El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull (Terrassa, 1968), afronta la setmana decisiva del referèndum amb el convenciment que el referèndum es podrà celebrar, tot i els impediments i la repressió policial i judicial exercida des de l'Estat espanyol. Com a conseller de Territori també condemna la presència d'agents de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil allotjats en vaixells al port de Barcelona i de Tarragona i denuncia, en aquesta entrevista a El Nacional, que les seves activitats estan afectant les exportacions i l'economia catalana.
La setmana passada van intervenir els comptes de la Generalitat, van detenir 14 alts càrrecs del Govern, van requisar més de 9 milions de paperetes... S’esperava aquesta reacció?
No. Nosaltres tenim previstos pràcticament tots els escenaris i sabíem que l’actuació de l'Estat seria molt contundent. El que no ens esperàvem és que actués amb aquesta contundència al marge de l’Estat de dret. El govern espanyol té diversos articles a la Constitució a la seva disposició per actuar amb tota rotunditat. En canvi, han decidit prescindir-ne. Han travessat totes les línies vermelles, de suspensió de drets i de llibertats, i ho han fet al marge de les majories parlamentàries que exigeix la Constitució, fora de l'Estat de dret que teòricament diuen defensar.
El sorprèn que els acusin de saltar-se la Constitució i que, en canvi, estiguin actuant contra el referèndum sense portar-ho a les cambres?
Nosaltres fem el referèndum obeint el Parlament de Catalunya. Ells, en canvi, duen a terme aquesta actuació desobeint allò que ha establert el Congrés dels Diputats. És una diferència molt substancial, bàsica i fonamental. Nosaltres som un Govern que obeïm la majoria expressada per un Parlament legítim i democràtic. L’actuació de la Fiscalia i del Govern espanyol està al marge i contradiu allò que han acordat les majories parlamentàries a l'Estat espanyol. El fiscal general està recusat pel Congrés i tot el paquet de mesures repressives que va impulsar Ciutadans amb el suport del PP va ser derrotat en el Congrés. Aquesta és la diferència de legitimitats que hi ha sobre la taula.
L’Estat també ha enviat milers de policies i de guàrdies civils a Catalunya, segons ells, per garantir la seguretat l’1 d’octubre. Veu desproporcionat aquest desplegament?
Absolutament desproporcionat. Quan se’ls ha necessitat per servir la gent d’aquest país no hi eren. Només amb un 0,6% de la presència de la Guàrdia Civil aquest estiu s’hagués evitat que milers de passatgers haguessin perdut el seu vol a l’aeroport de Barcelona. A més, el que estan fent de concentrar tots aquests efectius havent noliejat tres vaixells, dos al port de Barcelona i un al de Tarragona... Això, primer, és molt car, perquè noliejar aquests vaixells costa 300.000 euros cada dia. I, a més, està afectant la normalitat i el funcionament comercial ordinari del port. És molt greu.
Els exercicis de la Policia i la Guàrdia Civil al port van impedir que 191 cotxes poguessin exportar-se a Eslovènia
Com afecta aquesta activitat comercial?
Justament aquest dilluns hi havia una operació de càrrega de vehicles que havien d’exportar-se a Eslovènia. Eren vehicles de la marca Renault, però la presència dels cossos de seguretat de l'Estat, Policia Nacional i Guàrdia Civil, fent exercicis a la terminal i contravenint totes les mesures de seguretat del funcionament ordinari del port, va impedir que es pogués culminar aquesta operació de càrrega. A causa d'això, 191 cotxes es van quedar a port en lloc d’haver-se carregat i anar a la seva destinació, que és el que s’ha de fer. Aquesta presència, aquesta idea testosterònica, està entorpint d’una manera greu i severa el funcionament ordinari del port de Barcelona i l’economia catalana.
Quin és aquest impacte en l'economia?
No només són molt cars. Aquest dilluns es va produir aquest esdeveniment que nosaltres considerem absolutament d’un nivell d’irresponsabilitat altíssim. Aquesta presència està afectant el dia a dia de l’economia del país amb una expressió molt clara que és la solvència exportadora. Això està fent que en aquest període de temps el port de Barcelona pugui ser percebut com un port que planteja algunes dificultats. Per tant, insto el govern espanyol a ser seriosos d’una vegada per totes i posar ordre. Demano que aquesta presència, absolutament innecessària, com a mínim no perjudiqui el dia a dia de l’activitat portuària i no perjudiqui elements clau de la nostra economia com és l’exportació, en aquest cas d’un sector estratègic com són els cotxes.
Què poden fer des del Govern per recuperar la normalitat al port? S'ha traslladat aquesta situació al govern espanyol?
Ens hi hem oposat. Ja ens vam oposar que un d’aquests vaixells afectés el dia a dia d’un dels nostres ports més importants, que és el de Palamós. Vam aconseguir evitar que un d’aquests vaixells entrés al port de Palamós, però ara és al port de Barcelona. Aquestes activitats que feien ahir estan afectant l’activitat portuària i, per tant, nosaltres fem aquesta denúncia pública. A més, jo he enviat una carta al ministre advenint que aquesta presència en els termes que s'està produint pot afectar el dia a dia de l’activitat portuària.
Espero que no es detingui el president, però malauradament amb l'Estat espanyol tot és possible
Queden cinc dies per al referèndum i l’Estat probablement seguirà utilitzant tots els mètodes per aturar-lo. Podríem veure en els propers dies la detenció del president Puigdemont?
Jo espero que no. Però és clar, el fiscal general de l'Estat s’ha expressat en els termes “no ens obliguin a anar més enllà de la llei”. Que el fiscal general de l'Estat s’atreveixi a dir això és d’una gravetat extraordinària. Si es produeix aquesta detenció, que malauradament amb l'Estat espanyol tot és possible, hi haurà una reacció cívica, pacífica, però molt massiva i molt multitudinària dels ciutadans. Seria atacar una de les expressions més clares i genuïnes de la llibertat, de la democràcia i de la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.
De fet, no només el president podria ser detingut. La querella de la Fiscalia va contra tots els consellers del Govern i inclou els delictes de prevaricació, desobediència i malversació de cabals públics. Aquest últim comporta penes de presó. Té por d’acabar a la presó?
No. Assumeixo que el risc hi és, però estic convençut que aquesta és una batalla democràtica i pacífica, i la lliurarem per guanyar-la. Estic molt convençut que guanyarem, que estem en condicions de fer-ho possible. El nivell de determinació del poble de Catalunya és altíssim. Aquesta és la potència que té la democràcia. Això ja no va només d'independència sí o independència no. Això va de democràcia, drets i llibertats.
A més de les conseqüències penals, n’hi ha també d’econòmiques. El Tribunal de Cuentas recama a l’expresident Artur Mas més de cinc milions d’euros pel 9-N. El preocupa que el puguin arruïnar personalment per l’1-O?
Això també està fora de l'Estat de dret. De riscos en tenim molts, però la manera més potent de conjurar-nos contra aquests riscos és guanyant. La manera més clara de fer front al risc de presó o de sancions en termes econòmics, la recepta més sòlida que tenim és la victòria. Per tant, apel·lem els ciutadans i les ciutadanes a culminar aquest procés de manera exitosa. Hem de construir una amplíssima majoria, que faci imparable l’anhel de llibertat de Catalunya. El nivell de riscos que nosaltres assumim és inversament proporcional a la mobilització de la gent, expressada amb més vots a les urnes. Com més vots hi hagi aquest 1 d’octubre, menys riscos assumim.
Però es podrà votar aquest 1 d’octubre, o Madrid aconseguirà impedir-ho?
Com a govern, fins a l’últim moment haurem desplegat, a través de plans A, B i C, tots els elements per fer possible la votació de la ciutadania. Això és el que ha intentat alterar i afectar el govern espanyol. Les bases per fer el referèndum hi són i continuen intactes. L’Estat espanyol pot fer altres coses, sí, però la nostra determinació hi és i l’operatiu hi és. La base de l’operatiu en aquests moments està intacta.
Confiem en el criteri dels Mossos d’Esquadra, que són els que han de garantir l’ordre públic
Podríem veure els Mossos impedint als ciutadans votar, com demana la Fiscalia?
Els Mossos faran el que correspongui. Confiem en el criteri dels Mossos d’Esquadra, que són la policia democràtica d’aquest país, i que són els que han de garantir l’ordre públic.
Però encara que finalment es pugui votar, ja difícilment serà "com sempre" i amb totes les garanties...
L’element més important és la participació que hi pugui haver, i això és el que es vol alterar per part de l’Estat. És aquesta mobilització el que ens ha de permetre interpretar bé quins són els resultats. L’Estat intenta desactivar garanties, però nosaltres intentem reactivar les garanties. Aquest és el mecanisme. Estem abocats a fer possible la votació d’aquest 1 d’octubre amb totes les garanties, malgrat que la tensió és altíssima. Aquesta és la contradicció. S’oposen a una consulta perquè no hi ha garanties i ells són els principals artífexs d’anar desfent-les i destruint-les totes. Afortunadament, la solvència del Govern i la institució ens permet anar reconstituint aquestes garanties que l’Estat intenta malmetre cada dia.
La garantia més important de qualsevol referèndum és la participació. Qui donarà les garanties serà la ciutadania fent-se seves aquestes urnes
S’ha d'implementar el resultat de totes maneres, encara que no hi hagi garanties?
La garantia més important de qualsevol referèndum és la mobilització de la gent i la participació dels ciutadans. Hi pot haver un referèndum clàssic i tots els elements que pot establir un determinat estat i que la gent no vagi a votar. Què té més garanties? Té més garanties aquell instrument que és incorporat per la gent com a patrimoni de la gent. Qui donarà les garanties serà la ciutadania fent-se seves aquestes urnes. Això és el que estem detectant que s'està produint en aquests moment. Hi ha una mobilització molt àmplia i transversal de gent del sí i del no, entenent que aquestes urnes són instruments per a la democràcia i per a la llibertat d’un país. Això té una força transformadora de primer ordre i de primera magnitud.
Quina seria aquesta participació mínima per implementar els resultats?
Quan es pacta un referèndum es poden pactar amb l’altra banda els termes i les condicions. Això va passar al referèndum de Montenegro, les parts van fixar la majoria que s’havia d’assolir. En el moment en què no hi ha aquest pacte, nosaltres anem al que estableix la llei, que no fixa cap límit de participació. Estem convençuts que hi ha un corrent de fons molt transversal que coincideix amb allò perquè serveixen els referèndums, que és per servir la democràcia. Aquesta és la potència que està adquirint aquest referèndum i que ha volgut malmetre el govern espanyol. Aquest corrent, veurem en quins termes s’expressa aquest 1 d’octubre.
Per tant, les urnes i les paperetes hi seran, oi?
Sí.
I com s’implementen aquest resultats? Es pot negociar una independència amb un Estat que no vol ni negociar un referèndum?
Qui comandarà els següents passos és qui ens ha donat el mandat per fer el referèndum, que és el Parlament de Catalunya. Després de l’1-O, serà el Parlament el que fixarà el nou pas que s’ha de dur a terme i en quins termes s’ha de plantejar. Mirem què passa l’1 d’octubre, vegem l’expressió democràtica que hem pogut formular amb tots els inconvenients d’una pressió extraordinària i brutal per part de l'Estat espanyol i després vindrà el següent pas, que és llegir bé el que ha passat i continuar d’acord amb allò que estableixi el Parlament. Serà la cambra qui fixarà les condicions per al nou pas endavant que haurem de fer.
Què passarà si finalment no es pot votar? Vostè aposta per una declaració unilateral d’independència?
El nostre objectiu ha de ser poder fer l’1 d’octubre amb totes les conseqüències. Serà el Parlament qui haurà de fer els següents passos. Anticipar-nos a aquests escenaris pot afeblir l’objectiu prioritari que és fer el referèndum. Aquí estem centrats i aquí centralitzem tots els esforços. L’endemà veurem exactament quins escenaris tenim sobre la taula. L’únic escenari en el qual estem abocats és l'escenari de poder votar i de poder fer el referèndum l’1 d’octubre.
Per mi seria un somni ser ministre de la República. Ja no caldria pensar en termes de conselleria o de Generalitat, sinó en termes de nova República catalana
On s’imagina que serà d’aquí a un any? S’imagina continuant com a conseller?
Per a mi seria un somni si en lloc de conseller pogués ser ministre de la República, seria extraordinari. Ja no caldria pensar en termes de conselleria o pensar en termes de Generalitat, sinó en termes de nova República catalana. Però el menys rellevant és què pugui fer jo. El més important és que en aquest despatx hi hagi un home o una dona que sigui ministre de la nova República. Jo treballo per això i aquest és el meu objectiu.
