El conseller Raül Romeva considera que, si l'ordenació jurídica espanyola encara preveiés la pena de mort, sectors de la judicatura, la fiscalia i els partits de dreta la demanarien per als líders independentistes: "No en tinc cap dubte que, si la pena de mort fos vigent, algun d'aquests actors esmentats, o potser tots ells, estarien demanant la nostra execució".

Al seu llibre Esperança i llibertat, que es publicarà demà i que ha escrit a la presó, assegura que el judici a què se sotmetrà aquest 2019 per la seva implicació en el procés sobiranista i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 no serà just, sinó que es tracta d'"un relat creat, un procés de manual dirigit a reescriure la història".

Al llibre, reflexiona sobre la seva situació judicial, la fase que viu l'independentisme i alguns dels moments clau del procés sobiranista, que acompanya d'anècdotes en primera persona, com el trasllat d'Estremera a Lledoners, la convivència a la presó i la seva compareixença davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

"Som presos polítics"

Romeva retreu als jutges que ell i altres polítics independentistes estiguin en presó preventiva des de fa més d'un any i lamenta que, encara que el Tribunal Europeu de Drets Humans sentenciï a favor seu en el futur, ells ja hauran passat un temps considerable a la presó: "Haurem rebut un bon escarment. Haurem patit la revenja que suposa tot aquest procés pretès com a judicial".

A més, retreu al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que, quan va decretar el reingrés a la presó d'alguns consellers, ho va fer per als que no havien renunciat a continuar amb l'activitat política: "Aquells que no es van presentar a les eleccions o havien deixat l'escó feia temps no hi van entrar. Per tant, cap dubte que sí que som presos polítics".

I detalla que va decidir no anar-se'n a viure l'estranger com altres membres de l'anterior Govern perquè no considera que l'1-O fos delicte; perquè havia assegurat davant de diversos actors internacionals que defensarien la consulta fins i tot amb la presó, i, sobretot, per la "determinació" del vicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras.

"Quan tocava prendre la decisió, transcendental, de quedar-nos o anar-nos-en, n'hi va haver prou amb una mirada per saber a quina ens donaríem suport", afirma.

Diàleg i referèndum

Revela que, quan el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar al ple del Parlament que hi hauria un referèndum d'independència, li va assignar sense avís previ l'organització de la consulta: "M'assabento del singular encàrrec quan ho sento des del meu escó. El president no me n'havia fet partícip abans".

Romeva admet que Catalunya no és una república independent i, encara que reivindica la celebració de votacions com les del 9 de novembre de 2014 —impulsada per Artur Mas— i el mateix 1-O, confia que s'entri "en una via negociada" que permeti celebrar un referèndum amb plenes garanties com va passar a Escòcia.

I per això veu imprescindible el diàleg: "Sempre cal insistir-hi perquè és la millor de les vies possibles. Aquesta possibilitat no ha de caure mai de la taula, almenys per la nostra banda."

Ampliar el suport social

Sobre els fets d'octubre de 2017, assegura que, malgrat les simpaties que havia generat l'1-O després de les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els votants, a mesura que s'apropava el 27 d'octubre —quan es va proclamar la República—, "els missatges de solidaritat es van anar transformant en advertències".

"Els que ens veien amb simpatia i que respectaven la nostra aposta democràtica argumentaven que encara no n'era el moment, que no teníem prou suport social", per la qual cosa el conseller aposta per construir consensos més amplis que accions com la declaració unilateral d'independència (DUI) no aconsegueix.

"La independència motiva un nombre determinat de persones; la república, un nombre més alt, i la lluita pels drets civils i polítics, un nombre encara més elevat," argumenta. També demana deixar de banda els personalismes.