els directors.