La magistrada del Tribunal Suprem Susana Polo, instructora del cas Tsunami, ha acordat el sobreseïment provisional i arxivament de la causa en què s'investiga per terrorisme el president a l'exili Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, tots dos diputats al Parlament. En una interlocutòria, notificada aquest dimarts, la jutgessa explica que pren aquesta decisió després de la resolució de la sala penal de l'Audiència Nacional, que aquest dilluns va declarar invàlides les diligències acordades pel magistrat Manuel García-Castellón des de finals de juliol del 2021 per haver dictat fora de termini la pròrroga de la causa. La resolució es pot recórrer en un termini de tres a cinc dies. El diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg ha indicat aquest dimecres que té previst tornar a Catalunya juntament amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, "dissabte o abans de dissabte".

"Ho hem de tancar bé i al llarg del dia hem de veure com ho fem", ha afegit en una entrevista a RAC1. Ruben Wagensberg, que fa sis mesos que és a Ginebra, ha explicat que està molt content però que és un moment "agredolç" perquè hi ha tres persones que no poden tornar encara de l'exili, en referència a Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.

"El primer que faré quan arribi és anar a visitar la família i els amics", ha explicat Wagensberg a l'emissora. D'una manera molt semblant s'expressava Marta Rovira aquest dimarts, quan deia que fa dos anys va començar a fer una llista de coses que li agradaria fer, i apuntava que el primer de tot serà anar a Vic per visitar els seus pares, i després li agradaria participar presencialment a l'Assemblea de Dones d'ERC "si tot concorda i és possible fer-ho". Rovira, que tot just dimarts deia que li agradaria poder tornar amb Wagensberg, ara ho podrà fer.

"Cal una reparació"

El dirigent d'ERC ha exigit una reparació ara que el Suprem ha arxivat la causa de Tsunami Democràtic contra ell i el president a l'exili, després que l'Audiència Nacional també ho fes per les acusacions de terrorisme contra Rovira i una desena de persones. "Tot això ho hem de reparar i crec que s'ha de fer amb una reforma del Codi Penal, perquè cap altra persona pel fet de protestar no pugui ser acusada de terrorisme". Wagensberg ha posat com a exemple diverses protestes globals que es van produir el 2019, l'any que es va conèixer la sentència al judici del procés: "A part de Tsunami, hi havia protestes a Xile, hi havia les armilles grogues a França, protestes a Hong Kong... totes aquestes van acabar amb morts, i mai cap d'aquestes protestes no va acabar amb acusacions de terrorisme als participants o als organitzadors", ha sentenciat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!