La primera part de les audiències que ha fet amb els grups Josep Rull, president del Parlament, han acreditat que cap candidat està en condicions de sotmetre's a una investidura el dimarts vinent. Així doncs, el ple del 25 de juny queda en via morta. Amb l'anunci de Salvador Illa de descartar-se per a aquest primer intent perquè necessita "més temps" per negociar amb Esquerra Republicana i els Comuns, tot condueix a un acte equivalent a una investidura fallida perquè el rellotge electoral es posi en marxa i els partits ja comptin amb una data límit per forjar un acord: el 25 d'agost. De les cinc formacions que s'han reunit aquest dimarts amb Rull, cap ha anunciat el seu suport a Illa o Puigdemont. El dimecres serà el torn dels tres grans grups parlamentaris: el PSC, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Ara bé, res preveu que aquestes trobades capgirin el clima que impera al Parlament: no hi haurà cap candidat a una investidura el 25 de juny i tot aboca a una negociació límit de dos mesos.
De fet, abans d'iniciar la ronda de contactes amb els grups parlamentaris, Josep Rull ha admès en una entrevista al 'Cafè d'Idees' de La 2 i Ràdio 4 que no pot "forçar ningú" a presentar-se al ple del dimarts que ve. En el transcurs d'aquesta, el dirigent de Junts ha assenyalat, precisament, que l'acte equivalent a una investidura fallida "és una opció". Aquest plantejament ha estat compartit, per exemple, pels Comuns i la CUP, que consideren que "no té sentit" sotmetre un candidat a una investidura sense tenir els suports necessaris.
Comuns: primer els continguts i després, el Govern
Això no obstant, els contactes de Josep Rull amb els partits amb representació parlamentària han permès avançar en què alguns d'ells comencin a mostrar les seves cartes i a delimitar el terreny de joc. Els primers han estat els Comuns, que sostenen que només un tripartit pot evitar una repetició electoral. Els de Jéssica Albiach sostenen que han iniciat les negociacions amb el PSC aquesta setmana i que, primer, estan abordant els continguts. En aquesta "primera fase", esperen una negociació bilateral d'ells amb els socialistes, i una altra del mateix caràcter entre socialistes i Esquerra Republicana. Albiach s'ha mostrat optimista amb què aquesta via pugui funcionar i espera que, en una fase "més avançada", pugui haver-hi una negociació a tres. Els Comuns mantenen que serà una "negociació exigent" i que les seves prioritats són "la solució a la crisi habitacional, revertir la situació d'afebliment dels serveis públics i que totes les polítiques que impulsi la Generalitat estiguin sota el paraigua de la planificació ecològica". A partir d'aquí, els d'Albiach voldrien ser al Govern, però ho determinaran en funció dels continguts que potencialment puguin acordar amb el PSC i Esquerra.
PP: no a Illa, no a Puigdemont
En aquest context de bloqueig, té importància el que pugui dir el quart grup de la cambra, el Partit Popular. El seu president, Alejandro Fernández, ha traslladat a Josep Rull que no investiran Salvador Illa ni tampoc donaran suport a Carles Puigdemont. Fonts dels populars manifesten que cap partit ha contactat amb ells per temptejar-los de cara a la investidura i, de fet, apunten que el PSC ja els ha deixat clar que no buscaran el seu suport. En termes similars s'ha pronunciat Ignacio Garriga quan s'ha reunit amb Josep Rull, tot i que el dirigent de Vox parteix de la premissa que no pot donar suport ni al socialista ni al líder de Junts perquè "són el mateix".
La CUP no es mou, ara com ara, del 'no' a Puigdemont
Cap dels dos candidats tampoc podrà comptar amb el suport dels quatre diputats de la CUP, que encara no han trobat la manera de poder tenir un grup propi a la cambra catalana. Els anticapitalistes havien deixat clar el seu ‘no’ a Illa ja durant la campanya, una posició de la qual no s’han mogut. També votarien en contra d’una possible investidura de Carles Puigdemont, que, en paraules de la seva líder, Laia Estrada, encara “fantasieja” amb una possible abstenció dels socialistes per fer-lo president. Segons la tarragonina, des de Junts no els han fet cap proposta ni tampoc han negociat amb ells un possible acord per a la investidura, a diferència de la Mesa del Parlament, on Rull va ser proclamat president amb els vots d’ERC però també de la CUP.
Per la seva banda, Aliança Catalana tampoc donaria els seus vots a Carles Puigdemont. La formació islamòfoba de Sílvia Orriols ha assenyalat que estan oberts a parlar amb "les opcions catalanes", però que només donarien el seu suport a un candidat que treballi per la "restitució immediata de l'estat català". A més, ha situat l'eix de la immigració com un pilar per a negociar el seu 'sí': "Treballem per un model d'estat que preservi la nostra identitat, la seguretat als nostres carrers i que controli les nostres fronteres perquè no entrin els delinqüents, els reincidents o els qui venen a viure del treball i l'esforç del contribuent català". El que sí que ha descartat Orriols és un vot favorable a Illa: "No donarem suport a un Govern espanyolista".
Esquerra retreu a Illa i Puigdemont que no siguin candidats a la investidura del 25 de juny
Tant la CUP com els Comuns aquest dimarts han vist amb bons ulls que, si no hi ha cap candidat que reuneixi els suports necessaris per ser investits, no es forci una investidura. Aquesta posició, però, no és compartida per Esquerra Republicana. Abans de la reunió del grup parlamentari, amb Josep Maria Jové i Marta Vilalta de nou com a president i portaveu mentre que Jordi Albert serà portaveu adjunt, Vilalta ha retret a PSC i Junts que cap dels seus candidats es vulgui sotmetre a una investidura, encara que no tinguin els suports necessaris. La portaveu dels republicans ha assegurat que aquesta decisió és una “irresponsabilitat” i ha demanat “respecte democràtic cap a les institucions i la ciutadania" que va anar a votar el 12 de maig. En aquest sentit, ha enviat un missatge a Josep Rull, que ja ha anunciat que no té la intenció de convocar un ple d’investidura si no hi ha cap candidat disposat a fer-ho, reclamant al president del Parlament que “encoratgi” els dos partits a fer el pas de presentar-se a la investidura.
Aquest dilluns, la vicepresidenta del Parlament i portaveu del partit, Raquel Sans, ja apuntava que els debats d’investidura han de servir per explicar els projectes dels candidats a la presidència pel país i que aquesta podia ser una bona oportunitat tant per Illa com per Puigdemont per detallar els seus, retraient-los que encara no ho hagin fet. El paper d’ERC és clau en una possible investidura d’Illa, que ja ha deixat ben clar que la seva intenció és configurar una majoria progressista amb comuns i republicans. Aquestes negociacions, comandades per Marta Rovira encara des de Suïssa, els enxampen en un moment molt delicat després de la gran patacada en les eleccions del 12-M que ha obert una crisi dins de la formació. Amb la publicació d’un manifest signat ja per unes 600 persones que s'entén com una petició a Oriol Junqueras perquè no opti de nou a la presidència el mes de novembre, aquesta encara s’ha fet més profunda. De moment, però, els republicans han deixat clar quines són les condicions per arribar a un pacte d’investidura, amb el finançament singular fora del règim comú al centre.
PSC i republicans obren el terreny de la negociació
Enmig d'aquesta discussió pel nou finançament -que el PSC no vol fora del règim comú, ja que advoca per un consorci tributari-, el PSC i Esquerra Republicana han iniciat formalment aquest dimarts les negociacions per a una eventual investidura de Salvador Illa. Una delegació dels equips negociadors d'ambdós partits s'ha reunit aquest matí a Barcelona i s'han emplaçat a "continuar treballant". Les converses es mantindran al llarg d'aquesta setmana. Per als socialistes, és prioritari tancar un acord amb ERC perquè sigui possible la "majoria progressista" que volen materialitzar i que veuen com a "única opció viable".
Fa pocs dies, veus de diversos partits consideraven que, si s'aconseguia arribar a un pacte, es podria aconseguir a finals de juliol. En aquests moments, ningú s'atreveix a descartar que, si hi hagués acord, aquest no arribés fins a la data límit de finals d'agost. Un indicador d'això és que els partits estan explorant una entesa per aturar l'activitat a la cambra entre el 8 i 18 d'agost. En definitiva, serà el dimecres a les 16:30 hores quan Josep Rull compareixerà per anunciar la decisió que ha pres després d'haver escoltat tots els grups i de certificar que no hi ha cap candidat amb voluntat d'anar a una investidura i que, sobretot, cap d'ells ha aconseguit sumar nous vots als escons de la seva bancada.