L'exconseller d'Acció Exterior Raül Romeva defensa que la causa del Tribunal de Comptes (TdC) per la política exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 "no és una qüestió de quantitat sinó de legitimitat i principis". Així s'ha expressat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio després que la fiscalia del TdC hagi rebaixat de 9 a 3,4 milions d'euros la responsabilitat dels ex alts càrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior. "Hem arribat a un moment de tal magnitud de repressió que sembla que si et peguen una mica menys t'has de sentir alleugerit. Només faltaria, de cap de les maneres", ha afegit per després avisar del risc de "banalitzar la repressió". I és que, segons Romeva, la causa al TdC "no està justificada".
Romeva defensa que els independentistes no s'han de deixar enganyar per una "situació injustificada" perquè, si no, "hi haurà un moment que banalitzarem la repressió", ha alertat. I és que, segons l'exconseller, la causa al Tribunal de Comptes no és un fet aïllat sinó que forma part d'una estratègia de l'Estat per intentar "desactivar una ideologia" amb totes les eines: policia, jutges i repressió econòmica. I, davant d'aquesta situació, ha defensat que l'independentisme "no pot claudicar". "Seria el súmmum que m'hagués d'alleugerir perquè m'acusen d'haver malgastat 3 milions d'euros", ha dit. La fiscalia del TdC ha rebaixat de 9 a 3,4 milions d'euros la suposada responsabilitat comptable contra els 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'organització de l'1-O i de l'acció exterior dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont. L'acusació deixa al marge actes culturals i viatges a l'estranger on es va defensar el dret a l'autodeterminació.
El tercer grau dels assaltants de Blanquerna
Pel que fa al tercer grau dels empresonats per l'assalt a la Blanquerna, Romeva veu una "evidència" que hi ha delictes d'odi i de vulneració de drets fonamentals que a l'Estat es tracten amb "lleugeresa". I ho ha contraposat amb la "defensa de drets democràtics sense violència" que ell ha pagat amb una pena de 13 anys de presó. Set dels vuit ultradretans empresonats per l'assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid el setembre del 2013 estan en tercer grau, menys de quatre mesos després d'haver ingressat a centres penitenciaris per complir penes de poc menys de tres anys, segons ha informat TV-3. Al novembre l'Audiència de Madrid els va donar un mes per ingressar en centres penitenciaris i el Tribunal Suprem es va oposar als indults. En les següents setmanes, alguns dels 14 condemnats van ingressar a presó, d'altres van demanar ajornaments i altres tenen recursos pendents. Quasi tots els empresonats ja han aconseguit la semillibertat i només han de dormir a presó de diumenge a dijous.
El cas Blanquerna va donar moltes voltes pels tribunals, però hi ha sentència ferma del Tribunal Suprem des del 23 de juliol del 2020, des de fa gairebé dos anys. Va arribar després que el Tribunal Constitucional obligués el Tribunal Suprem a tornar a redactar la sentència, fent suprimir l’agreujant per discriminació ideològica. Aquesta supressió va suposar una rebaixa considerable de les penes per als catorze condemnats: ara van dels dos anys i set mesos als dos anys i nou mesos de presó per un simple delicte de desordres públics. El mateix tribunal que els va jutjar en segona instància, el Tribunal Suprem, també va rebutjar la petició d'indult. Ja han passat vuit anys des que els ultres van irrompre violentament a la delegació de la Generalitat a Madrid per sabotejar els actes la Diada del 2013.