El diputat d'ERC Gabriel Rufián ha mencionat la nova cançó de Rosalía Milionària per posar en dubte el manifest Koiné, que reivindica el català com a única llengua oficial.
Más canciones de Rosalía y menos manifiestos Koiné.
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) 3 de juliol de 2019
El tuit ha estat polèmic a la xarxa, que ha rebut resposta de representants polítics com Francesc de Dalmases, que ha destacat que les conselleres de Cultura Mariàngela Vilallonga i Laura Borràs van signar el manifest. Un fet que els ha comportat "insults i amenaces per part dels unionistes", ha dit en un tuit, en què deixa clara la seva incomprensió cap a les declaracions de Rufián.
L'actual consellera de cultura, @MVilallonga, i l'anterior, @LauraBorras, van signar el manifest Koiné. Fet que els ha comportat insults i amenaces per part dels partits unionistes. Avui mateix al Parlament. M'és incomprensible aquesta piulada teva @gabrielrufian https://t.co/8OTKqpHXZ2
— Francesc de Dalmases @JuntsXCat (@francescd) 3 de juliol de 2019
En el mateix sentit s'ha expressat l'exconseller Josep Huguet, que proposa una treva "entre puristes i mestissos en l'àmbit de l'independentisme". Huguet ha apuntat que si el tema va de llista d'insults i amenaces, li sembla que "Rufián guanya com a receptor".
Si el tema va de llista d'insults i amenaces unionistes em sembla que en @gabrielrufian guanya com a receptor.
— Josep Huguet (@Josep_Huguet) 4 de juliol de 2019
Sobre estratègies, podríem mirar de fer una treva entre puristes i mestissos en l'àmbit de l'independentisme? https://t.co/4ZZIhdmceZ
El Grup Koiné, vinculat inicialment a l’ANC i integrat per professionals de la llengua, és l’impulsor del manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent.
Mobilitzats “a partir de la preocupació per certes promeses d'alguns polítics sobre la cooficialitat del castellà en una futura república catalana”, els autors advoquen pel català com a llengua única del país i alerten contra el que anomenen “ideologia del bilingüisme”, a la qual atribueixen la “pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català a l’ús del castellà”.