Josep Rull (Terrassa, 1968) va ser condemnat l’octubre del 2019 pel Tribunal Suprem a 10 anys i mig de presó per la seva participació en el referèndum de l'1-O com a membre del Govern de Carles Puigdemont. Quan es va llegir la sentència feia més d'un any i mig que es trobava en presó preventiva. Això no obstant, amb l'indult i la reforma del Codi Penal, Rull ha tornat a la política activa i el passat 10 de juny va ser elegit president del Parlament de Catalunya, amb la qual cosa s'ha convertit en el primer dels presos polítics en assumir un càrrec de responsabilitat institucional. Des de la presidència del Parlament, ha hagut de conduir l'inici d'un procés d'investidura sense candidat, i haurà de fer front al retorn de Carles Puigdemont i al risc que sigui detingut, atès que el jutge d'instrucció del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, manté l'ordre de detenció contra ell malgrat la llei d'amnistia.

S’imaginava quan era a la presó que seria president del Parlament de Catalunya?
No, de cap de les maneres. A la presó hi ha determinats moments que simplement perds l'horitzó. L'única perspectiva que tenia era tornar amb la meva família i poder sortir amb els meus ideals absolutament intactes. I que la presó no et destrossés internament. Allò que els hagués agradat que féssim és sortir regalimant odi, rancúnia i ressentiment. La nostra victòria és no haver perdut el somriure quan hem sortit de la presó, que vol dir que no ens han vinclat, no ens han rebentat internament. Però de cap de les maneres no m'hauria imaginat que podria acabar sent el president del Parlament de Catalunya.

El Tribunal Suprem, absolutament desbocat, en rebel·lia, ha decidit desactivar l'estat de dret i ha malmès la credibilitat de l'estat espanyol en termes democràtics

El jutge instructor ha decidit no aixecar l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont. Per tant, si torna per la investidura, pot ser detingut. Ha de tornar encara que no se li hagi aplicat l'amnistia?
Ha dit que si hi ha un debat d'investidura tornarà. Hi ha una llei d'amnistia, que s'hauria d'aplicar íntegrament. I és claríssima. El que tenim al davant és un Tribunal Suprem absolutament desbocat, en rebel·lia, que simplement ha decidit desactivar l'estat de dret i ha malmès de manera severa la credibilitat de l'Estat espanyol en termes democràtics. L'estat espanyol avui té un problema greu amb relació a la separació de poders. Quan hi ha un poder judicial que en lloc d'aplicar les lleis i interpretar-les, les reescriu, vol dir que està absolutament fora de control i aquest no és un problema només del poder judicial, és un problema de la democràcia a l'estat espanyol, i això ha d'interpel·lar absolutament a tothom i la resta de poders públics no en poden romandre passius o indiferents.

De fet, ara mateix s'està aplicant més l'amnistia a policies que no pas als independentistes...
Aquesta és la paradoxa, és una perversió absoluta del sistema. Entenc perfectament quins són els arguments d'aquells que volen presentar un recurs contra l'amnistia en casos concrets de les forces de seguretat que hi va haver agressions molt clares i molt evidents.

Davant la no aplicació de l'amnistia en el cas de Puigdemont, vostè què li aconsellaria fer?
Jo no goso aconsellar res, simplement em mantinc en allò que el mateix president Puigdemont ha dit. Si hi ha un debat d'investidura, ell tornarà perquè té una cosa molt clara, la té ell i la tenim en l'espai sobiranista, de manera molt concreta a Junts, el Tribunal Suprem no alterarà l'agenda que tenim marcada. Si volen influir en política, que es presentin a unes eleccions. No pot ser que aquesta possibilitat de tornar, de sotmetre's a una investidura, de participar en el debat d'investidura de l'altre candidat, es vegi alterada per això. I aquesta és la determinació i aquesta ha de ser la victòria d'aquest projecte. L'agenda que hi havia prevista des d'un punt de vista polític i democràtic no quedarà alterada per la resolució del Suprem.

Els drets dels diputats seran absolutament garantits. El dret a votar i a ser votat. I a la seu del Parlament cap diputat no pot ser detingut ni retingut

Com a president del Parlament, què podria fer vostè per impedir una detenció de Puigdemont?
Dins del Parlament, òbviament, garantir la integritat de tots els diputats. Els drets dels diputats seran absolutament garantits sempre. El dret a votar i el dret a ser votat. I, per tant, passi el que passi aquests drets seran íntegres. I dins de la seu del Parlament, evidentment posarem en valor aquest principi d'inviolabilitat parlamentària. La seu del Parlament de Catalunya ha de ser absolutament sagrada, en el sentit que cap diputat no pot ser detingut ni retingut en exercici de les seves funcions. Aquesta és la meva voluntat i faré tot el possible per mantenir-la. Encara que això comporti conseqüències. A l'hora de defensar la democràcia i els drets fonamentals, no ens ha de fer por assumir totes les conseqüències que se'n puguin derivar.

Hem d'actualitzar el protocol sobre accés de la policia al Parlament. Sabem que en un eventual debat d'investidura hi ha el risc de detenció de dos diputats

L'any 2017 es va aprovar un protocol al Parlament per respondre en cas que hi volgués entrar la policia judicial. Aquest protocol continua vigent?
Ara el que hem de veure és en quins termes s'hauria d'actualitzar o no. Aquest és un nou element que hi ha sobre la taula i vaig explicar a la Mesa que ens hem de preparar davant d'aquest nou escenari, que és d'una anomalia democràtica de primera magnitud. Un eventual debat d'investidura sabem que no serà com l'havíem imaginat, tranquil, endreçat, sinó que hi ha el risc de detenció de dos membres del Parlament.

Aquest protocol diu que no pot entrar la policia en el recinte parlamentari si el president no ho autoritza, que no poden entrar armats, ni amb la cara tapada i que no poden detenir un diputat en seu parlamentària...Sí, sí. Això és el que vull mantenir. Jo, amb Jordi Turull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras vaig ser diputat al Congrés. Vam ser quatre dels diputats més efímers a la història del Congrés perquè vam ser automàticament fulminats. I allà va passar una cosa, amb la presidència de Meritxell Batet, inaudita. Quan s'acaba el ple de constitució del Congrés en què s'escull la Mesa, ens van demanar a nosaltres quatre que ens esperéssim dins l'hemicicle. I va entrar la policia, no sé si va entrar armada o no, podria ser que armada, a treure'ns de dins de l'hemicicle. De l'hemicicle mateix. La policia ens va desallotjar de l'hemicicle. Ens imaginem el Parlament de Westminster, que ni el Rei d'Anglaterra no pot entrar a la Cambra dels Comuns, la policia entrant i emportant-se diputats? O ens ho imaginem a l'Assemblea Nacional Francesa? O al Bundestag d’Alemanya? Ens ho imaginem? A l'estat espanyol ha passat. I és una autèntica infàmia. Això no vull que passi i faré tot el possible perquè no passi ni a l'hemicicle ni a la seu del Parlament de Catalunya, que és un temple de la democràcia, del respecte dels drets i les llibertats fonamentals.

Al Congrés, amb Meritxell Batet, ens va passar una cosa inaudita. Va entrar la policia, no sé si armada o no, a treure'ns de dins de l'hemicicle. Això no ho vull al Parlament

En principi aquest protocol del Parlament diu que no poden entrar si el president no ho autoritza.
No. El president no ho autoritzarà de cap de les maneres.

I es podria imposar una cosa que el Parlament ha prohibit explícitament?
A l'estat espanyol pot passar de tot. Però, evidentment, aquesta funció de temple de la llibertat farem tot el possible perquè es pugui mantenir i en plenitud. I si hem de reforçar aquest protocol i hem de buscar d’altres elements de protecció, ho farem. El que és clar és que aquests drets seran garantits.

Com es pot reforçar aquest protocol? En què està pensant?
En alguns elements des d'un punt de vista jurídic, de veure quines són les competències concretes que l'Estatut li confereix a la presidència del Parlament per dur a terme aquestes accions, però també la part operativa, de garantir que no es pugui entrar armat dins el Parlament i que no es pugui detenir ni retenir cap dels diputats. Hem de mirar els dos elements. Presideixo el Parlament no d'una autonomia, sinó d'una nació. Hem d'actuar en conseqüència.

Tant l'Estatut com la Constitució deixen clar que els diputats són inviolables, que tenen immunitat i no poden ser detinguts ni retinguts si no hi ha delicte flagrant, però, com vostè sap perfectament, els diputats del Parlament han estat detinguts...
Sí, clar. Jo mateix vaig ser detingut quan el jutge Llarena va decidir-ho. No només detinguts sinó ingressats a la presó. Aquesta resolució del Tribunal Suprem no és un element aïllat. Tot això ja ho hem viscut, i davant d'aquesta situació d'anomalia democràtica nosaltres no en romandrem indiferents.

És una situació tan excepcionalment anòmala, tan inaudita, que no la tenim cartografiada

Si Carles Puigdemont aconseguís entrar dins del Parlament, què passa si la policia està fora?
Doncs si hi ha convocat un ple d'investidura, se substancia el ple. Amb una anomalia, amb les forces de seguretat de l'Estat a fora, intentant detenir un representant legítim del poble de Catalunya. És una situació que no tenim cartografia. És tan excepcionalment anòmala, tan inaudita, que no la tenim cartografiada. Em sembla, potser m'equivoco, que a nivell del conjunt de la Unió Europea aquesta és una situació no s'ha produït mai. Quan abans li deia que aquest protocol hem de veure com l'ajustem, és això: a nivell comparat, quins altres antecedents tenim; jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans; veure exactament quins són els mecanismes de defensa tècnico-jurídica i operativa.

Hi ha alguna cosa que pugui fer el Parlament per evitar que quan els diputats surtin, perquè també hi ha Lluís Puig, no siguin detinguts?
En tot cas, el que haig de garantir, és que dins el Parlament aquesta inviolabilitat es compleixi fil per randa.

No tinc cap vocació de màrtir, però soc conscient que som davant d'una anomalia i si hi ha d'haver conseqüències, les assumiré sense que em tremoli el pols

I tem que pugui tenir conseqüències per vostè, que ja ha passat uns anys a la presó, garantir que no pugui entrar la policia...
Jo no tinc cap mena de vocació de màrtir, però soc conscient que som davant d'una anomalia i si hi ha d'haver conseqüències, les assumiré sense que em tremoli el pols. Perquè això no va de Carles Puigdemont, o de Josep Rull, o de Marta Rovira. Això va de Catalunya, de la democràcia i de la plenitud dels drets i les llibertats polítiques. La batalla no és la nostra llibertat o les conseqüències que podem patir.

No estem en una situació ordinària i no li puc dir si finalment s'acabarà concretant o no una investidura

Tot això en el cas que hi hagi una sessió d'investidura perquè per ara no hi ha hagut ple d'investidura. Creu que serà possible convocar-lo?
Veurem. Jo vaig tenir la ronda de consultes. Hi va haver dos candidats que em van expressar la voluntat de construir aquestes majories. Però aquest element no és menor. És a dir, la resolució del Tribunal Suprem impacta molt. No sé en quins termes ho farà, si accelerant coses, retardant-les... veurem en quins termes. Però això no és menor. I vaig explicar que dictar l'acte equivalent era també una determinada anomalia. Jo no en vaig quedar satisfet ni content, però és una anomalia davant d'un context anòmal. Quan hi ha l'amenaça clara de detenir un dels candidats a la investidura, òbviament no estem parlant d'una situació tranquil·la ni ordinària. Per tant, no li puc dir si finalment s'acabarà concretant o no s'acabarà concretant perquè és un element que impacta.

La resolució del Suprem pot impactar a l'hora de construir majories que en aquests moments semblen imprevisibles, o retardant una eventual investidura

De quina manera pot impactar?
Pot impactar a l'hora de construir majories que en aquests moments semblen que siguin imprevisibles, pot impactar en el sentit de retardar una eventual investidura... Qualsevol escenari està obert, però aquest no és un element menor, no és una anècdota, no és un element circumstancial, sinó que és un element fonamental.

Per tant, creu que canvia les condicions en què s'estan fent les converses entre els grups?
No és irrellevant. Deixi'm dir-ho amb aquests termes. Per tant, evidentment, aquest element impacta de manera severa en aquestes converses.

Quan es va fer la llei que regula la investidura era fàcil en 10 dies construir majories, ara és molt diferent, potser valdria la pena modificar aquesta llei

De moment, com ara recordava, no hi ha hagut sessió d'investidura. Es va fer un acte equivalent. I això és, com ha dit, una situació anòmala, que només s'havia fet amb la inhabilitació del president Torra, perquè la llei diu que el president del Parlament havia de plantejar un nom...
En primer lloc, jo no puc imposar ningú que se sotmeti a la investidura. Ho puc proposar, però no ho puc imposar. La voluntat de ser investit no és un element menor, ni irrellevant. Segon, quan vaig fer la ronda de consultes vaig considerar que els arguments que em donaven dos dels candidats eren prou sòlids a l'hora de demanar més temps per poder treballar i poder construir aquestes majories. Tercer element: la Llei del President i del Govern és de l'any 2008. Era relativament fàcil, en un període de 10 dies, que és el que estableix aquesta llei, construir majories per sotmetre-les a investidura. Veníem del període dels governs del president Jordi Pujol i estàvem enmig dels tripartits. En aquests moments el mapa polític català és molt diferent i, per tant, potser valdria la pena modificar aquesta llei per donar un termini més ample. En aquests moments, aquests deu dies són un termini massa breu i de cara al futur, per evitar que s'hagin de dictar més actes equivalents, potser valdria la pena. Aquesta reflexió la poso en consideració dels grups parlamentaris. 

Però el legislador el que pretenia, quan va establir aquest termini de 10 dies i un rellotge de dos mesos, és que no s'eternitzi la situació d'interinitat del govern.
Evidentment.

De fet, hi ha hagut candidats que s'hi han presentat i els diputats els han tombat com, Artur Mas, Pere Aragonès, Jordi Turull... Aquest hauria de ser l'objectiu del ple, no?, que un candidat defensi la investidura.

Jo no dic que no hi ha d'haver termini. Hem d'acotar aquesta situació d'interinitat. El que dic és allargar aquests 10 primers dies i la resta de terminis poder-los mantenir, i si no hi ha una investidura possible, doncs anar cap a una convocatòria d'eleccions, que pot passar o perquè no hi hagi cap candidat o perquè hi hagi diverses investidures que acabin sent fallides. Simplement, el que reflexiono és que aquells 10 dies que en un determinat moment semblaven un termini més que suficient, tal com és en aquests moments el mapa polític català, valdria la pena de poder-los allargar. Això vol dir eternitzar? No, no vol dir eternitzar. Vol dir ponderar aquests terminis interns. Estic convençut, pel que he escoltat parlant amb cadascun dels candidats, que això ens aniria bé i que seria un factor d'estabilitat i un element que ens permetria poder construir aquestes majories, que no són fàcils insisteixo. I, a més a més, hi ha, hi torno a insistir, aquest altre factor que és una interlocutòria del Tribunal Suprem que ho perverteix tot, ho sacseja tot.

Creu que els ciutadans ho entendran, si s'esgoten el termini de dos mesos i no hi ha un ple d’investidura?
Ho haurem d'explicar molt bé, per això quan vam fer l'acte equivalent vaig voler, i parlo en primera personal del singular, convocar un ple. Hauríem pogut dictar aquella resolució sense que hi hagués hagut un ple. Però crèiem que els grups parlamentaris s’havien d'adreçar al conjunt del poble de Catalunya i explicar exactament el perquè d'aquesta petició que em van fer de poder aprofitar aquests dos mesos. Tot allò que facin els partits polítics, hem de ser capaços de poder-ho explicar.

[Retorn de Puigdemont?] La interlocutòria del Tribunal Suprem canvia moltes coses

Carles Puigdemont també va anunciar que es retiraria en cas que no fos investit. Vostè creu que, davant d'aquesta decisió del jutge instructor, canvia la situació i ell no s'hauria de retirar en cas que no sigui investit?
Aquesta interlocutòria del Tribunal Suprem canvia moltes coses.

Això també?
Canvia moltes coses i no la podem ignorar. El que li deia abans no és una anècdota, és un element nuclear en el que està passant a Catalunya. I davant d'aquesta anomalia, davant d'aquest Tribunal Suprem en rebel·lia, tots hem de prendre decisions. 

Una bona part dels grups del Parlament ja han acordat una reforma del reglament de la Cambra, que afecta diferents qüestions, entre les quals, el vot telemàtic i el vot delegat. Li sorprèn que el PSC, que la legislatura passada va portar el vot a distància de Lluís Puig al Constitucional, ara hagi avalat aquesta reforma?
No em correspon a mi de judicar la voluntat del PSC. Simplement poso en valor que és una bona notícia que hi hagi una majoria sòlida avui que permeti que hi hagi aquesta delegació; que, per tant, els drets dels diputats puguin ser exercits en plenitud a través de mitjans que siguin molt clars, molt diàfans.

Josep Rull / Foto: Montse Giralt

Aquesta reforma del reglament facilitarà que la CUP pugui tenir un grup parlamentari propi; però, de retruc, també farà que Aliança Catalana tingui el seu grup, que serà el Mixt. Li preocupa?
El que em correspon és garantir els drets dels 135 diputats.

Hi ha al país i a Europa la irrupció d'un salafisme potent i la democràcia ha de ser molt contundent a l'hora de fer-hi front, per preservar determinats valors

En el ple substitutiu de la investidura, va cridar l'atenció de la responsable d'Aliança Catalana per la seva intervenció, la qual cosa va provocar que rebés crítiques. Li preocupa que això col·lideixi amb el dret a la llibertat d'expressió dels diputats?
Ho hem de fer molt bé. D'entrada no vaig interrompre la intervenció. Aquest no és un element menor. Vaig simplement posar sobre la taula alguns elements de jurisprudència internacional, dels tribunals europeus. Per tant, vaig intentar delimitar això. No és un debat senzill, és ponderar la llibertat d'expressió, quins límits concrets té. La setmana passada ens vam reunir amb membres del Parlament de Baden-Württemberg, que van venir a fer una visita institucional. A ells els preocupa també. Tenen un problema d'islamofòbia i, sobretot, d'antisemitisme, greu i rellevant. I, per tant, vam voler veure com ho estan gestionant i, davant de determinats discursos, com ponderen la llibertat d'expressió, el dret a representació política, i amb aquest límit de drets i llibertats fonamentals. Per tant, a la propera Mesa justament el lletrat major posarà sobre la taula quins són els elements i quina és la millor via. Una de les coses que ens deien és que ells mai no interrompen els discursos. Tots els discursos es poden expressar. Però, evidentment, hi ha d'haver aquest punt de respecte i de no estigmatitzar determinats col·lectius o expressions religioses. I més enllà d'això, hi ha una part de neguit sobre algunes qüestions que interpel·len el país, i davant de les quals jo no vull ser indiferent. Per exemple, hi ha al país i al conjunt d'Europa la irrupció d'un salafisme potent, davant d'això, els poders públics, la democràcia ha de ser molt contundent a l'hora de fer-hi front, per preservar determinats valors. I, per tant, hem de ser capaços de veure com ponderem tots aquests elements: drets, deures i democràcia.

L'article 25.4 del Reglament [suspensió de diputats investigats per corrupció] tensiona extraordinàriament la presumpció d'innocència i el dret de representació política

Parlant de la reforma del reglament del Parlament, hi havia un article, el 25.4, que ha sigut molt polèmic arran del cas de Laura Borràs, que fixa que un diputat que està investigat per un delicte de corrupció, en el moment en què se li obre judici oral, ha de quedar suspès.
No sé si en el tràmit d'esmenes hi haurà alguna referència, però la presumpció d'innocència ha de ser molt determinant. Aquest article tensiona extraordinàriament aquesta presumpció d'innocència, per una banda, i el dret de representació política, per l'altra. Per tant, és un punt que crec que no està ben resolt, però no li correspon a la presidència del Parlament de plantejar-ho, sinó als grups parlamentaris d'eventualment posar-ho sobre la taula amb una esmena o amb el text inicial. Jo simplement reflexiono en aquest sentit. El Parlament és sobirà, són 135 diputats que decideixen en quins termes configuren el seu Reglament i, per tant, dit això, respecte escrupolós a allò que diguin els diputats i les diputades.

La setmana que ve començo una ronda de reunions formals amb els expresidents de la Generalitat i en faré una recepció oficial. Començarem pel president Pujol

Vostè va participar en l'únic acte públic que va fer el president Jordi Pujol en la campanya de les darreres eleccions catalanes. Creu que després de tota la polèmica que ha envoltat Jordi Pujol els darrers anys, ha arribat el moment de rehabilitar la figura del president?
La setmana que ve començo una ronda de reunions formals amb els expresidents de la Generalitat i en faré una recepció oficial. Començarem pel president Pujol, continuem pel president Montilla, el president Mas i el president Torra. I, per tant, en aquesta ronda que com a president del Parlament faré, amb una recepció formal, també hi serà el president Pujol.

Això és d'alguna manera un moviment en la direcció de rehabilitar la figura de Jordi Pujol?
Per mi hi ha quatre expresidents de la Generalitat actius i per tant, la presidència del Parlament en el moment que ha de reunir-se amb els expresidents de la Generalitat ho fa amb tots.

Ens van visitar diputats de Baden-Württemberg. Quan van saber que el president del Parlament havia estat 3 anys i 4 mesos a la presó, va tenir un impacte extraordinari

De quina manera creu que influirà en la seva actuació com a president del Parlament el fet d'haver estat a la presó a conseqüència del procés?
No ha d'influir respecte a les decisions que pugui prendre, però sí que impacta respecte d'altres. Torno una altra vegada al Parlament de Baden-Württemberg. Quan aquells diputats i diputades, 30 diputats de diversos partits, van saber que el president del Parlament havia estat 3 anys i 4 mesos a la presó, això va tenir un impacte extraordinari. A vegades ens costa d'explicar l'anomalia que viu Catalunya. El fet que hi hagi diputats a l'exili, amb el president Puigdemont, o que el president del Parlament hagi passat per la presó és un missatge poderós en el sentit que hi ha un país on un percentatge important dels seus ciutadans defensen unes idees nobles i ho han fet pacíficament i han estat represaliats per fer-ho. Aquesta és una percepció exterior, però en el meu dia a dia, evidentment, jo no vull que condicioni de cap de les maneres el fet que hagi estat a la presó. O, en tot cas, ha de condicionar en positiu sempre fent una defensa dels drets i les llibertats fonamentals.

Els diputats alemanys no sabien que havia estat a la presó?
No. Quan els vam atendre, jo vaig advertir de quina era la situació anòmala que vivia Catalunya en aquests moments, i vaig explicar que jo havia estat tres anys i quatre mesos a la presó. Després vam fer un dinar i en aquell dinar un d'aquells diputats em va preguntar com era la presó des de dins i com ho havia viscut, com era la relació amb els fills, si vam sortir de la presó amb afany de revenja... I jo li deia el que la nostra victòria és, justament, haver mantingut aquesta actitud profundament optimista, positiva, amarada d'esperança. Aquesta és la nostra força. I fer-ho no és senzill, perquè també els explicava que la part més dura de la presó és la relació amb els fills, que aquesta és l'única ferida que encara la tinc oberta. Quan vaig entrar, el meu fill gran tenia 8 anys, el petit en tenia 3, i a la presó només els pots veure 4 hores al mes. I això és dur. Però al darrere hi havia una mobilització extraordinària. Vam estar absolutament acompanyats i, el més rellevant —que és el que els vaig traslladar— amb uns ideals extraordinàriament potents, i nobles, i que això hauria de servir per poder tenir un país en què el dia de demà fos simplement impossible que algú fos empresonat o abocat a l'exili per haver defensat pacíficament i democràticament uns ideals nobles. Per tant, aquest és el meu compromís polític de dir que treballaré amb tota la intensitat per garantir que, puguem tenir un país lliure, normal, on això mai no pugui tornar a passar.

Perquè els diputats de Baden-Württemberg els va explicar que un dels candidats que podrien ser investits també està en risc que el detinguin quan vingui.
Sí, clar. Van quedar perplexos.

Vostè ha tancat ja aquella etapa, ha girat full?
Sí. Tot i que encara tinc alguns companys presos amb els quals encara tinc una certa relació; però sí. Mentalment, acostumar-se a ser pres és molt difícil, acostumar-se a ser lliure és molt ràpid. I, per tant, aquest element no em condiciona no tinc la sensació constantment d'haver estat a la presó i de ser un exprés. És un element que forma part de la meva biografia, però no em condiciona en el dia a dia.