Alberto Núñez Feijóo ha barrejat la digestió agradable del 28-M amb la projecció ambiciosa que té per al 23-J. El cas és que no ha tingut més remei perquè quan tot just es despertava de la ressaca positiva de diumenge, Pedro Sánchez va convocar per decret eleccions generals anticipades, per sorpresa de tothom, en una operació arriscada de tot o res del president espanyol. El desafiament va agafar tothom amb el peu canviat, però a Núñez Feijóo és qui l’ha enganxat en una posició més poderosa i privilegiada. El Partit Popular, crescut des que Pablo Casado va marxar defenestrat, encara el repte de les estatals amb la convicció que hi aconseguirà traslladar el “tsunami blau” del 28 de maig per entrar a La Moncloa per la porta gran. “Els resultats del 28-M ens han estalviat 5 mesos de sanchisme”, va assegurar dimarts Feijóo davant la cúpula del partit.
De cara al 23-J, Núñez Feijóo hi vol instal·lar la culminació d’un “canvi de cicle polític”. Al PP hi ha el convenciment que la truita s’està girant a velocitat de creuer i que el lustre de “sanchisme” té els dies comptats. Per descomptat, el PP posarà el focus en el “caos” i la “divisió” que, al seu entendre, ha deixat Pedro Sánchez i, d’entrada, aposta “per una altra manera de fer política”, fent referència a la demonització dels pactes amb independentistes bascos i catalans. De fet, denunciar les llistes de Bildu i agitar l’espantall d’ETA ha estat l’eix central discursiu del PP durant la campanya del 28-M, la qual ha servit per mobilitzar l’electorat conservador.
La marea blava del 28-M
Els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques encara estan frescos a la retina, però val la pena resseguir-los. L’onada del PP ha implicat una majoria absolutíssima a la Comunitat de Madrid de la mà d’Isabel Díaz Ayuso, ha consolidat la Regió de Múrcia, però el més important és que ha arrabassat territoris de pes al PSOE, alguns icònics: el País Valencià, les Illes Balears, Extremadura, l’Aragó i la Rioja -també amb majoria absoluta-. I a Castella La Manxa li ha anat pels pèls. Als municipis, entre els èxits fefaents, el PP s’ha agenciat 7 de 8 de les capitals provincials andaluses, ha capgirat el marcador a València i Palma de Mallorca i s’ha fet amb la majoria absoluta a Madrid capital gràcies a José Luis Martínez Almeida. En xifres absolutes, el PP ha crescut als 7.054.887 vots (31,53% del total) a les locals i el PSOE ha baixat als 6.291.812 (28,12% del total).
L’expansió indiscutible del poder territorial i municipal del PP és la carta de presentació amb la qual Feijóo entoma l’examen d’estiu després d’haver superat amb molt bona nota la primera volta. Havent absorbit la majoria de vots de Ciutadans -que han renunciat concórrer a les estatals-, el gallec ha reunificat el centre-dreta espanyol i, per engreixar la bossa de vots, tan sols haurà de bregar amb la competència a l’alça de Vox en el carril de l’extrema dreta. De fet, les negociacions per formar governs autonòmics i municipals amb l’extrema dreta pot ser la pedra a la sabata en els propers dos mesos.
La incomoditat (o no) dels pactes amb Vox
La victòria sense pal·liatius del 28-M també un sabor agre. En territoris importants com el País Valencià, les Illes Balears o l’Aragó, el PP haurà d’acudir als vots de Vox per canviar el color del govern. I aquí està la clau de volta perquè sense les majories absolutes com les d'Andalusia, Madrid i la Rioja, Feijóo haurà d’establir un diàleg i una relació amb Santiago Abascal, amb qui ja comparteix executiu a Castella i Lleó des de fa més d’un any. En una situació incòmoda, la idea que vol instal·lar la cúpula és forçar governs en solitari trucant a la porta del PSOE. Per això, i tal com va passar a Castella i Lleó, el primer pas és demanar el suport impossible dels socialistes per a la investidura, com ja ha fet Feijóo, i, davant la probable negativa, acudir a Vox com a últim remei per a la investidura i qui sap si la formació de governs. La capacitat de negociació del PP permetrà dilucidar si els d’Abascal acaben posant el peu i compartint executius o es limita al suport extern.
Igualment, els diàlegs amb Vox amenacen de contaminar la campanya electoral de Núñez Feijóo per a les eleccions generals. I en aquest aspecte, per evitar una foto incòmoda però sembla que inevitable, els temps seran crucials. A les autonomies, Génova té a les mans dilatar els terminis al màxim i, per exemple, constituir les cambres i, a posteriori, fer descarrilar la primera ronda d’investidures als parlaments -que varia en funció de les comunitats- i deixar la formació de governs per després dels comicis estatals. En canvi, als ajuntaments, si no hi ha acord alternatiu entre partits, acaba sent investit el candidat de la llista més votada. Molta atenció al joc que donarà el calendari.
En aquest sentit, Feijóo està passant de puntetes per aquest estadi, se n’està lliurant i està deixant la responsabilitat dels pactes als seus barons autonòmics. De fet, dilluns al matí, amb els resultats de les urnes encara calents, el líder del PP va circumscriure la decisió final de pactar o no amb l’extrema dreta “a l’anàlisi més fins que en faran els ajuntaments i les comunitats”. “Això correspon als partits a nivell autonòmic i a les seves juntes directives”, va contestar. El president del PP en descarrega la responsabilitat als territoris per evitar quedar-ne esquitxat.
La seducció catalana
En les eleccions del 23-J, els diputats en disputa a Catalunya poden ser determinants per a la conformació de majories parlamentàries. Un bon resultat del PSC i un mal paper del PP pot salvar els mobles a Pedro Sánchez. I per això, Feijóo hi invertirà molta energia fins al punt que el primer viatge fora de Madrid després del 28-M el va fer dimecres a Barcelona, a les jornades del Cercle d’Economia. Armat de confiança i amb la seguretat que absorbiran els diputats de Ciutadans, el PP està convençut que deixaran de tenir “un paper testimonial”. “Un dels meus objectius és que el PP sigui un partit de govern que connecti amb la societat catalana”, va expressar Feijóo davant els empresaris catalans, amb qui s’ha reunit uns quants cops des que va assumir les regnes del partit.
Les urnes del 28-M també han deixat al PP un bon regust de boca a Catalunya. En un context de baixa participació, el PP ha pujat fins als 247.113 vots (+85.267) respecte el 2019 i es converteix, amb Vox, en l’única formació que augmenta la bossa de votants en termes absoluts. En aquesta línia, les últimes enquestes vaticinen que el PP recuperarà espai a Catalunya de forma generalitzada en les cites electorals que venen. De fet, fonts de la cúpula insistien a El Nacional que han de sortir del pou de forma immediata. “No es poden repetir els resultats de les eleccions catalanes del 2021. Un partit amb vocació de guanyar i governar com el nostre no es pot permetre ser residual en un de les comunitats més importants d’Espanya”, afirmaven les mateixes fonts, vantant-se del discurs “integrador” i “respectuós” amb Catalunya.
Per connectar de nou amb l’electorat català, hauran de superar el paper decebedor de les eleccions generals del 2019. En la repetició del novembre, el PP va aconseguir a Catalunya dos diputats al Congrés dels Diputats (Cayetana Álvarez de Toledo i María de los Llanos de Luna) i el 7,47% dels suports. Si bé és cert que aquell dia es va beneficiar de la caiguda de Ciutadans (de 5 a 2) perquè en els comicis d’abril, els populars en van obtenir només un. En la majoria absoluta de Rajoy el 2011, el PP se’n va endur 11 de les urnes catalanes.
La gran incògnita és saber qui serà el cap de llista per Barcelona, que és el candidat que té més visibilitat respecte Tarragona, Lleida i Girona. Fa 4 anys, encara amb totes les seqüeles de l’octubre del 2017 molt recents, l’escollida de Pablo Casado va ser Cayetanda Álvarez de Toledo, que va combregar molt bé amb el discurs de confrontació contra l’independentisme. Portaveu del grup parlamentari al Congrés, Casado la va apartar del càrrec l’agost del 2020 per desfiar-ne l’autoritat. Des de llavors, ha tingut un paper discret en l’activitat legislativa a la cambra i, de fet, la diputada va anunciar a principis de maig que li havien extirpat un càncer de mama.