Benet Salellas, l’advocat de l’exiliada Anna Gabriel (CUP), ha intervingut després d’una pausa ordenada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que escolta els arguments sobre les prejudicials del jutge del Suprem Pablo Llarena des d’un quart de nou del matí d’avui.  “El dret de la Unió fixa que no es pot estar al marge dels drets fonamentals”,  ha declarat Salellas, que ha assegurat que “si el TJUE dona la raó al ministeri fiscal, a l’advocacia de l’Estat, i Vox, un partit d’ultradreta és parcel·lar l’ordenament jurídic, debilitar els drets fonamentals i que aquests no es tinguin en compte”.

L’advocat també ha exposat a la gran sala del TJUE que “els tribunals espanyols no permeten cap recurs efectiu als exiliats catalans”. Salellas ha detallat la situació d’Anna Gabriel, que “és investigada com a portaveu d’un grup anticapitalista i que la seva situació de diputada va ser truncada”, amb l’aplicació del 155 per part del govern espanyol, l'octubre de 2017. Ha detallat  que va demanar el gener del 2018 al jutge instructor del Suprem, que derivés la seva causa a un jutjat ordinari perquè ella ja no és aforada. L’octubre de 2020, Pablo Llarena va denegar derivar als jutjats ordinaris de Barcelona la causa de l’exdiputada exiliada a Suïssa. L’advocacia de l’Estat i la fiscalia van apostar per aquesta negativa. El magistrat recollia el posicionament de l’advocacia de l’Estat que  l’acusació contra Gabriel “s’havia de concretar”, creant la seva indefensió, segons la seva defensa, ja que obre la porta  a poder-la a acusar d'altres delictes, a més del de desobediència pel qual va ser processada.

A més de les dues sentències que havien d’analitzar les parts aportades pel TJUE, Salellas ha aportat una tercera de 2014,  que versa de la directiva europea sobre les investigacions, en la qual es regula les ordres de detenció i entrega,  i s’indica que  l’estat ha de denegar l’entrega d’una persona si considera que es vulneren drets fonamentals i “si no en pot ser còmplice”, ha afirmat l’advocat, tot concloent que “el legislador europeu ja ha regulat les Ordres de Detenció i Entrega”, i actualitza la Directiva Marc de 2002, sobre les detencions europees.

Euroordres

Gabriel, l’exconsellera Meritxell Serret eren, al costat de l’exsecretària general d’ERC Marta Rovira, les tres dirigents independentistes processades i “fugitives de la justícia” a les quals el jutge Llarena no va cursar l’euroordre de detenció. L’exdiputada de la CUP només va ser processada, el març del 2018, per desobediència, delicte que no implica pena de presó i no permet la detenció exterior. 

El seu advocat exposava al Suprem que, en la causa per desobediència dels no declarats en rebel·lia, van ser derivats al TSJC, i que Gabriel ara no és aforada i, per tant, la seva causa ha d’anar a un jutjat ordinari. La negativa de Llarena va arribar dos dies després que el TSJC absolgués del delicte de desobediència la diputada de la CUP Mireia Boya en no rebre cap notificació del TC perquè aturés l’impuls de l’1-O, com sí que va considerar que van rebre els membres de la Mesa del Parlament, condemnats a vint mesos d’inhabilitació a càrrec públic.