Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez han presentat aquest matí els escrits per recórrer la decisió que ahir va prendre el Tribunal Constitucional en el ple que va admetre els recursos per estudiar la sentència del judici al procés, però que va desestimar que mentre es resolen puguin sortir de la presó. 

Insisteixen que cal la suspensió de l'execució de la pena, que va de 9 a 12 anys de presó pel delicte de sedició.

Als seus escrits, les defenses demanen que s’apliqui el mateix criteri que el TC va tenir amb els ultres que van assaltar la llibreria Blanquerna (que encara no han entrat a presó). No actuar igual amb els presos polítics i mantenir-los a la presó, recorden, els podria produir un perjudici irreparable en el cas que es resolgués a favor seu en un futur.

Aquest dimecres el ple del Tribunal Constitucional —reunit de manera telemàtica— va acordar admetre a tràmit els recursos de tots els presos independentistes menys els d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. En comptes de resoldre també les mesures cautelars que demanaven per a la suspensió de la condemna mentre no hi hagi resolució, van decidir obrir una peça separada sobre aquesta qüestió adduint que no es dona el cas d’urgència excepcional que invoquen les defenses.

Els escrits de Sànchez, Rull i Turull reclamen al TC que revisi aquest criteri i recorden que fa més de dos anys i mig que són a la presó i argumenten que si no se suspèn l’aplicació de la condemna mentre no es resolen els recursos, es podria donar el cas que el Constitucional els donés la raó quan ja haguessin complert una part important de la presó i la inhabilitació imposades.

En aquest sentit, recorden que el TC ha tardat aproximadament dos anys a resoldre els altres recursos d’empara presentats, que eren menys extensos que els actuals i, per tant, “és molt probable que la resolució del present recurs s’estengui molt més enllà de dos anys més”, fet que situaria una resolució en ferm un cop ja haguessin complert com a mínim “quatre o cinc anys de presó”.

Això, segons les defenses, no només vulneraria l’article 56.6 de la Llei Orgànica del TC, que estableix que cal adoptar mesures cautelars quan l’execució de la condemna pugui fer perdre la finalitat del recurs, sinó que també afectaria els drets polítics perquè “els impediria presentar la seva candidatura a qualsevol procés electoral”.

Recorden que el Tribunal Constitucional sí que va tenir en compte l’article 56.6 quan va suspendre l’aplicació de les penes de presó imposades als ultres que van assaltar violentament les dependències de la Generalitat de Catalunya a Madrid. En aquella resolució el TC suspenia l’execució de la pena perquè “la llibertat constitueix un dret d’una naturalesa que converteix el perjudici en irreparable en cas que s’estimi l’empara un cop complerta parcial o totalment la pena”.

Segons les defenses dels presos independentistes, “de la mateixa manera que en aquella resolució el TC va ponderar favorablement les circumstàncies dels demandants”, cal que “es valori ara la possibilitat de causar un eventual perjudici irreparable”.

A més, recorden que la suspensió de la condemna no suposaria cap pertorbació de cap interès constitucionalment protegit ni dels drets o llibertats d’altres persones, i demanen també que es tinguin en compte les circumstàncies excepcionals de l’estat d’alarma, que impedeixen, a més, qualsevol possibilitat de fugida.

“Cada dia addicional de privació de llibertat i d’inhabilitació ocasionen un dany que ja és en si mateix irreversible i irreparable”, adverteixen, i no alliberar els presos suposa “una flagrant conculcació del dret a la tutela judicial efectiva”.

Les defenses van més enllà i adverteixen el Tribunal Constitucional que si no adopta aquesta decisió d’alliberar els presos, estarà vulnerant els articles 5, 6, 13 i 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Alerten que la dilació en la resolució dels recursos per part del mateix tribunal que “no ha dubtat en altres ocasions a reunir-se en terminis sorprenentment breus” per resoldre a favor del govern espanyol. Tot plegat, apunten, es pot interpretar com una estratègia per “endarrerir el seu accés al Tribunal Europeu dels Drets Humans”.