La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha assegurat que és a Suïssa per continuar lluitant contra una "persecució política brutal", per recuperar la seva llibertat d'expressió i perquè a Catalunya es preservin els drets civils i polítics. En una entrevista a l'ACN, la primera a un mitjà de comunicació català d'ençà que va marxar, Rovira ha explicat que es va veure "forçada" a emprendre el camí de "l'exili" davant el convenciment que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dictaria presó preventiva.
"El que m'entristeix més és que no sé quan podré tornar. Soc conscient que he marxat per molts anys, que he deixat enrere moltíssima gent que m'estimo, molts paisatges, la meva ciutat, i que la meva família haurà de fer un canvi de vida brutal", ha afegit. D'altra banda, Rovira ha revelat que tan bon punt va arribar a Suïssa es va presentar a les "autoritats corresponents" i els va explicar que fuig d'una "persecució política" i cerca "protecció".
Tres setmanes després d'arribar a Suïssa i decidir no presentar-se al Suprem, Rovira explica els motius pels quals ha triat el país helvètic i les principals línies de la seva defensa davant l'ordre internacional de detenció dictada pel jutge Llarena. La seva defensa jurídica ja és en mans de l'advocat Jean-Marc Carnicé, amb despatx a Ginebra.
"He marxat a la força, obligatòriament. Si no, el que havia d'assumir eren les conseqüències d'una persecució política absolutament desproporcionada que no cap en un sistema polític democràtic", ha assegurat Rovira, i ha afegit que tenia molt clar que el jutge Llarena dictaria presó preventiva per a ella i els altres líders polítics que havien d'anar a declarar com a "represàlia" per haver decidit sotmetre a votació la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat. Marxar de Catalunya també ha estat una "mesura de protecció personal" per a Rovira, també pensant en la seva filla, de set anys.
"El que més m'entristeix és que no sé quan podré tornar", ha lamentat Rovira, conscient que ha marxat "per molts anys". Al mateix temps, però, ha assegurat que ser a Suïssa li dona una "oportunitat per continuar lluitant".
Es tracta d'una lluita perquè a Catalunya es "preservin els drets civils i polítics" i, en segon lloc, contra "la injustícia que significa la persecució policial i judicial" amb imputacions "absolutament desmesurades" que impliquen violència. En aquest context, la secretària general dels republicans ha remarcat que ERC sempre ha dit que només defensaran les seves idees per les vies pacífiques i democràtiques.
Un dels arguments per decidir marxar a Suïssa és recuperar la seva llibertat d'expressió. I és que, segons Rovira, a Catalunya feia mesos que se sentia "absolutament coaccionada i amenaçada". Segons ha detallat, s'anava autocensurant i estava cada vegada més "cohibida". "Espero haver arribat aquí per poder recuperar, en part, la llibertat d'expressió, l'exercici dels meus drets civils i polítics, perquè a Catalunya era pràcticament impossible", ha conclòs.
El país helvètic va ser l'opció escollida per a l'exili perquè, segons Rovira, té un sistema polític que permet que els ciutadans tinguin veu i on es vota per decidir "pràcticament cada tres mesos". Per aquests motius, la número dos dels republicans va entendre que podria ser un país que entendria el motiu pel qual es defensa el dret dels catalans de votar en referèndum.
Preguntada per la seva agenda a Ginebra, Rovira ha estat discreta i s'ha limitat a dir que ha fet "alguns contactes molt diversos i de molts tipus", i ha afegit que "hi ha molta gent a nivell internacional que està interessada pel que passa" a Catalunya.
A disposició de les autoritats suïsses
Segons ha explicat Rovira, tan bon punt va arribar a Suïssa va posar en coneixement de les "autoritats corresponents" els motius pels quals havia decidit establir-se en aquest país. "Nosaltres respectarem les decisions que es prenguin, però ens interessa explicar que fugim d'una persecució política i que venim a buscar protecció i l'oportunitat de continuar lluitant contra la injustícia que significa la persecució política", ha explicat.
Rovira defensa que cal continuar denunciant que no s'ha comès cap delicte de violència "davant els tribunals que faci falta i amb la consciència que això va en benefici de tots", en referència també a la decisió de la justícia alemanya de deixar en llibertat Carles Puigdemont i descartar el delicte de rebel·lió. Segons Rovira, hi ha determinats tribunals que volen escoltar les raons dels líders independentistes encausats i "sembla que les comencen a compartir", una situació que contraposa amb les decisions dels tribunals espanyols.
ERC, un partit "a l'altura"
Tot i el moment "d'enorme dificultat" que està vivint ERC amb el seu president, Oriol Junqueras, a la presó, i la secretària general a l'exili, Rovira s'ha mostrat convençuda que "des del primer militant fins a l'últim” sabran estar a l'altura. I ha posat l'accent en el fet que ERC, amb 87 anys d'història, és un "projecte que no va de noms" i que ha hagut de fer front a situacions adverses molt sovint.