Marta Rovira, que va marxar a l'exili el març del 2018, valora el seu retorn a Catalunya després del cop de l'Audiència Nacional al cas del Tsunami Democràtic. La sala penal del tribunal ha anul·lat aquest dilluns la investigació feta pel magistrat Manuel García-Castellón dels darrers tres anys i ha limitat la investigació fins al 29 de juliol de 2021. Segons explica ERC, partit del qual n'és secretària general i número 1 després de la dimissió d'Oriol Junqueras, en un comunicat la decisió de l'Audiència Nacional canvia la situació legal de Rovira, que ara tornarà a valorar conjuntament amb els seus advocats "les garanties legals que existeixen per la seva tornada a Catalunya". Així mateix, des d'ERC celebren que l'Audiència Nacional hagi estimat el recurs presentat per l'advocada de la republicana Marta Molina, també investigada per Tsunami.
Amb la decisió de l'Audiència Nacional, les diligències practicades pel jutge García-Castellón a partir del 29 de juny del 2021, quan es va acabar el termini, han quedat invalidades. Per aquest motiu, la investigació de Tsunami contra els nous imputats del novembre del 2023 s'hauria d'arxivar. Això afecta a Rovira però també al president Carles Puigdemont, o el diputat d'ERC que va marxar a l'exili a finals del 2023, Ruben Wagensberg, el directiu d'Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez, i el ciutadà italià Nicola Flavio Giulio Foglia. La de García-Castellón d'investigar aquestes persones per Terrorisme va arribar el sis de novembre, en plenes negociacions d'ERC i Junts amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, amb l'amnistia com a condició imprescindible pels partits independentistes.
A l'espera de la decisió de García-Castellón
Després de l'ordre de l'Audiència Nacional, García-Castellón ha de decidir si envia els 10 investigats per Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional (tots menys Puigdemont i Wagensberg) a judici o tanca la investigació. Les defenses dels investigats asseguren que no pot enviar a judici ni a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, com tampoc a la resta d'investigats que es van afegir el novembre del 2023 per terrorisme. Per altra banda, en el cas dels investigats que van ser derivats el juny del 2019 del cas Volhov a l'Audiència Nacional ho tindran més difícil que la causa es tanqués per a ells. Són: Oriol Soler, Marta Molina, Josep Campmajó, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, i Jaume Cabaní (tot i que formalment ell no ha declarat mai i la seva imputació hauria de decaure, segons fonts jurídiques). Amb tot, les defenses exposen que fins al 29 de juliol de 2021 la investigació contra ells era per desordres públics i no pas terrorisme, fet que ara defensaran si continua el cas endavant.
Un retorn condicionat a la causa del Tsunami Democràtic
Quan es complien sis anys del seu exili i coincidint amb la primera aprovació de l'amnistia al Congrés dels Diputats i amb l'anunci de la candidatura de Puigdemont (i la seva promesa de tornar per una investidura) Marta Rovira evitava posar una data al seu retorn al país. Assegurava llavors que només ho faria quan tingués les garanties necessàries. Per això, en el comunicat d'ERC, el seu partit explicava que la secretària general i els seus advocats estudiaran les garanties legals que existeixen per la seva tornada a Catalunya".
En una entrevista, Rovira assegurava que només tornaria quan es tanqués la causa del jutge García-Castellón, que mesos més tard ha rebut un cop gairebé de mort, en que s'investiga les protestes de Tsunami per terrorisme. “Es veurà si la judicatura utilitza els tribunals per continuar fent política. Sabíem que podia passar i no hi podem res”, subratllava en aquell moment. Mesos més tard, el juny d'aquest 2024, quan la justícia de Suïssa va rebutjar per tercer cop oferir auxili judicial a García-Castellón en la causa contra Rovira, va mantenir que tornaria quan la causa es tanqués.