Fins i tot celebrant la inapel·lable victòria a les urnes a Galícia, Alfonso Rueda envia un missatge adreçat a Pedro Sánchez i amb ressonàncies a Catalunya. Durant el seu discurs per celebrar el triomf aquest 18F, el candidat del PP ha recordat que “tothom estava pendent” de Galícia i “tothom mirava i estava esperant” què passava a les eleccions, i ha posat en relleu que “Galícia ha enviat el missatge a Espanya que aquí no volem xantatges, ni fer-los, ni estar-hi sotmesos, ni privilegis de cap mena”. Rueda ha insistit en la seva aposta per “la responsabilitat, la dignitat i la igualtat” i ha celebrat que ha guanyat una Galícia “oberta, que no vol mirar al costat, que no té enveja de ningú, que se sent part d’un conjunt, que no aixecarà cap mur, que no va contra ningú i que se sent més potent que mai”.
En la seva intervenció, no hi podien faltar els elogis i agraïments cap al seu antecessor, Alberto Núñez Feijóo, que s’ha entregat en cos i ànima a una campanya electoral en la qual estava en joc la Xunta de Galícia i, de retruc, la seva capacitat de liderar el PP. El triomf infrangible dels populars gallecs suposa un veritable baló d’oxigen per a Feijóo, que, després d’uns dies convulsos, respira alleugerit. Així doncs, Alfonso Rueda ha donat les gràcies al “primer militant de Galícia”, que és qui “va marcar el camí de l’èxit extraordinari d’aquesta nit” i a qui l’oposició “perseguia i criticava sense adonar-se que al final la gent opina quan arriben les eleccions”. “Els gallecs han pres la decisió correcta per a Galícia i per a Espanya”, ha reblat. Des de Gènova, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha interpretat aquests resultats com un aval a l’estratègia d’Alberto Núñez Feijóo a escala estatal.
Per la seva banda, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha celebrat a Twitter que “Galícia ha salvat Espanya de la ruptura que pretén la ultraesquerra” i ha felicitat Alfonso Rueda pel seu triomf i Alberto Núñez Feijóo per continuar fent del PP “el partit més votat a tota Espanya”.
Quaranta diputats el 18F: dos menys que Feijóo i dos per sobre del llindar de la majoria absoluta
No hi ha dubtes que Alfonso Rueda ha saldat amb nota l’examen que es va autoimposar de manera avançada aquest 18 de febrer. La jugada li ha sortit bé. Fa setmanes, Gènova havia posat deures a l’actual president de la Xunta: 40 diputats. I, com a estudiant aplicat, ha fet la feina i ha donat al PP més que una majoria absoluta. En un context polític incert i canviant, els populars han revalidat la seva força al seu feu històric i encadenen la cinquena majoria absoluta, trencant la barrera que va establir Manuel Fraga, que només va ser capaç d’encadenar-ne quatre. Mai el PP no havia estat tants anys seguits governant Galícia. Els dos diputats que ha perdut el PP respecte al 2020 són de Lugo i de la Corunya, tots dos en benefici del BNG, que també n’ha esgarrapat a un PSdeG que ha tocat fons.
Més enllà de la representació parlamentària, Alfonso Rueda ha obtingut més vots que els que va aconseguir Feijóo ara fa quatre anys. En un context de menys participació, en aquell moment el PP va rebre 627.000 vots, 73.000 menys que els que ha rebut aquest 18F. De fet, el PP ha estat capaç de superar la barrera dels 700.000 vots, cosa que no assolia des del 2009, en les primeres eleccions de Feijóo. A més, el percentatge que ha registrat el PP és gairebé calcat al del 2020.
Ara bé, els resultats del PP i el seu triomf inqüestionable van més enllà i arriben a gairebé tots i cadascun dels municipis de Galícia: els populars s’han imposat a tots els pobles, vil·les i ciutats gallegues, menys a divuit. L’única gran ciutat on no s’han imposat ha sigut, justament, Vigo, la més poblada, on el partit més votat ha estat el BNG. Exceptuant aquest cas, i malgrat l’ascens fulgurant del BNG, els populars s’ha imposat a totes les grans ciutats. Menció a part mereix el cas d’Ourense: el PP hi ha sigut la primera força, però ha perdut set punts percentuals, majoritàriament per la irrupció de Democracia Ourensana, que ha aconseguit que el seu cap de llista, Armando Ojea, entri al parlament. Tot i això, el seu únic representant no serà cap mal de cap per al PP, que podrà governar còmodament amb majoria absoluta.
Galícia, l’oasi sense Vox i on l’extrema dreta no roba vots al PP
Els resultats del 18F il·lustren una altra variable. I és que el Parlament de Galícia continuarà sent l’única cambra autonòmica sense cap diputat de Vox. Des que el desembre del 2018 la formació de Santiago Abascal va entrar al Parlament d’Andalusia, el partit ultra ha anat fent cap arreu de l’Estat, però a Galícia ha sigut incapaç de penetrar-hi. Aquest 18F, Vox ha sumat 0,15 punts percentuals més que el 2020, però, amb 32.000 vots, es queda al 2,2% dels sufragis. L’únic petit balanç positiu que poden fer des del carrer Bambú de Madrid és que han superat Sumar per 4.000 vots. Aquest resultat no és cap sorpresa, i més a la vista del paper que, per exemple, va fer Vox a les eleccions municipals del 28 de maig: a tot Galícia, el partit d’extrema dreta té un únic regidor (al poble d’Avión).
D’aquesta manera, el PP, que sempre ha fet bandera del seu galleguisme i que té a les seves files una part majoritària de votants que se senten tan gallecs com espanyols, es consolida com el principal partit de Galícia i com a única referència de la dreta. Els populars tindran quatre anys més de govern a la Xunta i n’encadenaran dinou de consecutius. Rueda agafa així el testimoni de Feijóo i de Fraga i ja és un més en la història de l’indiscutible i indiscutit domini del PP a Galícia.