El conseller Josep Rull ha donat la seva primera entrevista de cara i a 'micro obert'. Ha estat a El Món a RAC1 amb Jordi Basté, i ha avançat que ha demanat a la Junta de Tractament que se li apliqui el 100.2 per poder sortir i treballar d'advocat i fer tasques de voluntariat a Terrassa, la seva ciutat. També ha explicat que el conseller Jordi Turull ha sol·licitat el mateix permís i demà dijous s'espera que resolguin la seva petició. Rull, un dels polítics que menys entrevistes i ressò mediàtic ha tingut, prepara la publicació del seu llibre sobre el procés i la seva experiència vital a la presó, que es titularà  Un dia d'octubre i dos poemes, quan l'esperança venç la por.

Compatibilitat entre diàleg i Perpinyà

Rull ha defensat que l'espai per al diàleg amb l'estat espanyol i la reivindicació, com l'acte a Perpinyà del president Carles Puigdemont, són totalment compatibles, i ha recordat que des del govern "mai es va renunciar al diàleg". Per això, fa una crida per seguir amb "les mobilitzacions permanents al carrer i un full de ruta unitari". Ha basat l'èxit de l'independentisme a anar junts amb Esquerra. Malgrat tot, el xoc entre els partits independentistes ha confessat que el fa "patir", però és optimista i creu que es podran "compactar posicions". I sobre la reordenació del seu partit, posa tota la força en la marca Junts per Catalunya: "L'espai polític s'ha d'endreçar i en les properes setmanes ja tindrem un instrument prou potent, que serà Junts per Catalunya". 

Rull justifica la seva presó amb la "venjança pura"

Com molts altres polítics independentistes, Rull també es mostra escèptic amb l'esperança que el govern espanyol cedeixi a les seves reivindicacions. Defineix Pedro Sánchez com un home "líquid, que un dia diu una cosa i l'altre, una altra". I més enllà del govern actual, és molt crític amb els aparells estatals, cosa que exemplifica amb una pregunta retòrica: "Quina diferència hi ha entre Dolors Bassa i Carles Mundó? La Dolors no va deixar la política i Mundó sí. Aquí som a la presó per haver continuat fent política, és venjança pura". Malgrat tot, es manté ferm: "Jo mai renunciaré a les meves idees legítimes, mai renunciaré al que vaig fer".

L'entrevista ha tingut un component humà molt important en què ha revelat tota mena de detalls. Alguns de curiosos, com la seva afició al tennis taula i el teatre. Rull explica que va guanyar el darrer torneig d'aquesta modalitat esportiva i que actualment està assajant el Mamma Mia on serà "el Pierce Brosnan de la pel·lícula". També ha detallat les seves rutines habituals: gimnàs, bicicleta, l'hora d'esmorzar amb el seu company inseparable, Jordi Turull, o escoltar la ràdio a l'hora del pati.

A l'altra banda explica aquelles situacions més dures tancat per totes les presons per on ha passat des d'Estremera, Soto i Lledoners. L'únic moment en què confessa que van tenir por són les "quatre hores que vaig passar a la cel·la sense veure el meu fill, que havia caigut i s'havia quedat inconscient". En Roger, el seu fill petit de quatre anys, va tenir un accident i Rull no va poder acompanyar-lo a l'hospital immediatament. Rull lamenta que des d'alguns sectors espanyols s'utilitzés aquesta desgràcia per criticar-lo: "Quan vaig sentir el que deia la premsa de Madrid, vaig pensar que aquesta gent no té límits morals, zero empatia amb un nen de quatre anys, i criticaven que em donessin l'autorització per anar-lo a veure".

"Em van caure els pebrots a terra"

Rull també avança que en el llibre que publicarà aviat detalla els moments més amargs amb alguns funcionaris a Madrid quan va ingressar a presó per primera vegada. Literalment confessa que li van caure "els pebrots al terra" a l'escoltar certs comentaris de membres del personal penitenciari.  "Recordo quan vaig baixar sense ulleres i veig la presó i em diuen: 'us podrireu a la presó, s'acabarà la tonteria, catalans!'". Ho exemplifica amb una anècdota en el moment del seu ingrés: "Un dels funcionaris joves em diu si soc cristià i em diu 'no entenc que ho siguis, Espanya s'ha construït des de la creu, a Catalunya esteu plens de moros i igualment us anirem a salvar'".