L'expresidenta d'UPyD, Rosa Díez, ha denunciat davant el comitè de Peticions del Parlament Europeu la llei d'amnistia pactada entre el PSOE i els partits independentistes, que la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats aprovarà aquest dimarts. En una roda de premsa des de Brussel·les, Díez ha denunciat que la llei "és inconstitucional i profundament injusta, perquè estableix diferències entre delinqüents i ciutadans". Díez, que ha presentat la petició en representació d'un centenar d'associacions que es van manifestar el 18 de novembre a Madrid precisament contra la llei d'amnistia, ha criticat que la proposició s'ha negociat "amb opacitat, amb pròfugs de la justícia, fora de territori nacional [...] i és contrària als tractats de la UE".
En aquest sentit, ha carregat contra el PSOE per negociar amb el líder de Junts, Carles Puigdemont, a qui ha definit com un "individu que va marxar d'Espanya en el maleter d'un cotxe perquè no recaigués sobre ell la justícia", i ha afegit "perquè ara a sobre sigui exonerat, perquè la llei no se li apliqui, amb aquest tipus negocia el PSOE una llei d'amnistia per esborrar els delictes d'aquests delinqüents". També ha criticat tots aquells que considera com a "delinqüents que són polítics i tenen els vots necessaris per investir Sánchez són exonerats, els seus delictes queden esborrats".
Llei "profundament antieuropea"
Per a l'exdirigent política, la llei d'amnistia representa un pacte "profundament antieuropeu" i que "atempta contra els valors democràtics de la Unió Europea i l'estat de dret". Rosa Díez ha denunciat que amb l'aprovació de la llei "no només s'esborren els delictes d'aquells que van donar un cop contra la democràcia, també s'esborren els delictes de malversació, de corrupció". En aquest sentit, Díez ha demanat als diferents òrgans comunitaris "que actuïn en legítima defensa de les llibertats de tots els europeus".
La roda de premsa també ha comptat amb la presència de l'exdirigent de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, qui ha apuntat que la llei d'amnistia fa que hi hagi "ciutadans de primera i de segona" i ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de "colonitzar els poders de l'Estat".
Missió per investigar la llei d'amnistia
Per la seva banda, el Partit Popular ha sol·licitat al comitè de Peticions del Parlament Europeu l'organització d'una missió per investigar la llei d'amnistia. La proposta l'ha fet l'eurodiputada dels populars, Rosa Estarás, durant el debat a Brussel·les per analitzar vuit peticions sobre l'estat de dret a Espanya. Malgrat la demanda, la sol·licitud quedaria a hores d'ara paralitzada, ja que no es poden organitzar missions almenys fins després de les eleccions europees que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny. Qualsevol excepció hauria de ser aprovada per la Conferència de Presidents de Comissió i la Conferència de presidents de l'Eurocambra, un escenari que, segons fonts parlamentàries, és molt poc probable.
El camí de la llei d'amnistia
La llei d'amnistia continua el seu recorregut al Congrés dels Diputats i aquest dimarts arriba a la Comissió de Justícia, on es discutiran en sessió pública les esmenes que els grups parlamentaris van deixar obertes després de la reunió de la ponència i s'aprovarà un dictamen que s'elevarà, previsiblement, la setmana vinent, al Ple del Congrés. El passat dijous, durant la reunió de la ponència, es van incorporar al text les vuit esmenes que el PSOE havia registrat juntament amb Sumar, ERC i BNG i totes van comptar amb el suport de Junts i Podemos, malgrat que no les havien signat. Només el PP i Vox van votar en contra.
Tanmateix, ERC i Junts van decidir mantenir les esmenes que havien registrat en solitari i per separat per a discutir-les en la comissió que, a diferència de la ponència, es reuneix en sessió pública. Entre elles destaquen les dues que demanen que l'amnistia s'apliqui també als delictes de terrorisme, inclosos aquells actes sobre els quals ja pesa sentència ferma.